El trenet de colors! Recordo com l'havia estimat, el trenet. L'havia estimat molt i en canvi hi havia jugat molt poc. No, no era una joguina, era un tresor. A la capsa no m'hi cabia sense deslligar els vagons. Els posava ben posats al fons de la capsa, un al costat de l'altre, per recordar aquell dia.
Feia un any que el pare havia hagut de marxar, exiliat, a causa de la manca de llibertats que imposava el dictador. Feia mesos que no el veia i a l'estiu vam passar uns dies tots junts, mentre ell preparava la nostra arribada definitiva allà, en una casa nova, en un país nou i en una situació desconeguda per a tots.
I en aquells dies era festa major, hi havia fires i festes. El pare ens va deixar triar a cadascú una joguina, un objecte que ell ens comprava per celebrar que estàvem junts. Jo vaig triar el tren pels colors, més que no pas pel tren. Tenia tot just 5 anys.
- Amb aquest tren podràs venir a veure'm cada cop que vulguis! - va dir-me ell.
I aquest tren ja no va ser una joguina, sinó un tresor. A les 6 de la tarda, després de l'escola. Obria la capsa i muntava el tren i viatjava ... sempre trobava una abraçada immensa que em semblava de veritat. Per això, l'endemà a la mateixa hora hi tornava.
Que bonic t'ha quedat aquest tren de colors, tret de la caixeta dels records entranyables!!
ResponEliminaAferradetes, ben fresquetes avui.
Bon dia!
Gràcies, sa lluna! Ben fresquetes, encara, avui!
Eliminaoooh, és una història plena de tendresa, la nena devia ser infinitament feliç cada cop que veia el trenet i se sentia prop del pare. Molt bon dia, Carme!
ResponEliminaMolt bon cap de setmana, Sílvia! Gràcies!
EliminaSí que era tot un tresor, aquest tren de colors. I encara ho és, pel munt de records que encara transporta. :-))
ResponElimina:) gràcies, Mc!
EliminaHo puc imaginar perfectament... Amb quina il·lusió segur que posava tots els vagons junts... i imaginava que anava a veure el pare!! :-))
ResponElimina:) Gràcies, Assumpta! Que t'ho imaginis em sembla un gran regal!
EliminaSembla mentida el que pot aconseguir la imaginació d'un infant quan la recompensa
ResponEliminaés una abraçada amorosa del pare...
Petonets.
Tot és posar-s'hi a imaginar, M Roser!
EliminaQuan t'hi poses, t'hi poses. Aplaudiment!
ResponElimina:) Gràcies, Jp! Petó!
EliminaAplaudiment meu també. Molt emotiva, aquesta segona part.
ResponEliminaGràcies, Noves Flors! una abraçadeta per a tu.
EliminaM'agrada el teu trenet de colors!!!!
ResponEliminaTe'l puc deixar quan vulguis... és un autèntic tresor! :)
EliminaQuè maco aquest relat!Quants sentiments metaforitzats!
ResponEliminaGràcies, Laura T!!!!
EliminaAmb la teva sensibilitat sempre aconsegueixes entendrir-nos!
ResponEliminaUna abraçada!
Una abraçada, Glòria!
EliminaM'has fet emocionar, Carme. Molt. Tinc la pell ben de gallina!
ResponEliminaGràcies per compartir emocions, porquet. Una abraçada, maco!
EliminaHas tornat a viatjar més enllà del temps i de l'espai, fins a la millor de les abraçades. Quin goig de tenir el tren de colors que et permet fer-ho.
ResponEliminaA vegades necessitem una petita ajuda insignificant per apoder fer allò que igualment podríem fer sense ajuda. :) Petonassos, bonica!
Elimina