Fulla caiguda
com l'amor oblidat.
Manté la llum
fins al darrer moment
quan serà pols i terra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
com l'amor durarà fins que no en quedi ni rastre
ResponEliminaQuines comparacions que faig, oi? :)
EliminaPerò mentre, la seva llum ens fa companyia...
ResponEliminaPetonets.
Doncs sí, l'has clavada, M Roser!
EliminaL'has aconseguida ben lluminosa, la fulla, amb aquest verd ple de claror.
ResponEliminaEl Paint és lluminós! :)
EliminaHa de lluitar fins l'últim moment, com ens toca fer-ho a tots algunes vegades.
ResponEliminaFins l'últim moment...
Eliminaaquestes lluiran sempre!
ResponElimina:D
EliminaTan sols dues fulles... dues petites fulles... però tan boniques!!
ResponEliminaI, encara que caigudes, això no minva la seva bellesa...
Com mantenen el color i la llum, eh? has vist la foto, oi?
EliminaBona font d'inspiració en Joan!...Un petó, Carme!
ResponEliminaJa tens raó, ja! Un petó, Núria!
EliminaFulla caiguda seguint el procés natural de la Natura...Sense separar-se mai d'ella. Embellint-la en el seu esplendor i nodrint-la en el seu darrer moment...Quin procés de vida més ben aprofitat!!
ResponEliminaUna abraçada.
Processos de vida per encantar-s'hi molt!
EliminaI al final, com és inevitable, tornam als nostres orígens. La vida és un cicle. Desaparèixer mai. Mos convertim en una altra cosa però vull creure que, d'alguna forma, hi seguim sent. Genial el dibuix, tant les formes, com el color i ombres! :)
ResponEliminaLa vida continua... sempre! Sempre troba un forat o una escletxa per tornar a sortir, encara que sembli que s'acaba. Moltes gràcies!
EliminaCauen les fulles i aquest sol tardorenc les adorna amb una llum tan especial...... Visca els "paints" de la Carme!!!! mmuak!
ResponEliminaPetonassos, Alba! Gràcies!
EliminaJo també vull ser com aquesta fulla, no m'agrada la gent que perd la llum/amor abans d'hora. Molt bonica la comparació, Carme, tant com la fulla. Petons
ResponEliminaIntentarem mantenir la llum mentre es pugui i ens duri l'energia! petons!
EliminaSí, però al final es mor... Al final, l'amor s'oblida... Per alguna raó, avui la bellesa del tu post se'm converteix en tristesa.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Una abraçadeta de treure tristeses... Montse!
Elimina