Xemeneies aparellades

Un altre  duetto  de la sargantana

Ens  mantenim  cadascú  al seu  lloc,  quiets  i   serens.  Sense  moure  ni un dit.  Sense un mot.  Ni ens  allunyem ni ens  apropem.  Els  ulls  mirant  en la mateixa  direcció,  però   veient  coses  tant  diferents  que ni sembla  que siguem al mateix  lloc. Quan  tu treus  fum,   jo   estic  tranquil·la; quan jo trec  fum,  el teu s'atura.   I  recordo aquell dia, quan tots  dos  vam  ajuntar  energies  per  a fer  un núvol  blanc  i tou.  Ens  va quedar molt bonic.