Un post sobre la ginesta, un arbust de flors groques i precioses,
(que he representat com he pogut, veureu els tres intents,
i cap d'ells li fa la més mímina justícia)
dedicat al comentador més fidel de la blogosfera
Escolto una cançó de Françoise Hardy, amb l'Spotify,
vaig aprenent a fer-lo funcionar i tradueixo:
"la trobava massa bonica,
hauria volgut ser ella
perquè els teus ulls em miressin
com la miraves a ella"
Segur que no parlava de la ginesta, però jo barrejo les coses i penso
que estaria bé ser ginesta i que els ulls em miressin com la miren a ella.
Si jo fos la ginesta,
viuria del sol i la pluja.
Dansaria amb el vent
i les fulles que volen amb ell.
Abelles i papallones m'acaronarien les flors,
i jo escamparia color arreu
i també besos perfumats
a tothom que s'acostés.
Si jo fos la ginesta
estimaria els ulls que em miren.
La ginesta és una planta maca perquè sí, fins i tot el nom és bonic. I el teu poema també ho és, et trobo molt primaveral!
ResponEliminacarme...
ResponEliminavius del sol i la pluja.
danses amb el vent
i les fulles que volen amb ell.
abelles i papallones t'acaronen les flors,
i escampes color arreu
i també besos perfumats
a tothom que se t'acosta.
estimes els ulls que et miren.
i, a sobre, tenim la sort que ets una dona, carme, i no una planta o una flor.
bona nit, carinyeta
Moltisimes gracies tot un detall ..`petons amb aroma de ginesta.
ResponEliminaGràcies per les dues coses, combinació de poesia i flor, ummm quina delícia!
ResponEliminaEts fantàstica, carme! Sempre generosa, pensant en tothom, i a més amb paraules maques.
ResponEliminaUn bon i merescut regal per al nostre Striper, sempre tan atent i curós amb tothom!
Bon capde!
la ginesta esquitxa de groc els nostres camins
ResponEliminaLa ginesta sembla que porti serenitat, al meu poble hi ha un grup que es diu la ginesta i és per a cuidar de la gent amb problemes, ja ho diu tot... unes paraules boniques com sempre...
ResponEliminaXexu, tens raó ginesta és una paruala preciosa!
ResponEliminairuneta, gracies, m'emociona que diguis això de mi, tu si que ets carinyeta. Un petonet.
Gràcies, Striper, ja sento l'olor!
Mireia, estic contenta que t'agradi...
Rita, bon cap de setmana, maca!
Jesús, uns esquitxos preciosos.
Cesc, doncs benvinguda la serenitat, que sovint ens fa tanta falta.
LA GINESTA
ResponEliminaJOAN MARAGALL
La ginesta altre vegada
la ginesta amb tanta olor
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a còrrer avall
quan era petita vam anar amb l'escola d'excursió i cada ú, haviem de triar una planta i en tornar a l'escola, fer-ne un treball. Jo el vaig fer de la ginesta, i durant força temps, jo que sóc molt urbana i conec poc les plantes, em feia molta il.lusió quan feia alguna sortida i en veia i la reconeixia. Ara potser hauria fet el treball i per a les imatges hauria fet servir els teus dibuixos (amb el teu consentiment, és clar) :-)
ResponEliminaCada cop t'hi prees més.molt encertada// Nosaltres fem servir la segona de fulla estreta per fer catifes, - collir-la, escarrar-la, queda un color groc verdós, però es molt dúctil per posar-la a terra, el vent no se la emporta com a la casanella. Hi han.per aquí, mates fabuloses. Al temps ja pensaré en elles.// ja retorno dels meus dies de tos... ha set empalagós.No em feia goig res de tot això. Quines coses tenim els animalets humans.Bon dia Carme, ahir et llegia però no atinava res, vaig pensar ja hi tornaràs. Que poqueta cosa que som quan la salut falta encara que sigui coses circumstancials.Anton.
ResponEliminaJo també vull!
ResponEliminaCèlia, je, je... quan pensava en el post de la ginesta, només em venien al cap aquests versos, que recordava aproximadament fins a la meitat. Em creia que tan fixada amb ells no podria escriure res més... finalment una mica forçat però va sortir. Gràcies! que l'he pogut llegir sencer!
ResponEliminaBruixoleta, amb el meu consentiment, i tant! a vegade s em sembla que els meus dibuixos són més vostres que no pas meus.
Anton, ja tens raó que som poca cosa quan la salut ens falla! Estic contenta de veure't per aquí i sobretot que estiguis millor.
Joan, què vols... ser ginesta? o simplement un ram de ginesta?
Jo, sóc.
ResponEliminaEts...
ResponEliminaets Joan,
ets concepte,
ets ginesta,
ets paraula,
ets muntanya,
ets país.
Ets.
Gràcies, gràcies, gràcies... Carme
ResponEliminaGinesta,
ResponEliminagroc de festa,
rossa testa,
li dic "dolça
com la molsa"
i no contesta.
M'encanta la ginesta. I el teu poema, i el teu dibuix... Petonassos, Carme.