Primer poema: Ara Mateix de Miquel Martí Pol
Molt he estimat i molt estimo encara
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fons plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quant el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des l'ardor d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.
Miquel Martí i Pol
Potser per això plovia tant, per recordar-lo.
ResponEliminaPotser sí, la pluja també hi pensava... :)
ResponEliminaCom passa el temps, recordo que quan va fer 70 anys, els nens i nenes de la classe li van fer un treball sobre el seu poema Plou i fa sol...Cada un d'ells va fer el seu, personal, partint del mateix títol, amb il·lustració i tot...Va quedar un àlbum preciós( què he de dir jo, és clar, que en vaig ser la directora d'orquestra)
ResponEliminaPetonets.
Jo també me'n recordo molt quan va fer 70 anys. Li van fer un homenatge a Rosa de Ter que va ser preciós, preciós, molt emocionant!
Elimina