No sé com dibuixar la llum jugant amb el sedàs inquiet de les teves branques. La miro i m'enamora, però no arribo a copsar-la, em captiva i em fuig, trapella.
I et veig la soca en un cercle de terra petit però ple de vida, creixen les heures atrevides pel teu tronc i alguns aglans germinen massa prop. Em quedo, avui, amb el teu peu amb mitjó d'heures i calçat de pedra.
M'agrada molt com has resolt l'escorça del tronc.
ResponEliminaBon dia!
És en aquests casos, que m'agrada que la línia de tinta es dissolgui una mica amb l'aigua de l'aquarel·la. Aquí sí que ha fet l'efecte que jo volia. Altre cops em queda simplement brut.
EliminaGràcies, Jp!!! Bon dia i Bon cap de setmana!!!
Poder captar la llum en una pintura ha de ser de les coses més difícils que hi ha, dóna vida a la imatge.
ResponEliminaPer a mi, de moment impossible...
EliminaMolt bones les imatges finals. La poesia podria ser l'heura.
ResponEliminaI el blog podria ser les pedres... :DDDD
EliminaHi ha tanta vida en aquest peu, oi?
ResponEliminaLa llum és difícil de captar, a mi em passa quan faig una foto, mai és tota la que els ulls han vist.
Molta llum per a tu!
Aferradetes.
La llum sempre se'ns escapa, però tossudament (també) seguim buscant-la
EliminaMolta per a tu també!!!
Aferradetes.
Jo com que estic negada per això de les arts plàstiques i no tan plàstiques, quan veig com sou capaços de dibuixar, pintar i escriure tot en un lot només puc tenir enveja i grossa!!! ;))
ResponEliminaPetonets
:DDDD tot és posar-s'hi lluna... :DDDD Gràcies!!!
Eliminaés curiós
ResponEliminala imatge amb què volia encapçalar el proper apunt
s'assembla, en el fons,
al teu dibuix
sense cap, sense capçoll
el vertigen
o potser la por, no ho sé,
jo també em posaré els mitjons
Vertigen o por, a vegades van prou junts... te'n passo uns d'heura fresquets per l'estiu? :DDD
EliminaUna abraçada, Jordi!
Trobo preciosa la teva composició.
ResponEliminaNomés començar a llegir he sentit que tota ella era d'una bellesa extraordinaria.
Bona tarda plujosa de divendres, de fogueres preparades.
Molt bon cap de setmana, Mònica... i una abraçada immensa.
EliminaEl peu amb mitjó d'heures i calçat de pedra... No hi hauria manera més bella ni més exacta per a expressar-ho! Crec que el dibuix està molt ben resolt, almenys m'agrada molt.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Moltes gràcies, Montse... una abraçada immensa també per a tu!!!
EliminaLes alzines són molt nostres, és un arbre molt mediterrani, i fins i tot a l'estiu, t'hi pots arraulir sota la seva ombra...
ResponEliminaI a mi també m'grada molt aquesta soca-peu calçada d'heures i pedra...Per l'escorça, deu ser una alzina surerai és que abans de llegir el títol, pensava que era un pi !!!
Petonets Carme.
No és surera, M Roser, però té una escorça realment gruixuda, encara que no sigui suro. ja saps que els meus dibuixos són força simples i potser no sabrien distingir entre una escorça de pi, una d'alzina i una d'alzina surera...
EliminaDe simples res, només que les alzines solen tenir l'escorça més llisa( i no és cap crítica)...
EliminaTens raó, és prou llisa, però clivellada, al menys en aquest cas...
EliminaUna vida que sorgeix a recer d'una alzina. Molt ben trobat.
ResponEliminaLa meva vida, també s'hi arrecera... gràcies!!!
EliminaDoncs jo trobo el dibuix molt bonic. I si que has copsat la llum i tota la vida al voltant de l'alzina.
ResponEliminaA vegades sota l'alzina hi pengem una hamaca i t'he de dir que l'espectacle de les branques fent de sedàs de llum és impressionant i impossible per a mi...
EliminaEl peu d'una alzina i una lliçò de vida, Ets una mestra! petonicos
ResponEliminaGràcies, Montse... abraçadetes, bonica!!!
Eliminaamb una bona base, creix millor
ResponEliminaoi?
un bes
Aquesta alzina té una història... se li va colgar ben bé un parell de metres de tronc... tots els entesos van dir que es moriria i fa més de 30 anys que està fantàstica, creix, es fa gruixuda i fa els seus aglans que germinen al seu voltant com bojos... :)
EliminaPetons