Em van regalar "L'élégance du hérisson " en francès. Jo ja l'havia llegit en la seva traducció en català i comentat al blog antic "L'elegància de l'eriçó".No em vaig poder estar de sentir-me il·lusionada per un regal tan inesperat i en comptes de pensar que ja l'havia llegit vaig pensar que tindria l'ocasió de llegir en versió original un llibre que m'havia agradat molt.
M'ho he passat millor que l'altra vegada, i no crec que sigui només per la versió original, sinó perquè sempre a la primera llegida, la meva impaciència em fa anar massa de pressa. Si tingués temps, en comptes de tenir moltes més dèries que no pas temps per a realitzar-les totes, rellegiria tots els llibres. No hi fa res que siguin novel·la, assaig, llibres professionals o poesia... sempre la meva impaciència de saber més, em fa posar la directa i llegir tant depressa com puc.
Rellegir, és gaudir sense impaciència dels mots. M'encanta rellegir, des de sempre.
No sé si aquest fragment tindrà sentit fora de context, però com aquest n'hi hauria dotzenes, que m'han tornat a enamorar altre cop:
- No m'han reconegut, vaig dir.
M'aturo al mig de la vorera, completament trasbalsada.
- No m'han reconegut, repeteixo.
Ell es para també, amb la meva mà encara sobre seu braç.
- És perquè no t'han vist mai, em diu. Jo et reconeixeria en qualsevol circumstància.
A mi també m'agrada rellegir els llibres que m'han agradat però ara no tinc temps amb tantes novetats com hi ha. Ara aniré a buscar el teu comentari sobre el llibre. Jo també en vaig fer un post perquè em va agradar força.
ResponEliminaEm va agradar moltíssim, L'elegància de l'eriçó, que vaig llegir traduit al català. I potser també el rellegiré.
ResponEliminaRellegeixo, sempre ho he fet, perquè hi ha llibres que - com tu dius- tens pressa per acabar, per saber què més passarà i el llegeixes de pressa de pressa i quan al cap d'un temps el tornes a agafar, el tornes a gaudir, potser amb mnés coneixement de causa, i t'explaies en aquelles pàgines que la primera vegada t'havien encandilat.
Visca la relectura!
Per a tots es el mateix problema, temps. Llegim de pressa, corrent, ens adelantem al que passa, volem saber... Correm quan hauriem de caminar, veritat? Anton.
ResponEliminaA mi també em va encantar aquest llibre, ja ho vaig dir també en un post.
ResponEliminaPel que fa a la relectura, ho faig poc, però ho faig de tant en tant, quan un llibre m'ha agradat molt, però certament la pila dels que esperen apreta...
Aquest fragment és fantàstic! -És perquè no t'han vist mai,... la gent mira, però no veu...
Que bó aquest fragment!!!
ResponEliminaM'ha fet agafar ganes de llegir, fa molt de temps que no llegeixo...
Repeteixo:
Que suggerent és aquest fragment!!!!!
Rellegir és una experiència fascinant. A mi també m'agrada rellegir aquelles obres de les quals en guardo un bon record. En general,la relectura sempre m'aporta alguna cosa nova!
ResponEliminaVaig tenir la sort de tenir en José M. Valverde com a professor quan estudiava i recordo (entre mil altres reflexions) que ens aconsellava llegir per poder rellegir. "Lean, lean y relean..."
ResponEliminaTrobava que era un dels grans plaers de la vida.
Llegiré aquest llibre. Gràcies.
rellegir és un doble plaer.
ResponEliminaJo ho faig sovint
Aquest llibre l'he regalat, però no l'he llegit.
ResponEliminaDe fet, fa molt que no llegeixo llibres. Sempre vaig curta de temps, o potser és que no me l'acabo d'administrar bé. El cas és que en tinc ganes, però no puc.
Quan arribo al llit, és per clapar directament (què simple!)
LLegeix-me un somriure. Franc.
ResponEliminaQuan llegeixo, em passa una miqueta com et passa a tú. M'invadeix una certa avidesa...En cada estrena de lectura, em faig el propòsit de la calma, de l'anar amarant-me de les paraules de manera pausadament i lenta. Però em costa.
"L'elegància de l'eriçó" em va entusiasmar i el tinc a la cúa de les relectures, que sempre sempre sempre...porten noves descobertes.
Què fem sino "rellegir" contínuament?
En la lectura, en la vida, en les relacions. I, a cada línia, en cadascuna de les vivències/experiències, en cada gest, sempre podem acabar trobant-hi un accent, una pausa o un punt i a part que no havíem copsat.
Kweilan, jo tampoc tinc massa temps, per això quan ho faig me n'adono de com m'agrada fer-ho!
ResponEliminaMontse. Visca la relectura i visca les àvies relectores i primerenques!
Anton, Sí! i tant que m'agrada caminar! Molt més que no pas córrer!
Rita, i tant que sí! veiem el que esperem veure, no pas el que hi ha!
Eva, si el llegeixes estàs perduda... l'hauràs de rellegir1 ;)
Ma-Poc tens raó sempre descobreixes alguna cosa que t'havia passat per alt.
Violette, segur que t'agradarà i que el rellegiràs. ;) I et tornaràs a recordar del professor Valverde.
Jesús, un més al club.
Trini, doncs em sembla que t'agradaria.
Fanal blsu, un somriure que m'agrada de llegir! Rellegim contantment, fins i tot a nosaltres mateixos. ;)
doncs jo no sóc molt de rellegir, ni que m'hagi agradat molt el llibre, és com els viatges, normalment sempre acabo triant llocs nous. Però les segones lectures segur que aporten un munt de coses noves. I pel que fa al fragment que has copiat... és d'aquelles frases que més d'un cop recordaré al llarg de la vida, inclús segurament la faré servir. Breu, però molt encertat.
ResponEliminaUna abraçada!
Ostres doncs aquest llibre no el conec.Catxis. Bona nit.
ResponEliminaRecordo el fragment. A mi em passa com a tu, que llegeixo molt ràpid per passar ja al següent llibre, sobretot quan passo l'equador, i això fa que recordi la temàtica de molts llibres, però que no sigui capaç de recordar-ne el final.
ResponEliminaJa ho vaig comentar en llegir-lo, a mi no em va agradar massa aquest llibre. No és del meu estil.
Ah, rellegir llibres té els seus perills. En alguna vegada la relectura m'ha decebut, i se suposa que si ho fas és perquè el llibre et va agradar molt. La impressió del llibre et pot canviar.
Bruixoleta, jo no et pensis que ho faig massa sovint, però quan ho faig m'adono que m'agrada fer-ho.
ResponEliminaXexu ja recordo que no et va agradar gaire... i ami crec que no m'ha passat gaire sovint això de la decepció en la relectura... o potser no me'n recordo.
Striper, ja veus que hi ha opinions per tot. Tu mateix.
Un bocí preciós del llibre...A mi també em va agradar llegir-lo. Aquest no l'he rellegit però més d'un cop al acabar-e un el torno a rellegir, fent pauses i gaudint-lo més...
ResponEliminaUn petit plaer sens dubte!
Joana, ja veig que coincidim en el petit plaer. Bona nit, maca.
ResponEliminaJoana, ja veig que coincidim en el petit plaer. Bona nit, maca.
ResponEliminatinc ganes de llegir aquest llibre perquè tothom me'n parla molt bé.
ResponEliminaJo també llegeixo de pressa per impaciència, i no puc assaborir-los prou bé
jo ara no tenc temps per llegir.. .però m'agradava, ara llegir estudiant... no és tan divertit però...
ResponEliminahola, també he llegit alguna vegada algun llibre ja oblidat, i la veritat m'he sorprès ja que li he trobat moltes coses noves que en una primera vegada se m'avien escapat, encantada de seguir el teu blog, abraçada. mia
ResponEliminaEs molt interesant aquest llibre.
ResponEliminaGràcies a un amic invisible el vaig coneixa .
Com sempre llegim amb preses i no assaborim prou els racons que cal esbrinar.
Bo... tornar a rellegir ,es tornar a gaudir.
Nuria