Aquarel·la reinterpretada d'una de Juliet Pomés Leiz, del seu llibre Un dia al Born
Com
un desig.
Esmorzaria
xocolata
desfeta
amb
coca,
el
diumenge
al
matí.
Però
tot
just
és
dilluns...
També
es pot
esmorzar
xocolata
un dilluns...
Si voleu fer un cop d'ull al llibre, doncs al vídeo en surt una micona:
Com
un desig.
Esmorzaria
xocolata
desfeta
amb
coca,
el
diumenge
al
matí.
Però
tot
just
és
dilluns...
També
es pot
esmorzar
xocolata
un dilluns...
Si voleu fer un cop d'ull al llibre, doncs al vídeo en surt una micona:
I tant!!! i el plaer de menjar xocolata un dia fora de """l'habitual"""?
ResponEliminaAquesta cosa de trencar el costum. De fer quelcom que, potser, uns pocs privilegiats podrien fer?
De fer alguna cosa "prohibida"...
És com passejar per una ciutat, o poble, un dia feiner i no en època de vacances.
Té un regust d'aventura, de plaer, de ... "gamberru"...
petonets dolcíssims, nina estimada
Barbo, quin dilluns et va bé per això de la xocolata desfeta... Et va bé al Born? A l'hora d'esmorzar? Passejar en un dia feiner, bé, perfecte: després de la xocolata. Que bé, no? Puc canviar una frase feta al meu gust: Els dies clars i la xocolata espessa...
EliminaPetonassos, poeta!!!
Dilluns NO que sempre començo el règim :(, ho deixem per dimarts????
ResponEliminaM'agraden els colors diluïts de l’aquarel•la•la i la xocolata ben espessa.
Ooooh!!! Ooooooh! Oooooh! Quin dimarts? :DDDD dilluns i dimarts, això semblarà com qua era petita i n'esmorzava cada dia...
EliminaConvertir en un fragment de diumenge qualsevol dia de la setmana tot esmorzant xocolata desfeta, és una bona idea. Apuntada queda. Si, a més, és en un dels escollits racons que té el Barri del Born, la cosa ja frega la perfecció.
ResponEliminaRamon, qualsevol dia, ja porto un dilluns i un dimarts... :) i tens raó qualsevol dia és bo!!!
EliminaPrendre xocolata, i al barri del Born, quina delícia! Sigui el dia que sigui.
ResponEliminaHelena, doncs vinga, qualsevol dia! :DDD
Eliminajo crec que qualsevol dia pot esser diumentge..
ResponEliminapero ara el que mes em sobta es l'arbre
i si prenem un gelat a la seva ombra? ja deu esser ben vert a aquestes alçades, oi?
un peto, Carme
sargantana... després de la xocolata, un geladet?
Eliminammmmmmmmmmmm quin dia que porto més llaminer!!!
Fes-me un lloc a taula que mengem plegats.....xocolata que no falti
ResponEliminaApa, benvingut, Joan, un de més!!!
EliminaCada dia és bo per esmorzar amb xocolata, no? I per menjar-la de postres, per berenar, després de sopar...
ResponEliminaI també cada dia seria bo per fer un passeig pel Born, però menjar xocolata és més fàcil, oi?
Cada dia és bo, i tothora és bona per la xocolata...
EliminaDius xocolata? Qualsevol dia, qualsevol hora i a qualsevol lloc, fet!! :)
ResponEliminaMaca aquesta aquarel·la, sembla que ja és l'estiu a la fresca!!
Aferradetes dolces!!
M'agrada la virtualitat... perquè tot sembla tan fàcil!!!
EliminaAferradetes dolces!
Per esmorzar amb tu, converteixo els dilluns en diumenges, baixo a Barcelona i el que calgui.
ResponEliminaJa veig que hi ha una bona colla que volem convertir una tassa de xocolata amb tu.
Potser que avisem als del bar perquè facin una olla ben grossa.
I com que ens allargarem segur compartint conversa, ja podeu encarregar taula per dinar.
Quin dia quedem, al final.
Un petó molt fort i una abraçada també fortissima
Saps què, Mònica que si fos possible, preferiria un esmorzar de conversa tranquil·la, més que molt multitudinari, o sigui que n'haurem de fer uns quants... quan sàpigues el secret de convertir els dilluns en diumenges, avisa, jo m'hi apunto a la primera.
EliminaUn petó ben fort!!!
M'hi apunte, a la xocolatada :)
ResponEliminaBenvinguda!
EliminaBoníssim, qualsevol dia.
ResponEliminaQuan tu vulguis.
EliminaSembla un llibre molt atractiu. Segur que amb el material que tens, tu també en podries fer un de ben xulo, Carme. Un ja el tens venut. :D
ResponEliminaEn poc dies és el segon cop que algú m'ho diu... i jo sempre penso que no s'ho valen els meus dibuixos, tot i així encara em veuria molt més capaç d'això que no pas d'una exposició
EliminaEl Born, antic escenari de lluites, ara combat de mirades a través del fum de la xocolata calenta.
ResponEliminaEls combats de mirades són molt més agradables a través de l'olor de xocolata desfeta...
EliminaPer menjar xocolata desfeta, qualsevol dia pot ser diumenge i gual que "qualsevol nit pot sortir el sol", com diu la cançó...
ResponEliminaUna aquarel·la bonica, un poema original, un vídeo interessant...Ja ho diuen: "Roda el món i torna al Born".
Vigila que la tassa regalima, i qui s'ha acabat la coca???
Petonets, enxocolatats.
Segur que jo m'he acabat la coca, M Roser, ja te'n demanaré més!!! :DDD
EliminaPetonassos, bonica!
Aquest és un d'aquells dibuix-pintura que jo em quedo estona i estona mirant, GAUDINT. Arbres, portes, finestres... fantàstic conjunt... i, a més, si ho pots mirar mentre gaudeixes d'una tasseta (o tassa... o tassassa) de xocolata, millor que millor... Que no hi ha dies limitats per a la xocolata! ;-)))
ResponElimina:) de tant en tant intento copiar alguna aquarel·la, a veure si n'aprenc una mica... :)
EliminaSi menjar xocolata està comprovat que allibera endorfines, tan necessàries per augmentar la sensació de benestar i felicitat, no entenc com alguns ho poden només reduir a l'esmorzar de diumenge. Reivindique que es prenga xocolata a diari ... així, almenys, no tindré càrrec de conciència quan mire el pes.
ResponEliminaM'ha agradat moltíssim la teva pintura, com totes les que he vist teves, tens un estil que enganxa, senzill i bell alhora.
Sent dir-ho, però no hi conec el barri del Born, n'he sentit parlar moltíssim però no he tingut la sort de trepitjar-lo, que és com es coneix millor una ciutat. És una bona excusa per tornar-hi a Barcelona. El llibre té una pinta boníssima, que vagi molt bé.
Gabriel, jo quan era petita i joveneta menjava xocolata desfeta cada dia i estava ben prima, ben prima... ara no en menjo gairebé mai i de prima no en tinc res... i la bàscula protesta cada cop que hi pujo... conclusió: a tu se t'acudeix la mateixa que a mi? :DDDD
EliminaLa meva pintura és molt i molt senzilla, no tinc gens de tècnica i me'n surto com puc... però m'ho passo bé. Gràcies pels ànims!!!
El Passeig del Born el tinc a la retina (és un dels molts llocs de Barcelona que em tenen el cor robat), i el recordo tan càlid com el teu dibuix :)
ResponEliminaA mi també m'agrada i hi vaig ben poc, ben poc...
Elimina