Tot i que no estic d'acord amb un dia. No m'agrada ni el dia de la dona, ni el dia del pare ni el de la mare, ni el dia de Nadal, ni el dia de... Estimar, respectar, ajudar, donar, compartir hauria de ser una manera de viure, de ser...Però aquí va un petit poema dedicat a la Dona.
Esdevinc
mar i onatge
quan m’aculls,
també si em rebutges.
No vull ser mai
un abordatge
ni un esclavatge.
Només ser el
vent del camí,
el pètal de la flor,
una flamadel foc,
una gota
de la rosada,
una lletra
del poema,
una guspira
de llum
en la boira.
Omplir amb tu
la copa i brindar
amb aigua de lluna.
Ser la petita ombra
quan vulguis reposar.
Que la carícia
floreixi a dos.
A la mateixa
barca, dos rems...
onatge
Carme gràcies, ja saps que continuo sent un sense blog.
ResponEliminaAra en aquest moments tinc el color del tomàquet a la cara...
Una abraçada.
onatge
Senzillament precios i emotiu.
ResponEliminaonatge, ja saps que mai no acabaré d'entedre per què no vols un blog... gràcies pel poema, deixa'm, que en subratlli el final.
ResponEliminaM'encanta:
A la mateixa
barca, dos rems.
Striper, el teu també m'ha agradat molt. Ja t'he dit que m'has emocionat.
Preciós...
ResponEliminaPreciós!
ResponEliminaVenen ganes de remar!
Molt bonic. Algun dia et decidiràs, supose... (a tenir un blog, em referesc)
ResponEliminaEncantador Onatge!! Gràcies Carme per donr-nos l'oportunitat de gaudir d'este poema tan bonic.
ResponEliminaPetonets
Molt i molt bonic!
ResponEliminaDoncs comparteixo la idea de l'Onatge, no m'agrada que hi hagi d'haver un dia per les coses. I un dia per la dona us deixa en mal lloc. Per mi es pot seguir celebrant, però espero que algun dia perdi significat.
ResponEliminaDir-se Onatge potser ja dóna una pista del perquè no tens bloc. De tota manera, si de tant en tant te'ns apropes i ens refresques amb un dels teus poemes, serà tot un goig.
ResponEliminaonatge, potser avui hauries de contestar tu els comentaris. I així t'entrenes per quan tinguis blog...
ResponEliminaJa veus que a tothom li agrada el teu poema!
Hola Carme, agafant-te la paraula intentaré agrair els comentaris.
ResponEliminaAquest poema el vaig escriure ahir cap al migdia, em fa vengonya dir-ho, però vaig estar ns deu minuts. No el vaig escriure pensant en cap dona en concret, sinó metàforicament, en general.
Striper, gràcies per les teves paraules.
Carme no sé què dir-te: acollidora, amb el caliu sempre a pnt pels mots, que vol dir sentiments.
Cesc gràcies.
Joana sempre hi ha un mar i una barca, ja sé que de vegades costa remar a dos..., però endavant.
Novesflors, si un dia em decideixo, ho sabràs de seguida. Gràcies per ser-hi.
Albanta, gràcies per la teva gratitud.
Ma-Poc el meu agraïment també per les teves paraules.
Xexu gràcies pel teu alè al blog de la Carme.
Vicenç Bon gràcies també per les teves paraules. I sí, potser tens raó; onatge perquè m'agrada veure'l al mar, i potser perquè vol dir això: anar i venir...
Carme una vegada més gràcies per tot.
Una abraçada per tothom.
onatge
Renoi!! quin poema mès rebonic.
ResponEliminaGràcies a la Carme i com no? també a onatge.
Nuria
Jo també penso que el millor indici de normalitat és que no hi hagi d'haver "dies especials", però aquest poema s'ho val. Gràcies a onatge i a tu, bonica!
ResponEliminaCarme, gràcies pel teu onatge. Dibuixant hi tens la mà trencada...
ResponEliminaSalut.
onatge.
-De vegades sóc una mica lent, sabies que ahir va ser el "dia" de la lentitud-.
Gràcies també a la Núria i a la Laura. Amb tants elogis, ara estic a dieta...
ResponEliminaSalut.
onatge
Carme quan entri a casa teva m'hauré de canviar de nick, em posaré "okupa"...
ResponEliminaUna abraçada, espero deixar-te respirar uns dies, bé, doncs unes setmanes...
onatge