Trobada a ca la Glòria de GloBos.blog
.JPG)
Dàlia en dues versions
Entre aquell dia
que tot era molt gris
i una claror
d'un bon sol de migdia.
Dàlia sóc, la mateixa.
Entre aquell dia
que tot era molt gris
i una claror
d'un bon sol de migdia.
Dàlia sóc, la mateixa.
Pots no mirar
si el color no t'agrada.
Però ni un sol pètal
deixarà d'existir
encara que no em vegis
....................................................Carme
Al jardí atònit
no hi ha art de meravella
que en flor no siga.
....................................................Jordi Dorca
....................................................Carme
Al jardí atònit
no hi ha art de meravella
que en flor no siga.
....................................................Jordi Dorca
em quedo amb la segona...que és per dir-ho d'alguna manera més explícita
ResponEliminaEs veu més bé!!! :D Gràcies!
EliminaLes coses existeixen per se, o només tenen existència perquè les veiem? :)
ResponEliminasi algú sent que existeix.. deu existir tant per això com pel fet que algú en mirar-lo o voler veure'l o desitjar-lo li atorga existència..
Eliminael que no sabem però, és si existeixen o són mera imaginació.., en tot cas tot plegat no deixarà de ser un nom que li posem a les coses que són com són o com les volem veure..
No t'ho sabria dir del cert... Noves Flors, però si la dàlia pensa, segons Descartes existeix. :)
EliminaLolita, és cert tot són maneres d'anomenar les coses, o de mirar-les. No puc estar més d'acord amb tu.
Ai, quina gràcia, la dàlia del poema del altre dia!
ResponEliminaMira, com s'ha eixerit la dàlia melindrosa...
Molt bonics els dos dibuixos, artista.
Moltes gràcies, Glòria!!!!
EliminaQuina preciositat!
ResponEliminaHe estat una bona estona amb la rodeta del ratolí amunt i avall, comparant detalls, gaudint dels dibuixos-pintura!! Maquíssims tots dos! :-))
Moltíssimes gràcies, Assumpta!
EliminaMe'n vaig a dormir amb la meva ambivalència: de dia i de nit tots dos xulíssims. :)
ResponEliminaUn petó de bona nit!!
Petó de bon migdia, Montse!!! Tot té el seu costat bonic, el dia i la nit!!!
EliminaFa temps que no planto dàlies als jardins...
ResponEliminaHauré de plantejar-m'ho.
Són molt boniques i n'hi ha de moltes menes, mides i colors...
M'agraden les dues aquarel·les
També me'n vaig a dormir, ara :o)
petó
Són boniques i jo tampoc en tinc cap al meu jardí! També hauré de plantejar-m'ho. :)
EliminaTotes dues diuen coses, només el to en què ho diuen varia una mica. Em quedo amb la primera.
ResponEliminaBon dia!!
Perquè parla més suau? :) Bon dia, maca!
EliminaUna dàlia de sol i una de lluna, el contrast entre les dues fa més autèntica la dàlia, més plena de vida. Que bonic que bonic, Carme!!
ResponEliminaM'alegro molt que t'agradi, Sílvia! petonassos, nina!
Eliminael segon el trobo realment extraordinari...
ResponEliminaun petó guapa.
Gràcies, Enric! Un petó!
EliminaSóc i seré, encara que no em vegin...
ResponEliminaPrecioses les dues, la nit i el dia, la llum i la fosca, el sol i la nit.
Aferradetes ben dolces!
Clar que sí!!!
EliminaAbraçadetes, preciosa!
Volia dir el sol i la lluna, però estic més allà que aquí. :)
EliminaAl jardí atònit
ResponEliminano hi ha art de meravella
que en flor no siga.
(un ram per a vosaltres, des de la meva quasi absència blogaire)
Vaig a pujar el nivell del meu post amb el teu haikú!
EliminaI em fa il·lusió el teu ram per compensar l'absència!
Gràcies!!!!
La mateixa i alhora ben diferent. A les trobades blogaires sempre surt el sol i el millor.
ResponElimina:) Les trobades blocaires sempre són fantàstiques, de nit i de dia... :D
EliminaLes dues versions són una meravella, tant dels dibuixos com dels versos. La que té el fons blanc, però, em convida a jugar a imaginar...I imagino.
ResponEliminaGràcies!
Dàlia de nit amb llum de lluna i dàlia de dia que resplendeix sota el sol...jo em quedo amb la nocturna, sembla entre boirines...
ResponEliminaPetonets.