Carreró davant l'entrada principal de la catedral - dues versions.
No hi veig tristesa
en aquest racó tan quiet.
Hi han plantat una olivera.
Té fulles de color blau verd
i ens diu murmuris
si parla amb el vent.
I ben sovint reprèn la dansa
ara tímida, de les fulles
ara apassionada, de les branques.
No hi ha tristesa
en aquest racó tant quiet.
D'altres l'envegen.
I avui dia 9 de Novembre del 2010, no podeu perdre-us aquest vídeo. Enderroquem el nostre mur!!!
quan no hi reina la tristesa és de bon envejar qualsevol racó.
ResponEliminaAquest també...
EliminaPer sort, o per desgràcia, els llocs els associem a les experiències viscudes. Així doncs, allà on jo no hi veig tristesa i hi veig alegria, d'altres hi poden veure el record d'alguna cosa trista. Així i tot, i gràcies a déu, la majoria de llocs jo crec que ens porten bons records!
ResponEliminaSí, sempre és així, associem llocs amb els records, ben sovint! :)
EliminaLes oliveres són uns arbres ben peculiars però no em semblen tristos. Deu ser perquè m'agraden.
ResponEliminaA mi tampoc m'ho semblen. Aquesta alegrava un racó que crec que era bonic perquè ella hi era...
EliminaSegur que tristesa no... calma, molta calma, que és millor... calma, pau, serenor, tranquil·litat...
ResponElimina*****************
Genial el vídeo!! :-))
Quietud, calma... sí!
EliminaBellesa i pell de gallina...un petó, bonica, i gràcies per compartir!
ResponEliminaGràcies per fer més difusió del vídeo. Crec que val la pena!
EliminaA mi Elna em suposa una barreja de sentiments i paraules. Hi ha exili, esperança, acolliment, treball,temps passats,noms, familia...Tu hi has afegit la pau de les oliveres i l´enderroc dels murs. No podies haver tancat millor el cercle. Gràcies Carme.
ResponEliminaTal com ho expliques fas que m'alegri d'haver fet aquest post així! Primer el vídeo no hi era i quan el vaig trobar al Twitter i vaig tenir ganes de posar-lo al blog... havia pensat en un post nou, però sense saber massa per què vaig canviar de pensament. :) Gràcies a tu,l preciosa!
EliminaFantàstic!!! No hi pot haver tristesa en un racó així, ui tant com no. Hi ha de regnar a la pau si o si. L'arbre de la primera versió és espectacular, Carme!
ResponElimina:) Gràcies, Sílvia! ara digues per què en fer la segona versió no em podia sortir l'arbre igual de maco... doncs no em va sortir! És el que té ser aprenent... :)
EliminaSort que hi ha gent com tu, que sap difondre alegria en temps de tristesa.
ResponEliminaT'envejo de tanta pau que hi ha a casa teva.
I jo t'envejo sovint la teva... Pep, el teu blog és un lloc de pau absoluta...
EliminaCom m'agraden les oliveres amb les fulles de color turquesa...Ho transformen tot. Fins i tot canvien el color de les façanes que l'encerclen.
ResponEliminaEl que pot fer un color turquesa! ;)
EliminaÉs l'Elna de la maternitat Carme? Aleshores fa alegria, però també molta tristor...
ResponEliminaM'ha agradat molt el vídeo, sobretot la frase que diu "les lleis no estan per sobre les persones, sinó que han de servir les persones" i ara toca enderrocar el nostre, de mur...
Si el futur de Catalunya el decideixo jo, ja fa temps que ho he fet!
Petonets.
Sí, M Roser, aquesta Elna. La maternitat ara està tancada per obres i no la vam poder visitar, però han traslladat l'exposició a un altre museu. I sí és tot molt trist. Malgrat l'esperança que va representar.
EliminaMaco, eh? el vídeo? El vaig trobar al twitter!