Arrecerem-nos
al racó de la nit.
Som siluetes
disfressades de blaus
i violetes intensos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Tot allò que esdevinga un recer és ben rebut.
ResponElimina:) Sí, sempre necessitats de recers...
EliminaUn dibuix preciós i unes paraules certeres i adequades... genials!
ResponEliminaMoltes gràcies, porquet!
Eliminaquins liles més xulos.... i quines paraules més acertades! Ptonets!
ResponEliminaGràies, Alba! Petonets.
EliminaQuin fanal més maco, com els violetes que tant adoro!.
ResponEliminaTrossets, racons de nit que embriaguen.
Bellissim!
Bessets.
Besets, sa lluna, racons de nit que embriaguen, perquè els fem a la nostra mida...
EliminaQue sempre en la fosca de la nit, trobem un llum que ens acompanyi i ens permeti esperar un demà millor!!!
ResponEliminaDafne, esperem que sempre ens acompanyi una llum!
Eliminamentre estem al recer gaudirem el moment de les imatges regalades per la penombra
ResponEliminaImatges de penombra com retrats d'instants arrecerats.
EliminaM'agrada molt el fanal, pel contrast amb les siluetes negres i els colors violats. La llum dins la foscor, molt ben integrat. Petonets :))
ResponEliminaGràcies, Sílvia! Petonets!
Eliminasort en tenim ... del fanalet!:)
ResponEliminaSort!!! que ens acompanyi sempre un fanalet! :)
EliminaCarme, el fanal de llum groga amb el que has il•luminat aquest magnífic dibuix, em porta a la memòria la darrera estrofa d’un assaig, dedicat a la nostàlgia, que vaig publicar pel mes de Juny. Per això, goso de posar-lo com a complement del meu comentari. Una abraçada.
ResponElimina" El carrer de l’oblit
ja està empedrat de llàgrimes
que llisquen silencioses
a la penombra de fanals esgrogueïts."
Em fa pena l'oblit, potser els fanals esgrogueïts en faran prou llum per no oblidar res que ens importi.
EliminaQuin contrast el grog del fanal amb els liles de la nit...Un bon rese vora aquesta gran cuca de llum...
ResponEliminaPetonets de llum.
:) Petonets de bona nit, M Roser!
EliminaMolt bonic el contrast.
ResponEliminaGràcies!
EliminaNits de racons blaus i violetes? Amb el que m'agraden aquests colors, segur que tot és possible!
ResponEliminaps. tinc 9 posts pendents de llegir teus!!! què prolífera!!! admiro la teva capacitat per fer dibuixos!!!
Ostres... 9 posts? :) no pateixis, eh?
EliminaAra en tinc 4! no dono a l'abast, suposo que ja vindran èpoques amb més temps per bloguejar. Xò segueix fent-ne, eh!!!
EliminaColors intensos i bellíssims!
ResponEliminaUn poema preciós.
Gràcies, Glòria!
EliminaLes siluetes dels arbres es mouen tot improvisant una dansa, al compàs de la llum. Potser és la pendent que els ajude a lliscar, com si fossin els protagonistes d'un teatre d'ombres xineses.
ResponEliminaM'agraden molt els contrastos d'aquesta pintura.
Lliscar pels violetes fins a fondre's, en un sol color: color de nit!
EliminaGràcies, Pilar!
Dibuixades, retallades... contrastades... Maquíssim!! :-))
ResponEliminaPetonassos de bon dia, gràcies, Assumpta!
EliminaUn recer preciós.
ResponEliminaLa llum que avui em mancava
la feu vosaltres.
(no volia fer un haiku, però m'hi he acostat)
Gràcies, maco! Una abraçada ben forta!
Elimina