D'una fotografia del Barbollaire
La porta és oberta,
i el passadís estret
per arribar-hi.
Et guio en el camí.
Omplim de randes
cada moviment.
Llindar endins,
encara es veu el cel.
No hi ha mai pressa.
La porta serà oberta.
La porta és oberta,
i el passadís estret
per arribar-hi.
Et guio en el camí.
Omplim de randes
cada moviment.
Llindar endins,
encara es veu el cel.
No hi ha mai pressa.
La porta serà oberta.
Quines portes més sugerents. On ens portaran?
ResponEliminaLa sorpresa és que quan obres la porta, continues a l'exterior... i penso... amb les altres també deu passar?
EliminaM'agraden les portes obertes, conviden a entrar!!!
ResponEliminaSom-hi som-hi!!
Som-hi doncs!
EliminaNo tanquem portes a res, sempre obertes a tot.
ResponEliminaben bé així Joan, fins i tot les portes dels avions... que puguis pujar-hi ben sovint! :) Has vingut disfressat, però t'he conegut, eh?
EliminaTrie la porta oberta, sempre la porta oberta.
ResponEliminaÉs maca, oi?
EliminaPer algunes persones tenim les portes sempre ben obertes, això segur.
ResponEliminaSí, sempre obertes...
EliminaPreciós, preciós, preciós, preciós, preciós, preciós, preciós, preciós... M'encanta!! :-DDD
ResponEliminaQuè bé t'han quedat les totxanes de la paret, la fusta, les cortinetes... ooooooh! jo també en vull saber! :-))
Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies,gràcies... :DDDDD
EliminaPortes obertes o tancades, portes d'entrada o de sortida... En tot cas, portes que et porten on vulguis. Bonica aquarel·la.
ResponEliminaGràcies, Carme. Tant de bo les portes fossin obertes entrar i per sortir si volem, per arribar i per marxar...
EliminaEl gran misteri de les portes. Què hi haurà darrera o qui?
ResponEliminaEt surten tan bé, que fa ganes d´entrar-hi!!
Molt bon dia, preciosa!!
Gràcies, lluneta!
EliminaMolt bon dia!
Portes...De vegades les tanco per evitar els corrents d'aire o perquè vull obrir-ne d'altres i m'hi allunyo o perquè es veuen millor estèticament...
ResponEliminaM'agrada molt la que has dibuixat al mig. Com que pateixo de claustrofòbia, no n'he dubtat en triar-la.
BON DIA!
Hi ha portes que en duen de fora a fora... poèticament, potser.
EliminaQue misteriós, una porta que duu a un passadís descobert, sembla de pel·lícula. I quina triem de les tres?? la que està oberta?
ResponEliminaT'ha quedat que ni pintada aquesta foto ;)
So fos tancada semblarien tres cases... ara sabem que hi ha un passadís. Deuen ser tres passadissos?
EliminaGràcies, Sílvia!
Amagada darrera cada porta segur que hi ha una història i una vida.....m'agrada molt això ,de les tres portes i el joc d'una oberta i dues de tancades, també m'agraden les cortinetes i el color de la porta blava!!! bé m'agrada tot! Carme, faig el que puc amb les intineràncies, vaig una plena de feina...i amb el tema blocs una mica despenjat!. petons!!!
ResponEliminaMarta, tu ves fent al teu ritme... no hi ha cap problema! Gràcies!
Eliminaque maco! La porta sempre restarà oberta.... esperant a que ens decidim a entrar-hi!!
ResponEliminaPtonets!
Doncs, això... esperant! :) petonets!
EliminaM'ha sorprès veure que la porta tornava donar a l'exterior, mira que hi he passat estona analitzant tots els racons i fent deduccions, intentant fer altres lectures...
ResponEliminaSi totes són tant misterioses les obrim? (altre cosa seria entrar-hi, perquè em fa una mica de yuyu).
Una abraçada.
Les podem obrir virtualment... potser sí... però com pots dir que fan iuiu a unes portes tan bufones? :DDD
EliminaLes portes amaguen misteris, ens fan volar la imaginació pensant que hi haurà al darrera...Mai hauria pensat en un caminet, amb el seu fanal i ple de verdor.
ResponEliminaSorpreses, ja ho veus!
EliminaUna porta ben curiosa... les portes tancades sempre són un misteri, però el que no t'imagines és que al darrera hi ha un altre carrer...i quan el carter porta cartes dirigides al nº 33, qui les deu rebre? potser les dóna a la primera persona que troba a l'altra banda del passadís, que és feliç de rebre'n una!
ResponEliminaPetonets.
Segur que el carter ja sap el secret que nosaltres ignorem... petonassos!!!
Elimina