Seré vaixell i navegaré el teu riu.
M'amararé del fluir de l'aigua,
et deixaré els meus colors.
I sentiré el vent del desig:
gotes de tu, arreu de mi.
...........................................................Carme
...........................................................Carme
I el meu riu obrirà els braços
per sentir-te lliscar
per damunt del corrent,
per damunt la meva aigua
que pintaràs de vermell.
I t'ompliré de gotes
com humides besades...
.......................................................................Glòria
I tot això gronxada per les petites ones fluvials, tot un plaer...
ResponElimina:) Gràcies M Roser!
EliminaSi em deixes els teus colors t'esperaré a terra i així prescindiré de pintar el mareig.Un petó, bonica!
ResponEliminaUi! sí! els colors del mareig són desagradables!
Eliminate bona pinta el que proposes...
ResponElimina:) sí? ;)
Eliminaque bonic, carme...
ResponEliminaesta vegada m'has arribat sobretot amb les paraules. però ara, mirant lo dibuix, m'agrada molt també com has pintat preciós los teus colors amb la pell de l'aigua.
ResponEliminaGràcies, bonica!
Eliminael dibuix és preciós! molt net i amb uns colors molt frescos.. m'encanta!
ResponEliminai el gotes det tu, arreu de mi...
petonets!!
Gràcies, lolita, m'alegro que t'agradi!
EliminaUna abraçada grossa!
I el meu riu obrirà els braços
ResponEliminaper sentir-te lliscar
per damunt del corrent,
per damunt la meva aigua
que pintaràs de vermell.
I t'ompliré de gotes
com humides besades...
Al post vas!
EliminaQue maco!!!
bon déu, glòria! quin gustet, tu també:)
ResponEliminaja no sé si em sento barca, riu o vaixell.
encara em pixaré al llit, esta nit, per culpa vostra :)
:) Espero que no, que no et pixis tu... ni jo tampoc! :)
ResponEliminaper agradar..m'agrada fins i tot el cotxe aparcat al fons
ResponEliminaja m'hi veig...
molt maco, noies !!
Gràcies, noieta, wapa!
EliminaQuin tàndem tu i la Glòria! Vénen ganes de navegar per mars, rius i per tot l'univers. Petons
ResponEliminaSom-hi? :) Gràcies i petonassos, Sílvia!
EliminaQuina imatge la del vaixell, tot deixant-li els seus colors a l'aigua!
ResponElimina:) sempre ens deixem alguna cosa pel camí... ni que siguin els colors...
EliminaQuina gràcia aquesta imatge... es nota que el paper encara era humit quan vas fer la foto... i això ho fa encara més immediat ;-) A part de veure el vaixell, veig la CARME que fa la darrera pinzellada, s'ho mira, fa la foto i ho puja... Quines meravelles tenim avui en dia!! :-))
ResponEliminaAssumpta... tu m'espies, oi? :DDDD
Elimina