Amb un agraïment molt especial per a en Joan Gasull... perquè he fet meus els seus personatges.
Quan vaig arribar a aquest nou pis, ara fa un any, em vaig fixar de seguida en el veí del davant. Amb aquest finestral tant gros, com podia no fixar-m'hi! Bé, primer em vaig fixar en la biblioteca. Quan obria les persianes veia aquest bé de Déu de llibres i em moria de ganes de veure-la . Després també em vaig fixar en el veí. No estava malament: el cabell claret, una barba ben retallada, cuidada, unes ulleres que li donen aire d'intel·lectual.
Jo me'l mirava, però ell entossudit a fer numerets estranys i no aixecar mai la vista. En va fer de tots colors, des de disfressar-se, fer gimnàstiques estranyes, enfilar-se perillosament ran de finestra... fins a portar-se la banyera a la biblioteca i fer veure que llegia. Mai abans li havia vist agafar un llibre. Crec que es va electrocutar. El van treure en ambulància i semblava mort.
No em sap gens de greu! S'ho tenia ben merescut, per idiota. Potser volia que me'l mires... però i si s'hagués assegut tranquil·lament en una butaca a llegir, que es pensa que no me l'hagués mirat de més bons ulls? Eiiiii! Què llegeixes? li hagués cridat de finestra a finestra. I ja hauríem tingut trema!
Coi, però si ha tornat! No estava mort? tanco la persiana... per a mi segueix mort i ben mort.
La perspectiva que faltava! És clar, mostrar-se com s'és sempre dóna més números, perquè si t'has de posar a fer coses per fer-te veure es nota de tres hores lluny! Una mica radical la veïna, però que s'hagués comportat d'una altra manera, tu.
ResponElimina:) Una mica radical, sí! ;)
Eliminaooh, genial, faltava l'altra part!!!
ResponEliminacom som les dones de vegades,haurà fet el ximple i el ridícul, xò ella, en el fons tenia ganes. Podria anar a dir-li si s'ha fet molt d mal?
Ui! ara ja no, se'l miraria sempre com a un ximple! Millor que s'ho deixi córrer!:)
EliminaMolt bo Carme! una bona resposta narrativa al Joan!
ResponEliminaGràcies, Elfree!
Eliminamoooolt bona resposta Carme, espero que ell mai arribi a saber que la va ben pifiar amb els seus invents per atraure atenció. Amb lo fàcil que és fer el més simple i sincer.
ResponEliminaGràcies per continuar la trama.
O potser li convindria saber-ho eh? per no tornar-la a pifiar! ;) Aquestes coses, no saps com vénen... però de seguida després de llegir-te em vaig fixar amb la veïna. Gràcies a tu per deixar-me'ls!
EliminaBona idea continuar l'historia d'en Gasull!
ResponEliminaQuina veineta més dura de pelar, pobre xicot, més val que ho deixi correr abans que es mati definitivament!
Jo crec que tens raó, no fan gaire l'un per l'altre! :)
Eliminaha,ha,ha...És ben cert que a vegades llegir segons què electrocuta!...un petó i sort amb el veí!
ResponElimina:) res, res... aquest veí ha perdut definitivament aquesta partida! ;)
EliminaCarme, m'has deixat de pedra!! Que bona la contraversió del Gasull :)) Aquesta trama donaria molt de joc per escriure'n una mini novel·la. Segur que al final acabarien junts a la banyera. Petons, i gràcies per fer-me riure tant de bon matí.
ResponEliminaSi ho allarguem gaire, segur que acaben junts a la banyera... espero que sense electrocutar-se. :) Petons, Sílvia!
EliminaM'ha agradat aquesta versió des de l'altra finestra. :-))
ResponEliminaJa tens raó que de vegades ens compliquem la vida buscant "solucions" difícils (la de la banyera) quan la més fàcil (la de la butaca) ni ens passa pel cap.
Oi? mira que és ben fàcil: seure tranquil·lament i llegir i de tant en tant aixecar la vista i saludar la veïna que et mira! ;)
EliminaAquesta veïna em sembla d'aquelles que ... ara sí, ara no! L'havia observat moltíssim per no voler saber res d'ell, no et sembla? I mira que donar-li pena i canviar d'idea quan el creia mort! Aissss quina complicat és el món!! :)
ResponEliminaBessets!!
Plouuuuuuuu...però no em mullo, no tinc cap veí a l'altre costat del finestral :(
Ps: Volia dir què complicat, no quina...sorry!
EliminaDona se'l mirava i com més se'l mirava menys li agradava.... que a vegades ja passa això!
EliminaPetonets, nina!
Haurien de provar d'atansar-se, per trencar la timidesa i resoldre prejudicis.
ResponEliminaEm sembla que ju han fet tard.
Eliminatan senzilles que podrien ser les coses.. a vegades només cal aixecar els ulls i mirar..
ResponEliminai sempre ens compliquem la vida!
LLàstima no haver pogut contactar amb aquest senyor intel·lectual, malgrat ser una mica estrafolari...potser si ella l'hagués cridat, podia haver estat el començament d'una gran amistat
ResponElimina(manllevat de Casablanca), però que no es tanqui en banda, només ha de pujar la persiana i fer l'intent...
Petons arrebossats de pluja.
Una versió d'alt voltatge. Sembla però que si un va a 125 i l'altre a 220 no acabarà d'encaixar.
ResponEliminaI és que un lector, és un lector!! no n'hi ha prou amb ser guapo i muntar numerets!!
ResponEliminaBona feina Carme!!