Vaig dir que m'agradaven molt els arbre s florits.
L'Anton me n'envia un bocí, preciós, gràcies Anton!
A cada brancapinzellades de pètals,
retalls de cel.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Del tot d'acord, un bocí preciós!!!
ResponEliminaDe bocins de color i flors d'ametllers! El haikú, un altre bocinet de paraules acolorides...
Una abraçada!
sí que és un bocí preciós
ResponEliminaDoncs si es tracta d'enviar-te arbres bonics, que ho són tots, ja t'en enviarè algun!!!!
ResponEliminaAquest ho és molt de bonic!
oooh!!
ResponEliminala pintura i la descripció!
Quina hermosura... preciosos, de veritat... Va, Carme, guarda'ls bé!
ResponEliminaL'Anton és un artista "del tot" :-))
ResponEliminaI el teu poema és preciós :-)
El favor que em feu es per tots que m'esperoneu a seguir. I aquesta noia, la Carme que té unes paraules sublims sempre al moment d'escriure.
ResponEliminaUn dia em va sortir la rifa, l'instant que aquests avatars del destí em va conduïr a aquest grup... Gràcies, Carme. Gràcies tots Anton.
Sempre ens manca
ResponEliminael gran vaixell
per anar al cel.
Una abraçada.
onatge
Et torno la visita que em vas fer al meu blog i m'agradaria dir-te que he posat el link del teu blog al meu perquè penso tornar sovint per aquí. Ens ensenyes coses massa boniques per deixar-nos-les perdre.
ResponEliminaXAREL_10
Precioses le flors i les paraules que les acompanyen (pinzellades de pètals... m'agrada) :)
ResponEliminaEiii gran dibuix també... com t'estima la gent eh...
ResponEliminaCarmetaaaaaaaaaa!!! Que has guanyat els jocs de Febrer de ca'n Tibau!!! Smuakaaaaaaaa!!!
ResponEliminaQue contenta estic! Ni que m'hagués tocat a mi! jejejjee
les teves pinzellades de paraules sempre embelleixen els dibuixos. Aquest és molt bonic. Els teus, tb ho són i sempre embelleixen les paraules. Una abraçada :-)
ResponEliminaPinzellades de colors...
ResponEliminaQue maco! i l'Anton tot un artista!
Se'm tanquen els ulls. Bona nit Carm!1
Això..., sí..., molt xulo...
ResponEliminaOle, ole, ole, la Carmeta ha guanyat un superpremix!!! :P
Fanal blau, encara hi ha diferència entre un pintor i jo. Gràcies guapa.
ResponEliminaKhalina, l'Anton és un artista.
Eli, envia, envia.. gràcies.
Iruna... mmmmuuuaaa!
Zel, ja els guardo, ja, com els teus!
Gràcies Assumpta!
Anton, gràcies a tu i gràcies a tots també.
onatge, si no tenim vaixell, potser ens hi dora l'onatge... arriba al cel l'onatge?
Gracies McAbeu, jo també tornaré m'agraden els jocs i els enigmes...
MaPoc, gràcies!
Cesc, si, em sento e stimada, sempre.
Trini! Primera notícia! Gràcies! ssssmmmmmuaaac!
Gràcies bruixoleta!
Bona nit, Joana!
Trini, que bé! quin premi més bonic!
Tens raó Carme; l'onatge sempre em porta a tot arreu. Sovint per proximitat m'assec a les roques davant del mar, el diàleg amb les onades la brisa i la sal..., és indescriptible.
ResponEliminaQuan estic a casa i em vull evadir..., tanco els ulls i mentalment camino ran de mar.
Ah! I no tinc pas ganes d'anar al cel, m'agradaria més el purgatori, malgrat que no se si haurà desaparescut perquè l'hauran urbanitzat, tot requalificant els terrenys...
Salut.
onatge
onatge, si et plau, res de purgatoris, que no sabem pas que s´hi deu trobar allà. El cel, blau, net, amb núvols , amb tempesta a vegades, amb calma unes altres, amb pluja, amb neu, o sol o vent... val més boig conegut que savi per coneixer... ;)
ResponEliminaÉs preciós!!!! :D
ResponEliminaUn artista aquest l'Anton...
ResponEliminaAvi Gres. :)
Tens raó, un dibuix tan bonic com el poema.
ResponElimina