Intenta fugir
d'un amor que abassega.
Floreix enllà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Malgrat tot, floreix! Això és el que compta...
ResponEliminaBona setmana, maca!
Ai els escapistes de l'amor...
ResponEliminaDues coses numerades:
1. Hi ha foto o és fruit de la teva collita?
2. Si hi ha foto i és de casa teva, de què coi fuig? Si tu ets una jardinera fantàstica, oi?
Plafff!!!
Aaaauuuutx!!!
Bon dia Carme, bonica!
Floreix, Rita, sense cap dubte. Bona setmana!
ResponEliminaEls del PiT...
1.- No hi ha foto, però podria ser-hi.
2.- No és de casa meva, era al mig d'un camp, i a mi em sembla que fugi del matoll, però és només una impressió. Coses meves. Si tingués un avi crec que també em donaria algun clatellot. Merescut, per descomptat, no com els teus...
que difícil trobar la mesura de no abassegar, eh? :)
ResponEliminapetons i llepades florides!
Potser sempre intentem fugir, però sempre florim allà on som, de vegades amb el pol·len de l'amor i tot, llàstima que algunes vegades ens causa al·lèrgia.
ResponEliminaUna abraçada sense fugir.
onatge
Preciós haikú! ...després d'haver anat al diccionari a buscar abassegar!!!
ResponEliminaun bon dilluns, Carme!
Si acaba florint potser vol dir que no l'abasega tant ;)
ResponEliminaPetons.
Encara que intenti fugir, esta ben arrelada, no crec que pugui fer-ho... i malgrat tot... segueix florint...Això és el que compta, no?
ResponEliminaGatot, difícil, difícil...
ResponEliminaGràcies, Onatge. Sense fugir.
Fanal blau, gràcie i molt bon dia!
Trini, un toc d'optimisme no li va malament al meu haikú! Gràcies.
Eli, no pot fer-ho no. Bé s'ha d'adaptar, oi? i crec que florir no és pas una tria, per l'arbre, és una necessitat.
Tant teu
ResponEliminaJa m’he mort als teus peus tantes vegades
que l’ànima del meu càntir, d’avorrida
s’ha tirat sense fre a la mala vida
de tant farta de les meves bajanades.
I per més que em rebel•li, és en debades.
M’has clavat la serreta de la brida,
ben tibant, amazona maleïda,
fent-me sang amb les teves estrebades.
Si no sóc perquè sóc tu, i em deixo
arrossegar per la teva torrevisca*
Per més mal que em facis, ja ni em queixo.
M’has donat molt més del que mereixo.
Penso que res no té qui res no arrisca
Les teves sobres, amb quin plaer les peixo!
* Torrevisca.- Paraula dels pescadors de Calafell que vol dir temporal, ventada, molt mal oratge. No és al diccionari.
Gràcies, Mèlich, quin regalet!
ResponEliminavés a saber si és la flor qui fuig o el matoll qui no l'acompanya... en qualsevol cas, amb una mica de distància, poden mirar-se i vore's més enllà del nas.
ResponEliminauna abraçada, carme
Si les coses no acabessin per florir, què ens quedaria? Breu i preciós. Ja he vist que en Jesús M. Tibau també s'ha animat a crear dibuixos com els teus i ho fa força bé. Aviat hauràs d'acabar demanant drets d'autora hehe
ResponEliminaBesets!
Fugir de l'amor? Això mai!
ResponEliminaAix! Iruna la teva visió alternativa sempre m'encanta. també podria acompanyar-lo, també. Enllà adescobrir nous camins.
ResponEliminaCaterina, li ha quedat molt bé, oi? però és ben seu, ben seu, res de drets d'autora.
Xexu, oi que no? Quines coses tinc! Veig un arbrissó que s'ha torçat i em munto la peli...
De vegades necessitem el nostre espai per a florir.
ResponEliminaEstic amb la Rita, malgrat tot floreix
ResponEliminaVeig difícil que pugui fugir...
ResponEliminaHi ha amors dels quals és difícil fugir!
ResponEliminaUhhh a vegades si veiem que comença a florit , peus per que us vull.
ResponEliminaEl més important de tot, es que pugui florèixer!
ResponEliminaT'he dit mai que m'encanten els teus dibuixos?, encara que no sé si m'agraden més que els haikú's !
Tot plegat ho lligues sempre de manera que en surt un bonic "ram".
Ah! i no pensis que jo fugo dels teus nous escrits, je,je m'has de disculpar, però no disposo de gaire temps. (Avui ja em toca plegar d'aquí a no res).
Bona setmana Carme i agrair-te que tu sempre tens un ratet per a mí !
;)
Noves flors, i si el necessitem, bé cal que el busquem, oi?
ResponEliminaFloreix, floreix, com ha de ser, Khalina.
Ho té difícil, ja que està arrelat, Asumpta, :)
Ma-Poc, però malgrat tot a vegades hi ha qui ho intenta!
Striper, no pot ser que tu siguis dels que fuig!
-assumpta- prefereixo gaudir de les teves visites quan véns que no pas pensar que fuges quan no pots venir. Ni se m'havia acudit. Gràcies per les teves paraules!