dimecres, 12 de juny del 2013

Color XL

D'una foto del Barbollaire - Color - XL -

Canviaria els meu peus

per flors de color violeta.

Per deixar rastre de pètals

en comptes de pesants petjades.

34 comentaris:

jpmerch12 de juny del 2013, a les 9:01
Molt d'enginy de bon matí!

Bon dia!
ResponElimina
Respostes
Pilar12 de juny del 2013, a les 11:02
M'agrada aturar-me a contemplar els detalls que a voltes se m'escapen.De sabates penjades, n'he vist moltes en els darrers temps Cap com aquesta. :-) M'encanta!
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca12 de juny del 2013, a les 11:09
Cap com aquesta.
Vaig a cordar-me les meves.
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca12 de juny del 2013, a les 11:14
De fet, cada sabata és un món.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals12 de juny del 2013, a les 12:07
M'hi apunto! Jo també vull trepitjar d'aquesta manera tan virtual!
ResponElimina
Respostes
jomateixa12 de juny del 2013, a les 12:51
Una bona suggerencia. precios.
ResponElimina
Respostes
rebaixes12 de juny del 2013, a les 13:26
No es posaren d'acord
les sabates,
clar una de dreta
l'altra d'esquerra...
Quan fugiren els peus
de l'esclavatge
hi deixaren la seva emprenta...
Hi florien, aleshores,perfums
de violeta en les dos..
Comprengueren que s'havien d'avenir
i com la violeta ser-ne humils...
......................... Anton.
ResponElimina
Respostes
Assumpta12 de juny del 2013, a les 15:31
Artista!!! :-))))
ResponElimina
Respostes
Consol12 de juny del 2013, a les 16:15
Quin goig seria caminar per damunt, gairabé flotant, deixant un rastre lleu. Talment una levitació.
ResponElimina
Respostes
Joan Abellaneda12 de juny del 2013, a les 17:11
quins bonics versos Carme... quanta delicadesa i subtilitat

un paler, com sempre...
abraçadetes !
joan
ResponElimina
Respostes
sa lluna12 de juny del 2013, a les 17:49
També m'apunto al canvi!!

Aferradetes i bona tarda!
ResponElimina
Respostes
rits12 de juny del 2013, a les 18:51
JO tb vull aquest canvi de petjada!!!!
ResponElimina
Respostes
novesflors12 de juny del 2013, a les 19:43
Necessites els peus, no et caldrà fer el canvi.
Deixa'm que madure la idea...
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog12 de juny del 2013, a les 22:12
Tu deixes petja, Carme! I rastre de pètals.
ResponElimina
Respostes
M. Roser12 de juny del 2013, a les 22:32
He anat a veure la foto i l'he trobada guapíssima, igual que l'aquarel·la...I el poema una petita delícia, anar caminant i deixar pètals de flors per tot el camí, tothom que hi passi, en lloc de pols, s'impregnarà de l'olor de les violetes...

Petonets de bona nit, Carme.
ResponElimina
Respostes
iruna13 de juny del 2013, a les 0:05
i si et poses flors als peus??

continuaràs dixant les teues petjades igualment, a vegades continuaràs pesant-te, però així podràs trobar el rastre dels pètals i conservarem los teus peus, que també deuen ser tan carinyets com tu.

una abraçada, carme.

ResponElimina
Respostes
Barbollaire18 de juny del 2013, a les 10:55
Déu meu, Carme!
Vaig tan de bòlit i penjat (més que de costum i mira que semblaria difícil!!) que no havia vista aquesta entrada!

Carme, carinyo, gràcies un cop més per escollir una de les meves fotos per crear una meravella com són les teves paraules i la teva aquarel.la.

Em commou que et fixis en les meves imatges i siguis capaç de construir bellesa.

Gràcies, Carme. De tot cor
Una bosseta de petonets dolcíssims i agraïts!

:¬)********************
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)