Col·lecció de moments: Mactar Thiam Fall ens explica un conte

dissabte, 29 de juny del 2013

Mactar Thiam Fall ens explica un conte

Una foto trobada al blog: SENEGAL, SALUT

Ens explica Mactar Thiam Fall, a Singulars un conte que li explicava la seva mare. Si em deixeu us l' explico jo a vosaltres, si el voleu escoltar en directe, escolteu el Singulars a l'enllaç que us he deixat.

Al Senegal hi havia un poble que vivia arrecerat en una muntanya molt alta. Tan alta, tan alta era la muntanya que no deixava mai que toqués el sol al poble. Els habitants d'aquell poble eren baixets, perquè no tenien sol. Eren tots tant petits que no es distingia qui eren els pares i qui eren els fills.

Mai ningú havia gosat pujar a la muntanya, perquè hi havia moltes llegendes que a l'altre costat passaven coses terribles. Ningú s'hi atrevia. Un dia, una àvia de 88 anys, va dir que se n'anava cap a la muntanya. Tothom intentava aturar-la. Però com vols anar sola cap a la muntanya? Ets gran, ja no tens forces, et moriràs... però ella tossuda, anava preparant el seu viatge i agafà el bastó i va començar a caminar.

Quan la van veure decidida, va sortir tot el poble a convèncer-la, disposats a no deixar-la marxar. Tothom li preguntava: què vols fer, àvia? Ella va contestar, ara que heu vingut tots aquí, aprofitaré per parlar-vos a tots: vull moure la muntanya, hem de moure la muntanya perquè ens toqui el sol. Convençuts que l'àvia s'havia tornat boja, però sense poder evitar de seguir-la, tot el poble se'n va anar a moure la muntanya. I tot junts van aconseguir fer arribar la llum del sol al seu poble. Van moure la muntanya.

PD: em sorprèn que de cultures tant diferents sorgeixin les mateixes metàfores, sempre hem sentit a dir que la fe mou muntanyes... tenim muntanyes a moure... potser ens falta la fe en nosaltres mateixos. Potser en lloc de polítics necessitem una àvia ben tossuda... tossudament alçada.
Podria ser una àvia metafòrica, com l'ANC

28 comentaris:

Consol29 de juny del 2013, a les 13:15
Tossudament alçats renaixerà la veu de tots aquells que han estimat la seva terra i es remouran totes les muntanyes.
ResponElimina
Respostes
Assumpta29 de juny del 2013, a les 13:33
Ho vaig veure en directe! M'agrada quan algú explica una llegenda de la seva cultura... Ah, i què bé que parla català en Mactar!
Els senegalesos tenen una facilitat prodigiosa per aprendre la nostra llengua. En Josep Lluís, a Càritas, als cursos de català per a immigrants sempre tenia en el primer lloc algun senegalès :-)

Bé doncs! Tossuts!! A moure muntanyes!!!
ResponElimina
Respostes
mònica29 de juny del 2013, a les 15:29
És impressionant avui escoltar certs representants polítics (representants del sense sentit)
Però es tan forta la veu de tot un poble que no es podrà silenciar.
Avui els que no escolten i no volen entendre ens hauran de sentir.
Segur que la veu de tots ens farà moure i movent-nos també aquí podrem canviar el futur.

Bona tarda per la llibertat
ResponElimina
Respostes
Elfreelang29 de juny del 2013, a les 15:34
m'afegeixo a empènyer per moure muntanyes, impressionant conte que ens agermana....no estem tant lluny espiritualment del Senegal....malauradament no hi seré en directe però encara que sigui per tv3 hi seré tossudament alçada!
ResponElimina
Respostes
jpmerch29 de juny del 2013, a les 16:23
Si de muntanyes se n'han mogut moltes, però a mitges, perquè després, sempre ha vingut algú i les ha tornades a deixar on estaven.
ResponElimina
Respostes
montse29 de juny del 2013, a les 18:12
Amunt plegats tossudament alçats mourem la muntanya.
ResponElimina
Respostes
M. Roser29 de juny del 2013, a les 19:20
Un conte preciós amb una metàfora ben actual. Nosaltres també tenim una gran muntanya que ens tapa la llum de la llibertat i no ens deixa créixer com a poble...Potser ja és hora que tots plegats apartem la muntanya...com l'àvia del conte , que era molt sàvia!
Doncs apa, tothom a fer força.
Petonets , Carme.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals29 de juny del 2013, a les 20:10
Mens agitat molem.
ResponElimina
Respostes
novesflors29 de juny del 2013, a les 20:33
Em va encantar aquest conte quan vaig veure el vídeo que vas penjar al google + i em van encantar les coses que deia aquest home i com parla català!
ResponElimina
Respostes
miquel30 de juny del 2013, a les 2:25
Quan vaig acabar de sentir el conte de Mactar vaig pensar que aquí hi havia també molta gent fent força a l'altra banda de la muntanya perquè no es mogués. Com si pensessin que el sol - tan gran com és- no fos suficient per il·luminar tothom. Ens hi haurem d'esforçar i ser perseverants.
ResponElimina
Respostes
Sergi30 de juny del 2013, a les 9:50
Bé, el conte no m'ha agradat especialment, però ja és això, si volem aconseguir alguna cosa, el primer pas és aquest, voler-ho, però l'hem d'acompanyar amb fer alguna cosa per poder-la dur a terme. Voluntat, convenciment i acció. Així les metàfores passen a ser realitats.
ResponElimina
Respostes
Joan Abellaneda30 de juny del 2013, a les 11:34
el vaig sentir en veu d'ell i em va encantar per la història i per sentir-lo en català de la seva pròpia veu

una salutació ben alçada !!
joan
ResponElimina
Respostes
Guspira30 de juny del 2013, a les 12:51
Hem de creure fermament en allò que volem, només així i amb esforç, podrem aconseguir-ho, com l'àvia tossuda...
ResponElimina
Respostes
Núria2 de juliol del 2013, a les 23:48
Desitjo que entre tots ajudem al Mactar a aconseguir el seu objectiu del projecte Verkami de promoció dels seus documentals.
Us animo a fer aportacions econòmiques, nomès queden 4 dies, entre tots tenin que ajudar-lo. ees poden fer aportacions de 10€ en endavant

http://www.verkami.com/projects/5295-repensar-europa-des-d-africa-bitim-reew
ResponElimina
Respostes
Núria2 de juliol del 2013, a les 23:51
Tot això està molt bé, però crec que també és important donar-li suport econòmic, ja que ha fet una defensa extraordinaria de la llengua catalana com del dret a decidir de Catalunya, de tots els catalans
ResponElimina
Respostes