El trenet de colors! Recordo com l'havia estimat, el trenet. L'havia estimat molt i en canvi hi havia jugat molt poc. No, no era una joguina, era un tresor. A la capsa no m'hi cabia sense deslligar els vagons. Els posava ben posats al fons de la capsa, un al costat de l'altre, per recordar aquell dia.
Feia un any que el pare havia hagut de marxar, exiliat, a causa de la manca de llibertats que imposava el dictador. Feia mesos que no el veia i a l'estiu vam passar uns dies tots junts, mentre ell preparava la nostra arribada definitiva allà, en una casa nova, en un país nou i en una situació desconeguda per a tots.
I en aquells dies era festa major, hi havia fires i festes. El pare ens va deixar triar a cadascú una joguina, un objecte que ell ens comprava per celebrar que estàvem junts. Jo vaig triar el tren pels colors, més que no pas pel tren. Tenia tot just 5 anys.
- Amb aquest tren podràs venir a veure'm cada cop que vulguis! - va dir-me ell.
I aquest tren ja no va ser una joguina, sinó un tresor. A les 6 de la tarda, després de l'escola. Obria la capsa i muntava el tren i viatjava ... sempre trobava una abraçada immensa que em semblava de veritat. Per això, l'endemà a la mateixa hora hi tornava.
.JPG)
