és l'instant de joc.
Et seguiré els versos,
somnis d'oceà
i amago fonètiques.
La pressa del foc.
Abans d'adonar-me que s'havien d'utilitzar paraules del núvol, només mirant la imatge, havia escrit:
És l'hora precisa
del canvi de llum.
Oblido aquells blaus
dels cels que se'n van.
Encenc els taronges
càlids com de foc.
He mantingut la mateixa estructura del poema canviant paraula a paraula les que anava trobant en el núvol. Amb l'innocent intent de mantenir-ne el mateix significat.
Miraré l'Antaviana i els seus jocs, t'han sortit poemes molt bonics!!
ResponEliminaMoltes gràcies, rits!
EliminaVaig a veure quin és el joc d'Antaviana, que no sé en què consisteix. Després torne.
ResponElimina:) Gràcies Noves Flors!
EliminaJo també hi treuré el mas...tot i així, m'agraden molt ambdós!
ResponEliminaM'alegro que t'agradin!
EliminaHas fet un joc dins del joc amb això de crear primer el poema i recrear-lo després amb les paraules del núvol. El primer és més descriptiu, el segon més críptic... això si, ambdós preciosos.
ResponEliminaQue tinguis un bon cap de setmana i que tots plegats comencem dilluns ben contents. ;-)
Ha estat divertit, sí, com un segon joc! :)
EliminaBon cap de setmana i esperem que sí que tot vagi molt bé i salpem!
Un poema que interpreta el paisatge, un poema que interpreta el poema. M'encanta aquest exercici i els resultats aconseguits. L'evolució de les idees és genial!
ResponEliminaBon cap de setmana, bonica.
Moltíssimes gràcies, Pilar!!! M'alegro molt que t'agradi.
EliminaBon cap de setmana.
Ostres, no he vist el joc, però vist el resultat crec que pot ser força interessant :-)) Hauré d'anar a veure'l!! ;-))
ResponEliminaEl joc és un núvol de paraules i la imatge... i fer-ne la combinació.
EliminaJo ho vaig fer en dos passos.
Prefereixo encendre els taronges i envoltar-me de calidesa; la grisor i l'absència del blau no m'agrada, bé, no m'ha agradat mai!!!
ResponEliminaEm pregunto, per què vols amagar fonètiques??? Prefereixes el silenci???
Bon cap de setmana, i esperem bon cop de falç!!!
No, no, Dafne, jo mai no prefereixo el silenci... diria que entre paraules/conversa/diàleg/missatges/cartes i silenci, jo mai no triaria el segon.
ResponEliminaSempre que callo és perquè penso que convé més, no pas per gust.
Bon cap de setmana i a desfer-nos de les cadenes, bon cop de falç!
No sóc crepuscle,
ResponEliminaun núvol en entredit,
un dia que es punxa
amb la teva llum
només dintre de mi.
És preciós, Enric! Gràcies!
EliminaA mi m´agraden esl dos, fins i tot barrejats.
ResponEliminaBessets, nina!
Gràcies, lluneta! Petonets, bonica!
Elimina