La Bruixoleta em va dir que tenia ganes de veure la porta oberta.
L'obro doncs avui, tal com la primavera ens acaba d'obrir la seva.
Gràcies al Barbollaire, per deixar-me un cop més la seva porta.
I mentre les paraules
se'm dibuixaven silenciosament,
en mig dels somnis...
van créixer moltes flors.
I mentre esperava sota el cel
l'aire incert de primavera
obria la porta intermitent.
Els pètals brillants voleiaven arreu,
inventant una dansa de somriures.
Home, però envieu-li aquesta imatge ja a en Tibau perquè en faci una cara del món!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSort que sempre creixen noves flors
ResponEliminaen la terra de la vida.
Hi ha portes que
les tanca el vent,
però la teva abraça
l'arribada de la primavera.
De vegades els pètals
són la dansa que em
calma el fred...
Salut.
onatge
-la meva primavera ja saps que és d'okupa...-.
Entare per la porta a fer el xafarder.
ResponEliminaTé raó que de tant en tant trobar-se una porta oberta s'agraeix, eh?
ResponElimina-De què riu avi?
-Hi hi hi... En XeXu, quines coses :)
:-D
La casa obre-la porta a...
ResponEliminaNosaltes el cor... i acollim amb les mans. Va que xuta tot això.
Anton.
Convida a entrar-hi tot ballant una dança de somriures!
ResponEliminaRenoi!! veura una porta oberta i la quantitat de sentiments que afloren ,per plasmar en paraules .
ResponEliminaPodem obrir portes i finestres cap a la vida ,a la mùsica, a un bon llibre,acaronar un xic petit a una cara estimada .
Ah!! per mi es molt important la porta oberta d'alguns blogs.
Gràcies a tots. Nuria
Esperava amb ànsia aquesta estació de l'any per poder llegir els teus poemes amb gust a primavera. Quines ganes, després d'un hivern tan cru que tornés el sol i el bon temps, sensacions que saps captar molt bé a la teva poesia ;)
ResponEliminaHola, Carme, la setmana que ve -o l'altra, quan el tingui fet- faré un post d'una novel.la on hi ha moooltes paraules catalanes que han caigut en desús (t'ho dic pel comentari que has deixat al blog de MOTS EMBLOCATS).
ResponEliminasalutacions des del racó de la solsida
Trobar la porta oberta sovint és reconfortant! I si que sembla una cara del món, el dibuix! :)
ResponEliminaUna porta oberta sempre és un pas a un món desconegut i atractiu. M'encanten aquests dibuixos teus.
ResponEliminaLes portes obertes tenen un gran misteri...
ResponEliminaSimplement genial. Bell. Superb.
ResponEliminaNo se que més podria dir, nina...
Gràcies???
Te, et deixo una bosseta de petons agraïts, dolços, petits, rialles, entremaliats...
Una abraçada immensa
:¬)*******
Què bonic que t'ha quedat!!! :-)) amb las flors al balcó i tot.
ResponEliminaNo sé si t'he dit mai que m'agraden els teus dibuixos (jeje)
Estic amb en XeXu... és una cara del món :-))
Xexu, que és només un dibuix! Les cares del món han de ser del món real...
ResponEliminaonatge, gràcies, okupa de primavera!
Entreu, entreu, Striper, Sergi, Avi Gres...
Anton, obrim el cor, bona interpretació de la meva porta.
Fanal blau, sempre podem organitzar una ballaruca, a dins o a fora... i que vingui mun pètal i et digui "vols ballar amb mi?"
Núria, espero que la porta dels blogs sempre sigui oberta...
Caterina, a veure si aquesta primavera entra al meu blog de ple...
Mireia, gràcies, pasaré pel teu racó de la solsida i posaré l'enllaç que encara no ho he fet.
Ma-Poc, si li poso la planta més gran, semblarà que faci l'ullet!
Kweilan, gràcies!
Cèlia, i ganes de descobrir-lo... al menys pel que fa a mi.
Barbollaire, no calen les gràcies, de què? de robar-te les fotos? petonets.
Una cara, d'una virtualitat elevada com a mínim, a la tercera potència... del món? no sé pas de quin món...
M'agrada col.leccionar imatges de portes portes, encara que especialment des de dins, però voldria agafar-te aquesta
ResponEliminaDonc sí que és una bona cara, sí
ResponEliminaUSD, benvingut al meu blog! M'afalaga que vulguis la meva porta. de fet és dibuixada per mi d'una foto del Barbollaire, però si la vols col·leccionar, doncs ja te la deixo.
ResponEliminaJesús, però les teves cares del món no són dibuixades, home! Són del món real, no del imaginari.
ja he publicat la teva casa i la teva porta al blog.
ResponEliminagràcies