L'església de Gavarnie
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Però si sembla que ja tens la llibreteta plena. Com et condeix la faena!
ResponEliminaEn tinc una tercera part... uns 15-16 i encara em queden ben bé una trentena de fulls. :)
EliminaHe de confessar-li, estimada senyora Carme, que estic enamorat dels seus dibuixos, les seves aquarel·les i les seves lletres. Em fa venir ganes de posar-m'hi jo també, si no fos perquè sempre he estat maldestre per a això de les coloraines i ara, amb la tremolor de les mans que sembla que jugui al ping pong, ja no m'hi atreveixo. Felicitats per aquesta veta tan artística.
ResponEliminaUna pregunta per si mai m'hi animo: amb què dibuixa (tinta, retolador...)? No fa un esboç previ a llàpis? (Vaja, disculpi'm, això són dos preguntes)
És veritat, a mi també em pica la curiositat, sembla que ho dibuixis directament amb tinta i et queda bé a la primera!
EliminaEstimat senyor Strike, amb molt de gust li contesto una, dues i les preguntes que facin falta...
EliminaDibuixo amb tinta, amb punta fina (tipus Pilot, però comprats a l'Abacus, de la seva marca) I no, mai no faig esboç a llapis.
Algun cop dibuixo només a llapis, quan vull pintar i que no es noti tant la ratlla, però llavors ja no ho passo a tinta.
Sílvia, si no em queda bé, el llenço... :) però m'acostuma a quedar més o menys bé... m'agraden les imperfeccions que dóna l'espontaneïtat i el traç ràpid.
Jo directament t'ho dic: t'admiro i em facines. I alguna cosa més.
ResponEliminaMònica, bonica... quines coses em dius! :) Petonassos!
EliminaEl temple, l'arbre i l'ombra de l'arbre. Tot compta.
ResponEliminaTot compta, fins i tot l'ombra inexistent...
EliminaM'ho temia.
EliminaEncara pitjor: l'ombra inexistent es burla dels incauts.
Els incauts, sempre podem fer pinya i burlar-nos nosaltres també d'elles, de les ombres inexistents.
Elimina!!
EliminaLinia fina... i ... fantàstic!!
ResponEliminaSalutacions, bonica Carme.
Salutacions, Gemma, moltíssimes gràcies!
EliminaEn aquests dibuixos d'aquesta llibreta traçats amb la mínima expressió del paisatge, descobreixo un voler mostrar només la idea principal, sense res que pugui distreure de l'essència. Com si fossin les petites coses necessàries per ser un tot. El que ens arriba més endins i ens deixa tranquils, satisfets.
ResponEliminaMolt bona tarda!
Aferradetes nina.
M'agrada quan parleu de l'essència de les meves coses, perquè per ami és molt important mantenir l'essència. Gràcies pels teus mots...
EliminaBona nit, nina, petonassos.
Per mi les esglésies antigues, i les romàniques més, tenen una aureola que et transmet pau. Crec que són les pedres que s'han anat impregnant amb el temps de l'espiritualitat dels humans.
ResponEliminaEl teu dibuix també transmet aquesta serenor.
Gràcies Consol... Tens raó amb les esglésies romàniques... a mi també em passa.
Eliminatu els hi dius minidibuixos però jo els diria grans!
ResponEliminaSón petitons de mida 9 cm x 22 cm !!! :DDDDD
EliminaSembla una caseta de Pessebre, al mig de les muntanyes...Jo també tinc curiositat per saber que utilitzes per fer aquests bonics dibuixos.
ResponEliminaPetonets, Carmeta.
Tipus punta fina ... M Roser. A l'Abacus n'hi ha de genials. Uns que no s'escorre la tinta al mullar-la amb l'aquarel·la i uns altres que fins i tot es poden esborrar, però aquests la línia queda més susu i més grisa... i no m'agrada tant.
EliminaMoltes gràcies Carme, potser algun dia m'animaré, sobretot si es pot esborrar...
EliminaMés suau, volia dir... ;) de res, bonica!
EliminaA mi m'agraden més els negres normals que no es poden esborrar, però.
amb tu les fàbriques de paper no han de patir per la crisis... :-) ben fet
ResponElimina:) Quan dibuixava a Paint em sortia més barat, però si s'ha de col·laborar a sortir de la crisi, som-hi amb el paper...
Eliminamolt millor de paper...
ResponEliminaaixo es com el llibres
sembla mentida com un traç tan simple i sense color et pot transportar a un paisatge
felicitats noia
Gràcies, preciosa... abraçadetes...
EliminaSe'm fa molt simpàtic veure la llibreteta sencera amb el dibuix! ;-))
ResponEliminaSaps que hauries de fer alguna vegada? Dir-li al teu marit, que ja sabem que és molt bon fotògraf, que et faci una foto mentre estàs dibuixant o pintant... m'encantaria veure-la!! :-))
A veure si ho fem, algun dia... ho intentaré... :)
EliminaDibuixos esquemàtics, austers. Es la llibreta mini...malista?
ResponElimina;D
Deu ser-ho... deu ser-ho, tota jo sóc bastant minimalista en alguns aspectes... ;D
Elimina