Enllaço un vídeo clip, a través d'un altre blog. Un vídeo clip d'animació fet de manera totalment artesanal... pels nois de L'home de caramel.
dimarts, 3 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Molt xulo! M'agraden les fulles verdes i les flors que queden pintades a la paret! :D
ResponEliminaPer voler fugir de polèmiques, no em sembla pas malament el títol que hi has posat, he he he...
ResponEliminaPlafff!!!
-Què he dit ara, avi?!?
-Vés, passa cap allà!
Amb el vostre permís, anem a veure això que ens proposa avui, Carme.
És tan ruc el nano que ha pitjat a les fotos, hi hi hi...
ResponEliminadéu n'hi do. molt bo
ResponEliminaJo em posso a plorar, no ho ser fer això. No se redublegar-lo el paper que tinc jo d'aquesta manera, fins semblava un exercit... Sou colossals.aNTON.
ResponEliminaNúr, a mi també m'agraden.
ResponEliminaEi, Aví! que té raó, home! amb això del títol. Clatellot immerescut. Pobre Sergi! I jo també hagués pogut enllaçar les fotos, és que mai no estic amb tot!
Jesús, gràcies.
Anton, pobre de tu que et posis a plorar... encara vols saber fer més coses? però si tu ets un artistàs que tot ho fas bé! Llàgrimes injustes, on n'hi hagi. Una abraçada.
Jo també he pitjat primer "una" foto jejeje :-))
ResponEliminaHaguessis pogut titular-ho:
Apunt-link
Post-link
Apunt-enllaç
Article-link
Article-enllaç
Escrit-...
val, val... :-)
Doncs, deunidó els nois de L'home de caramel....El trobo un vídeo clip boníssim!!! I tenen una mirada, totalment artesanal, que hauran de continuar aprofitant i aprofondint per poder ensenyar-nos més i més coses...Ara passaré a felicitar-los!!!
ResponEliminaAlguna "essència genètica" haurà arreplegat, oi Carme?
Una abraçada!
Ai, abans no he pogut anar i hi he anat ara :-)
ResponEliminaEl vídeo és una autèntica PASSADA!! No sé què vol dir que està fet "de manera artesanal" perquè jo d'això no hi entenc gens ni mica... però està genial!! Tot el moviment, els dibuixos, la vocalització de la bossa de paper perfectament sincronitzada amb la veu... molt, molt bo!
Ara bé... si he de ser sincera cent per cent, la cançó no m'ha agradat gaire... aissss.
Uhmmm... mooooolt ben fet!!!
ResponEliminaI a mi que el segon cognom d'aquest CricketBoy em resulta molt familiar...! :D
Assumpta, és que he fet el "pito pito colorito"... je, je, no és veritat eh? Ho he fet així tal com mha sortit, amb ni gens ni mica de coherència lingüística.
ResponEliminaPel que fa al vídeo clip vull dir que és fet foto per foto, no pas filmat i muntat després. Cada bola de paper ... encada posició... cada moviment dels ulls o la boca de la bosssa de paper... une s quantes fotos ... animades.
I la cançó és Hip-hop, i comprenc molt bé que no t'agradi. Jo quan aquest "noiet de caramel" tenia 16 anys vaig arribar-lo a odiar (el hip-hop, no el noiet).
Gràcies Fanal blau!
Et sona, oi, Trini? ...
Clar, i és que si no de què m'interessaria jo pel Hip-hop?
Una sorpresa muy agradable,creativa y con un buen ritmo.
ResponEliminaAbrazos
una canya!
ResponEliminaI l'animació de la bossa!! És brutal!!
Quines coses que té la genètica! XDDD
Petonet dolç, nina!
:¬)*********
carme...
ResponEliminaanit vaig vore la imatge del post-enllaç, però em va fer temoreta i no vaig ni venir a vore què explicaves...
ara m'alegro d'haver vingut!
les expressions d'aquella bossa de paper... semblen humanes
una abraçada
Ostreeees!!! foto a foto!! quina PASSADA!!! Admirable, absolutament admirable, de veritat. Una feinada impressionant. Ara bé, el resultat s'ho val, eh? :-))
ResponEliminaI juaaaaasssss havia entés lo de que odiaves el hip hop i no el noi :-)) (ara és un d'aquells moments en que em parteixo de riure davant la pantalla) :-))
Ei m¡ha agradat! m'ha distret :)
ResponEliminaGenial! El vaig veure ahir a la feina...
ResponElimina