D'una foto d'una revista de viatges: Girona
Es veuen els núvols de tempesta
malgrat la calma de la tarda.
El sol escampa la darrera claror
abans que l'horitzó negre l'atrapi.
La cortina d'aigua s'acosta encara il·luminada...
I de sobte, es fonen els instants de llum.
L'aigua cau, desmesurada, en la sobtada fosca.
Protegits dins del cotxe,
tots dos tenim els ulls clavats en aquesta pluja.
La pluja té alguna cosa que atrapa.... jo me la miraria durant hores i hores!
ResponEliminaSí, és cert i quan plou fort, fort, encara més!
Eliminaperque la pluja te alguna cosa que cap dels dos tenim, o que potser hem perdut.
ResponEliminaBona nit guapa
Segurament deu ser així com dius... Enric bruixot! Bona nit, maco!
Elimina.........i la pluja obre noves espectetives que segurament ens acosta una mica més.
ResponEliminaAixò sí que és mirar-s'ho pel bon costat!
EliminaReal com la tardor mateixa.
ResponEliminaLa pluja am vegades a la tardor, a vegades a la primavera... ens regala moments intensos!
EliminaAquestes pluges desmesurades conviden a la introspecció a la intimitat... Es pot passar molta estona contemplant-la.
ResponEliminaMolta, molta, Glòria!
Elimina
ResponEliminaQue maco aquest poema, de pluges, de llums i d'instants compartits. Sempre hi ha bellesa, només cal saber-la mirar, com tu has fet.
bona nit! ;D
Sempre hi ha bellesa i em fas adonar d'una cosa, que si mirem bé, encara que no trobem bellesa en allò que mirem, l'acabem construint de totes maneres. Potse r la bellesa és una manera de mirar, només.
EliminaQuè bé saps copsar, dibuixar i desprès descriure poèticament el que veus i sents!!..i fins i tot més enllà del que qualsevol de nosaltres veiem!!
ResponEliminaI això t'ho dic també per tot el que em descobreixes de les meves imatges!!... Sempre em sorprens!! (ja t'ho he dit no se quantes vegades, però és igual, t'ho vull tornar a dir perquè així ho sento)
Una abraçada molt forta.
Moltísimes gràcies, Montse. Les teves imatges, són tant poètiques que em donen la feina feta! :)
EliminaUna abraçada, molt forta!
Es un moment idíl·lic... en un lloc tranquil i sentir com cau la pluja sobre el cotxe al costat de... Quins records!
ResponEliminaRecords bonics... espero!
EliminaPotser no sabessin que dir-se o simplement gaudien de la pluja en silenci...
ResponEliminaAvui sembla que el sol ha guanyat la partida als niguls, de moment.
Bon dia...bessets!
Gaudir de la pluja... sempre és una bona idea...
EliminaBona nit, nina, besets!
La pluja hipnotitza la mirada y crea racons on arraulir-se.
ResponEliminaUna mica hipnòtica si que és la pluja!
EliminaCompartir recer amb algú mentre cau la pluja és un plaer dels grans!! Ho trobo intens i molt bonic, Carme.
ResponEliminaMoltes gràcies, Sílvia! Petonassos, bonica!
EliminaAmb els sotracs de la vida,vaig una mica esmaperduda pels vostres blogs, però arribar a casa teva i trobar la serenor del teu dibuix, i sentir la pluja, encara que sola, em porta a imaginar una nit de tempesta arraulida al costat del meu amant!!!
ResponEliminaNit de tempesta al costat de l'amant... que bonic, espero que aquesta imatge et consoli dels sotracs de la vida... si necessites res, preciosa, ja saps on sóc!
EliminaUna abraçada immensa, nina!
LA PLUJA ÉS UNA MANIFESTACIÓ DE LA NATURA QUE TÉ UN GRAN PODER SOBRE MOLTES PERSONES, A MI M'HIPNOTITZA !!
ResponEliminagràcies carme per comentar el meu poema social i per compartir a la xarxa.
una abraçada
joan
Quin gust deixar-se hipnotitzar per la pluja! :) una abraçada Joan!
EliminaI també podem sortir del cotxe i deixar que la pluja ens amari la cara i els sentits...l'aigua que cau, aleshores té gust i olor de capvespres compartits...
ResponEliminaPetonets.
Ui! la pluja de la qual parlo era una gran pluja... forta, a bots i barrals, llamps trons... tot un espectacle per veure ben aixoplugat. S'havia de se r molt valent per enfrontar-s'hi...
EliminaPetonassos
La pluja pot ser tremendament eròtica, Carme; no caldrien tantes ombres de Grey si tothom sabés apreciar-la... M'agrada l'aquarel·la; molt, molt, molt!
ResponEliminaUna forta abraçada!
He, he, he... em sembla que no llegiré pas les ombres de Grey... millor em dedicaré a apreciar la pluja! Gràcies, bonica!
ResponElimina