D'una foto de la Montse
Ja no vull pintar més
tantes hores treballades
de solitud inconfessada
fent visillos de ganxet
Pintaré, només,
el moment on floreixin els dies.
Pintaré, només,
La llaçada que podré nuar
a l'entorn d'un instant acomplert.
Ja no vull pintar més
tantes hores treballades
de solitud inconfessada
fent visillos de ganxet
Pintaré, només,
el moment on floreixin els dies.
Pintaré, només,
La llaçada que podré nuar
a l'entorn d'un instant acomplert.
Santa paciencia Carme...has dibuixat els visillos punt a punt,
ResponEliminaavui segur que has pintat aquest dibuix amb un ganxet !!
petons darrera els vidres..
La veritat és que m'ho he passat bé dibuixant aquestes cortines!
EliminaPetons!
Quina minuciositat en aquestes cortines, déu n'hi do!! T'han quedat precioses, un instant molt ben acomplert i el llaç que ho corona :))
ResponEliminaUna bona estoneta, Sílvia. Col·leccionada, ja no la puc perdre! Gràcies! :)
EliminaTot i que els colors donen vida als moments, aquests instants de soledat -enganxats amb harmonia amb el ganxet- donen pau a la teva finestra.
ResponEliminaAferradetes, pinzellada a pinzellada, punt a punt.
Aferradetes, nina! Tots els moments són bonics, penso finalment, encara que els hagi escrit així.
Eliminatu sabràs el que fas, carme, però quina sort, poder mirar com pintes el que vols amb tant de carinyo... i poder llegir (sort per a mi, i escriure-ho, sort per a tu, penso) el que dius que ja no voldràs pintar.
ResponEliminaRealment, el que voldria fer és trobar el camí del mig, entre dir i el no dir, entre l'escriure i el no escriure, entre pintar i el no pintar ... però seguiré dient, escrivint i pintant (que no tinc cura, iruneta).
EliminaDeuen ser treballosos, per al ganxet, per a la pintura… ara, creen un ambient...
ResponEliminaSón bonics, els visillos. A mi m'agraden. A la meva habitació en tinc uns que vaig fer jo mateixa ara deu fer uns 35 anys... :)
EliminaJust has sabut expressar els sentiments contradictoris que em sotjaven quan gastava les hores fent tapissos, allò de la solitud inconfessada…
ResponEliminaI què bonic el dibuix, amb la filigrana del punt de ganxet teixit amb les llaçades!
(PD: puc passar molt poc per casa teva i pels espais en general: la mare patapof de nou, el canell trencat i enguixat, i jo amb una feinada de por; no m’ho tinguis en compte, que tornaré.)
Una forta abraçada!
Montse, bonica, el que sí que et tinc en compte és que malgrat tot, encara passis de tant en tant. Gràcies! Ja saps que les teves complicitats m'acompanyen molt, sempre.
EliminaUna forta abraçada, estimada i que es millori la mare! I se t'eixamplin les hores!
Recordo la preciosa foto de la Montse...
ResponEliminaSi no vols pintar més visillos de ganxet, on redimonis posaràs les llaçades que pintaràs...Mecatxis!
T'ha quedat un dibuix molt bonic.
Petonets.
Una bona metàfora M Roser... si no pinto més visillos, on posaré les llaçades? Per rumiar-hi. Gràcies, guapa!
EliminaNo sé si ho he entès bé, però em quedo amb una idea: viure el moment.
ResponEliminaDe petita em preguntava com podien passar tantes i tantes hores la mare, les ties i les àvies nyigu-nyigu amb l´agulla i el fil.Ara quan miro les seves labors (obro capses on les guardo) penso que tinc el seu temps a les meves mans.
Viure el moment, com dius, i jo afegiria: tal com és. No cal guarnir-lo tant com jo faig, no cal (potser) embellir-lo excessivament d'emocions i de sentiments intensos...
Eliminatal com és, autèntic i prou. Però el dubte és: tindré on posar llaçades, després? ;)
Pinta allò que t'ompli el cor de felicitat......i omple els dies a vessar.
ResponEliminaHo he fet, durant tant de temps! :)
EliminaDelicades cortines amb llaçades color de rosa. Una finestra encantadora des de on contemplar com floreix el roser.
ResponEliminaPreciós!
Aquestos visillos em fan recordar als que fa ma tia, M'encanta la senzillesa d'aquest dibuix.
ResponEliminaGràcies, rosana!
EliminaQuan les meves ales eren petites, l’art del ganxet i la mitja (descabdellant troques) era habitual a, gairebé, totes les cases. Mares i àvies ens han deixat un regal, com diu País secret, que atresorem dins capses o bé damunt les nostres taules i tauletes on podem veure les seves mans a les nostres.
ResponEliminaSolituds compartides on, punt a punt, narrava la nostra història. Des de dins, o bé observant altres finestres des del carrer, podem albirar un munt de sentiments trenats a cada fil com tu has fet amb el llapis del teu dibuix.
Felicitats !!
Moltes gràcies, papallona!!!
EliminaOh!!... Què maco que t'ha quedat el dibuix!!...No se t'ha escapat cap detall de la meva imatge!!
ResponEliminaQuina paciència per reproduir els traços de la punta de ganxet!!..Ara t'imagino fent-ho i em sembla que t'ho has passat molt bé...Aquesta és la sensació que m'arriba al contemplar-lo, ho has deixat ben marcat!!
T'haig de dir que m'ha agradat molt la reflexió que t'ha inspirat...Donar rellevança als bons moments de cada dia i tenir un bon recurs per guarnir els que no ho son tant.Jo també em guardaré la cinteta vermella.
Gràcies per aquest bon moment!!
Una abraçada molt forta.
Sí que m'ho he passat molt bé, Montse, molt i molt bé! Intentant donar la imatge de "no rigidesa" que els quadradets fessin "arrugues" i s'ajuntessin poc a poc fins arribar a les llaçades.
EliminaNo m'he atrevit a pintar-lo del tot per por d'espatllar-lo. I la reflexió ha estat una mica aquesta: potser no cal pintar-ho sempre tot. Embellir els moments, m'ha agradat sempre, a vegades massa! Al natural també poden estar bé! :)
Gràcies a tu, Montse! Una abraçada!
Recordo perfectament aquella preciositat de foto i tu n'has fet una interpretació magnífica. Aquest quadre és una passada! Has vist que xulíssimes les roses? Què ben dibuixades!!... Tens art, CARME, molt, molt art!! :-))
ResponEliminaGràcies, Assumpta, :) ets una fan incondicional! I sempre m'anima molt el que em dius!
EliminaTot i que no crec que sigui art, sinó artesania, igual igual que fer ganxet! ;) Punt a punt o ratlla a ratlla, què hi fa? L'art és una alta cosa..
EliminaSí, potser el dibuix de la cortina en sí, sigui artesania... però TU tens art... ho tens, és indiscutible, es nota, "es veu" :-))
Eliminaels visillos (es diuen així) son bonics i delicats, xò carai què boniques que has pintat les flors!!!!
ResponElimina