La casa, l'amiga
vestida de verd
a l'estiu s'abriga
a l'hivern el perd.
La casa veïna
li enveja el vestit
pintada de rosa
li estira l'abric.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Com la lluna la pruna vestida de dol…? :)
ResponEliminaDoncs, sí, com la lluna la pruna vestida de dol. :)
EliminaHehehe, que ben trobat! Quina imaginació per veure això en la imatge, però un cop dit, està claríssim! M'ha semblat molt bonic.
ResponEliminaHe, he, he... de tant en tant em surt la meva nena juganera! Gràcies, XeXu.
EliminaEm sembla que hi ha vestit per les dues. Que s'acostumin a compartir com a bones veïnes.
ResponEliminaSí que n'hi ha! era ben, ben gruixut i ja se n'anava cap al costat...
Eliminaostres, si! aquestes plantes que abriguen algunes cases! A la meva ciutat encara queda una parra que surt de dins d'una casa, per un forat en la paret, i arriba fins al terrat. Tota una proesa.
ResponEliminaUn dia ens l'has de fotografiar, Joan! :)
Eliminaque el deixin créixer i n'hi haurà per totes dues....molt ben trobat
ResponEliminaSegur que sí! Gràcies, Joan!
EliminaMentre llegia el teu poema m'ha vingut al cap la melodia de "la lluna la pruna...". hehehe, hi queda bé!!
ResponEliminaM'agrada molt el dibuix d'avui amb aquests difuminats. Ptonets!
Ja sou dues que l'heu trobat... sabia que algú la trobaria.
EliminaDe fet, vaig pensar les paraules amb la música de La lluna, la pruna, al cap. :) Gràcies! Petonassos!
He començat a anar a classes de dibuix, espero poder-te fer la competència aviat, tot i que el nivell tan alt que tens m'ho posa molt difícil!
ResponElimina:) Doncs tenint en compte que no he fet mai ni una sola classe de dibuix, crec que em passaràs al davant en un tres i no res... tu n'aprendràs de veritat i no com jo de joguina! ;)
EliminaNenaaaa estic dos dies una mica "out" i tu has tingut un atac de creativitat impressionant! :-)
ResponEliminaEl text també és teu? M'ha fet pensar en la lletra d'una cançó infantil... Si la féssim córrer per la catosfera encara la faríem popular! :-) No t'imagines, nens i nenes jugant mentre la canten? :-))
:) Atac de creativitat... he, he, he... o simplement temps!
EliminaSí el text és meu, tenia la cançó al cap... i em va sortir una lletra adequada al dibuix i també a la música de la cançoneta!
Molt ben empastats, imatge i cançoneta!!
ResponEliminaAra a córrer la veu i -en un tres i no res- número 1 en totas les llistes de cançons més escoltades del país!! :)
Aferradetes, passades per aigua!!
ostres... quin èxit, sa lluna! número 1... ja? :D
EliminaAferradetes dolces, bonica!
La cançó és molt encomanadissa, i això que no té música, que si la tingués...
ResponEliminaI tant que té música, Jp! Que no l'has sentit mentre llegies? Ara te la poso de seguida!
Eliminaplash,plash, plash... Em trec el barret.
ResponEliminaHe recolat per escoltar la música.... i he vist la tonada de la cançó, caram que bonica!
En Guillem i el seu germà tenen molta sort de tenir una àvia així de creativa.
Un petonico, reina.
:) La música de La lluna la pruna? :D Petonicos, guapa!
EliminaSense voler, l'anterior comentari té una relació ben palesa amb aquest post...Veig que també ets afeccionada a fer les teves versions personals...Dic ui, sembla la lluna la pruna( per la cadència) i aleshores m'he fixat en la partitura!!!
ResponEliminaMolt guai Carmeta.
Gràcies, M Roser... a vegades hi hi una imatge que no em fa venir cap poema, cap idea o sentiment que valgui la pena expressar i aleshores (un cop més) jugo!
EliminaBona nit, M Roser!