Assaltar ditades en blau,
encara que soni una mica estrany és el que jo he fet aquest matí, de la impaciència de llegir un llibre de poemes que m'han regalat.
Si endevineu quin llibre és, a través de l'anagrama que us he posat en color blau...
(perquè faci conjunt amb l'anagrama) us explicaré més coses.
Je, je, je... segur que tots ja ho heu endevinat.
Sí, ja ho veig, a la primera! La capsa ha deixat d'allargar-se i encongir-se i ara ja es pot obrir. En realitat hi havia un munt de llibre, tots els del premi que vaig guanyar al joc literari de fa un parell de setmanes, de Pedrolo i el del Tibau de propina. Amb dedicatòria i tot, recordant els meus dibuixos. Gràcies Jesús!
A la barana dels teus dits...?
ResponEliminaEls meus ulls, a la barana dels dibuixos, dels teus poemes...
un petonàs!
un bon anagrama per llegir a la barana!
ResponEliminaCom la meva representant ja ha passar a dir-ho jo no diré res més...
ResponElimina;¬P
Petonets dolços, nina
:¬)****
(PS. m'agrada molt aquesta caixa d'IKEA que s'estira i s'arronsa segons com la mires... ;¬P)
Jejejeje jo també l'anava a dir, eh? :-)))
ResponEliminaEl de la barana alsteus dits....
ResponEliminaFanal Blau, a la primera. Un petonàs.
ResponEliminaEstrip, no sé que ha passat amb les baranes, s'han convertit en una manera de mirar el món?
Barbollaire, mira-te'l, ell, amb representant i tot! ;) I representant de luxe a més a més! Em sembla que te la prendré un dia em va proposar de ser la "meva representant" i muntar-me una exposició d e dibuixos... je, je, je...
I així que... clicant la caixa, a veure què hi ha!
Assumpta, segur que sí! un petó, bonica.
Striper, un altre encertant!
Buenoooo....!
ResponEliminaNi idea de quin llibre és aquest, vaig més perduda que el barco del sabó.
Què tal? Segur que és preciós! I la presentació virtual amb els teus dibuixos i les seves fotografies, genial!
ResponEliminaDitades... Només que a les etiquetes ja has donat una gran pista, eh?
ResponElimina;-)
Eva, ara ja el pots veure als comentaris i si cliques el paquet també.
ResponEliminaCèlia, són poemes d'amor a la seva dona escrits despré s de mé s de 20 anys d'estar junts. Si preciosos!.
Els del PiT, que consti que primer no vaig posar l'etiqueta, fins que la gent ho poses als comentaris, però després vaig acabar el post i vaig posar l'etiqueta i l'enllaç de la foto.
He estat tan immers i ocupat en el 100è joc literari aquestes setmanes, que se m'havia escapat aquest post. Moltes gràcies de nou.
ResponElimina