“Sempre he cregut que els indicis dels malentesos
comencen amb un fet inesperat,
una emoció que no se sap ubicar...”
Albert Espinosa
No sé pas d'on vaig treure aquesta frase, no ho recordo, però la vaig apuntar així tal qual, sense autor ni res. Gràcies a la Laura i gràcies al Mc, ja sé l'autor!!!
Em va fer pensar que mentre no sapiguem on ubicar l'emoció i com reconèixer-la i gestionar-la, el malentès no es resoldrà. I també que si cadascuna de les persones que ha sofert el malentès l'ubica en llocs diferents, el malentès tampoc es resoldrà. Aleshores, millor canalitzar les energies cap a un altre costat. L'energia que dirigim a carrerons sense sortida queda estancada i ens dóna molt malestar.
PD: aquest dibuix, com el del post anterior, ja no existeix, tampoc... només virtualment... potser hi haurà un segon intent, dels dos.
Em va fer pensar que mentre no sapiguem on ubicar l'emoció i com reconèixer-la i gestionar-la, el malentès no es resoldrà. I també que si cadascuna de les persones que ha sofert el malentès l'ubica en llocs diferents, el malentès tampoc es resoldrà. Aleshores, millor canalitzar les energies cap a un altre costat. L'energia que dirigim a carrerons sense sortida queda estancada i ens dóna molt malestar.
PD: aquest dibuix, com el del post anterior, ja no existeix, tampoc... només virtualment... potser hi haurà un segon intent, dels dos.
Has de donar-los una altra oportunitat als dibuixos abans de trencar-los, potser només es tracte d'un malentés.
ResponEliminaQuan estan tan tancats al diàleg, no hi ha res a fer...
EliminaDe pedra m'ha deixat a mi, senyora Carme: una nova trencadissa? Jo aquest món cada cop l'entenc menos, no sé on anirem a parar...
ResponEliminaAra, al menys li he estalviat l'espectacle dels trossos... no em digui que aquest dibuix també li agrada... no pot ser!!!
EliminaI de vegades, com més vols aclarir-ho més petes i més t'enfonses.
ResponEliminaM'ha fet pensar molt aquest escrit, és complicat quan les emocions no van cap el mateix indret.
Aferradetes de divendres!
Sí senyora lluneta, així mateix... a mi també m'ha fet pensar molt, perquè tots en el fons tenim la creença que els mals entesos es resolen amb diàleg, però quan la raó és la que diu la citació, les emocions que no sabem ubicar ni compartir... no hi ha diàleg possible.
EliminaA mi també em sona molt la frase. Pot ser que sigui de l'Albert Espinosa, del seu darrer llibre?
ResponEliminaDoncs es veu que sí, Laura, gràcies!!!
EliminaEls indicis dels malentesos vénen donats per les males interpretacions, les paranoies, crec.
ResponEliminaJo crec que aquest és només una de les possibilitats, potser d'alguns tipus malsentesos. Puc assegurar-te que n'hi ha d'altres que no són així.
EliminaSi hi ha un malentès és perquè les (almenys) dues parts no han entès on estava el problema, no? Doncs per desfer-lo només es pot parlar, tornar a intentar posar-se d'acord, perquè si cadascú es manté en el que ha entès és segur que no es resoldrà.
ResponEliminaPer cert, com canvia el dibuix, sense pintar no havia reconegut què era, amb color guanya molt.
Parlar és l'única solució que tenim... no n'hi ha d'altra, però no sempre arriba on hauria d'arribar... :)
EliminaÂnims, segur que te'n surts! De les finestres i de desfer malentesos...
ResponEliminaJa veurem, ja veurem... les finestres es resisteixen... ;)
EliminaHe fet una mica de recerca i dono la raó a la Laura. Segons he vist, aquesta frase surt al llibre "Brúixoles que busquen somriures perduts" de l'Albert Espinosa. És una bona frase, és veritat però a mi m'ha agradat més aquesta altra: L'energia que dirigim a carrerons sense sortida queda estancada i ens pot donar molt malestar. Tens tota la raó i seriem molt més feliços si tots en fóssim ben conscients. :-)
ResponEliminaPS: Moltes gràcies, ja saps perquè.
A vegades costa tant de decidir que estem en un carreró sense sortida... que ja hem perdut molta energia quan ens en adonem... però adonar-nos-en ja és un alliberament i girar cua i sortir del carreró.
EliminaGràcies a tu Mc, per restituir la frase al seu autor... :)
Ben d'acord amb la frase de l'ator desconegut, que ha acabat sent l'Albert Espinosa. Els malentesos poden començar així, però quant a la seva resolució no hem d'oblidar allò de: "Dos no s'entenen si un no vol". Així doncs, no n'hi haurà prou amb la voluntat d'un de sol, per resoldre un hipotètic malentès. I potser sí que és més saludable no malgastar en va les energies...
ResponEliminaUna forta abraçada i bon cap de semana.
Montse, doncs jo estic ben d'acord amb tu... perfectament d'acord amb tu.
EliminaUna forta abraçada i bon cap de setmana.
A mi el dibuix a color m'agrada(va).
ResponEliminaPel k fa als malentesos sóc molt cabuda i a vegades he malgastat energies i energies en intentar que entenguessin el que no entenien i tens tota la raó:genera malestar.
Vaig practicant no encallar-me en impossibles, però no sempre me'n surto
Bon cap de setmana
:) a mi no gaire... a vegades l'efecte de la tinta que s'escorre amb l'aigua m'agrada, però en aquest cas, trobo que embruta.
EliminaJo també sóc cabuda, Mònica... molt!
No encallar-nos en impossibles és una bona cosa... al final ho aconseguirem... fins i tot jo!!! :DDDD
Bon cap de setmana
No sempre podem resoldre els malentesos com tampoc podem evitar que una relació es trenqui. Penso que els pitjors moments són aquells en que ens esforcem a refer una relació quan en el fons sabem que no és possible.
ResponEliminaEls teus dibuixos que ja no són, no deixen de ser art efímer.
Consol, és ben bé com ho dius... gràcies per això de l'art efímer...
EliminaEl que passa és que quan detectem un malentès, no estem tranquils, fins que n'hem tret l'entrellat...I penso que si es poden resoldre, sempre és positiu.
ResponEliminaAquestes finestres de pedra, em recorden les de casa dels avis.
Bon cap de setmana, Carme.
Si es pot resoldre sempre és positiu... i crec que s'haurien de poder resoldre sempre, però si un no vol, no hi ha manera...
EliminaAquest també el vas trencar?... Noia, aviat tindrem una sèrie sencera d'obres destruïdes (NO LES TIRIS!!!) fetes a trossos segur que també tindran molt de valor quan siguis famosa ;-)))
ResponEliminaPodríem fer el joc de localitzar frases :-DD
I els que no us explico... :) i els llenço, i tant que els llenço! Aquests dos, com que un ja no m'havia quedat bé, vaig aprofitar el paper per l'altre costat i com que tampoc m'agradava massa els vaig estripar, però després vaig aprofitar els trossos, per un costat.
EliminaEm sembla que seria un joc molt difícil, no?
S'ha de tenir una actitud oberta i tolerant per poder desfer els malentesos, saber entendre perquè es va produir i que només és això: un malentès.
ResponEliminaEn relació als dibuixos, penso com l'Assumpta
Moltes gràcies, Deric!"
EliminaNo valien rés ni sencers ni trencats. :-)
En primer lloc cal reconèixer que s'ha patit un malentès. Que no sempre ens adonem de que ho hagi estat!
ResponEliminaDesprés, si es vol resoldre, s'ha de parlar, es clar!
Admiro la teva capacitat de llençar obra feta.
Si jo pogués fer el mateix amb les meves fotografies, potser quedaria més satisfet del resultat. Per què quan les tornés a mirar veuria les millors... :o)
Una abraçada
Prova-ho ;-) jo em quedo ben descansada quan els llenço.,. :-P
EliminaUna abraçada
Parlant la gent s'entén, i s'aclareixen els malentesos. No hi ha res pitjor que acumular mals "rotllos", ens fa mal. La meva avia en deia "tenir el pap ple". Convé buidar-lo i saber on ubicar les emocions.
ResponEliminaSí, Glòria, i tant que sí...
Eliminaés clar hi ha malentesos que a sobre són inconscients .....tal com anem cada vegada costa més mirar cap endins i reconèixer-se....
ResponEliminaHas trobat la paraula, inconscients, ja és ben bé això. Molta inconsciència hi ha per aquest món! :DDDD
EliminaSi no hi ha més remei que tancar una finestra, en silenci es tanca. Però sempre hem d'anar obrint noves finestres.
ResponEliminaDoncs segurament que sí, quan no hi ha més remei no cal torturar-nos més. Però com se sap quan ja no hi ha més remei? A vegades sóc tant tossuda!!!
EliminaMolt encertat el comentari de Rafel.
ResponEliminaDe les pintures m'agrada la darrera versió.
Una mica millor que la trencada sí que ha quedat... gràcies, Noves Flors!!!
Eliminadoncs donar aquesta profunditat en les obertures no és tasca fàcil, trobo que està prou aconseguida, tant com per salvar la seva vida. Tu no aturis el projecte, endavant, que arribarà un moment en que t'agradarà i tot.
ResponEliminaAaaaaaaagh!! Tinc un comentari pendent per fer aquí però he de marxaaaaaar... És que és llarg... CARMEEEEEE!! Guarda'm el post!! :-DD
ResponEliminaFins al vespre!!
Tornaré!!
Abraçadesd!!
Te'l guardo, te'l guardo... no pateixis... m'encanten els comentaris llargs!!!! Fins ara!!! :DDDDD
EliminaUfff, menys mal que no "l'has tret" :-DDD
EliminaEm fa una sensació molt estranya pensar que aquests dibuixos que aquí veiem, aquestes diferents versions, amb la base dibuixada i, després, pintada per damunt, en diversos intents, canviant colors, etc. ja no hi són... o sigui, que els has destruït!!
Tot i així, jo ara els puc veure gràcies al teu blog... Això... no és una mica màgic? :-))
Bé doncs, m'ha resultat espectacular veure tantes versions de quelcom tan "simple" com un parell de finestres. Tu has fet quadres, infinitament més complicats!! amb elements de la natura, arbres, muntanyes... barrejades amb construccions, cases, bancs, fonts... i ara, en canvi, és com si aquest parell de finestres s'haguessin tornat rebels i -malgrat que a tots ens anaven agradant- tu no t'hi senties satisfeta i els anaves trencant!! (això haurà de sortir en el teu llibre)
Però el que més gràcia em feia remarcar en aquest comentari és que, de cop, em vaig trobar amb un paint... i que, en veure'l, em va tornar a agradar molt!... Jo sempre pensava que ara les teves aquarel·les (dibuixos pintura, etc.) havien superat al Paint... doncs, mira, et diré una cosa, en aquest parell de finestres, el Paint t'ha quedat ESPECTACULAR!!! ;-)))
En tot cas, admiro aquesta capacitat teva de provar, de decidir-te d'intentar-ho... perquè vas endavant cada dia!! ;-))
A vegades em sap greu tenir el Paint tan abandonat... :DDD m'ho passava bé, també amb ell.
EliminaI com que aquestes finestres m'havien quedat fatal al primer intent (els dos primers són el mateix intent) vaig pensar, potser un paint m'ajudarà.
I el segon intent en paper, el vaig fer en un paper més petitó. El primer era DINA4 i era massa, aquest últim és la meitat.
I sí, provo i provo... què més podria fer si no vaig a cap curs que me n'ensenyin...
Però no et rendeixes mai... i sempre vas a millor :-)))
Elimina