Amb quatre retlles has dibuixat un recer que fa goig. Només mirant-lo et vénen ganes d'arrecerar-te i et fa sentir aquesta sensació de pau que se'n desprén.
Ai sí, Carme, i un rierol i el cant dels ocells...Però em sembla que haurem de fer racons adossats, sinó semblarà la cabina dels germans Marx... Petons de bona nit.
M Roser, en la virtualitat tot hi cap!!! :DDD no m'imagino aquest lloc amb racons adosats... he, he, he... millor una costellada... i després tothom cap a casa!!!
No sé si per sort o per desgràcia, no serà ni temporalment, només virtualment i en el desig que fos. Si fos de veritat, seria temporalment perquè m'agrada massa la companyia de les persones com per prescindir-ne. Malgrat tot, en el fons, desitjaria ser capaç de fer-ho permanent. :-)
Sembla un racó perfecte per amagar-s'hi si fa falta.
ResponElimina:) és bonic, oi?
Eliminam'hi amago jo també Carme fes-me un raconet!
ResponEliminabenvinguda, Elfree!!!
EliminaJo també hi vaig. Duc llonganisses i faves per a esmorçar, que no s'assabente la troika.
ResponEliminaBenvingut tu també, Jp!
EliminaAllò que havia de ser un retir, s'està convertint en una festa!!! :DDD
Que bé ens ho passarem...
M'hi apunto!!!
ResponEliminajo portaré l'allioli (ara el preparo)
Encara hi ha neu al cim. Bé.
Fantàstic, jo portaré les postres, me'n vaig a fer pastes i pastissos... :DDD
EliminaDe vegades fan molta falta, aquests llocs
ResponEliminaI a vegades són molt més somiats que no pas reals, Loreto...
EliminaA mi m'agrada més la companyia.
ResponEliminaI a mi també, Helena, m'agrada més la companyia, però afortunadament de companyia no me'n falta. Els moments de solitud també són necessaris.
EliminaAmb quatre retlles has dibuixat un recer que fa goig. Només mirant-lo et vénen ganes d'arrecerar-te i et fa sentir aquesta sensació de pau que se'n desprén.
ResponEliminaA mi també em dóna pau, aquest paisatge. El vaig pintar, com sempre, d'una foto que m'agradava que vaig trobar a casa.
EliminaJo també vull un recer així, però que no quedi molt lluny del teu, per no anyorar-te massa.
ResponEliminaBona tarda de diumenge i de juny!
Benvinguda al recer, Mònica!!! I tant que sí!
EliminaJo també!!! I d'allà estant observar l'entorn, respirar amb calma, olorar la felicitat! ;)
ResponEliminaTota la catosfera a la muntanya!!! :) olorar la felicitat, segur que sí!!!
EliminaJa porto la truita de patata que amb llangonissa i all i oli no anem enlloc.....
ResponEliminaMolt bé Joan!!! (això d'improvisar, ja se sap, va com va...) :DDD
EliminaDibuix i text senzill. M'agrada aquesta senzillesa minimalista, em relaxa.
ResponEliminaVicent
Gràcies, Vicent... minimalista en sóc bastant jo, en molts aspectes, m'afalaga que m'ho diguis.
EliminaAi sí, Carme, i un rierol i el cant dels ocells...Però em sembla que haurem de fer racons adossats, sinó semblarà la cabina dels germans Marx...
ResponEliminaPetons de bona nit.
M Roser, en la virtualitat tot hi cap!!! :DDD no m'imagino aquest lloc amb racons adosats... he, he, he... millor una costellada... i després tothom cap a casa!!!
EliminaEm sembla que faig tard pel all i oli!
ResponEliminaDe tota manera m'encanta el lloc. Feu-me un raconet!
Fantàstic, Glòria!!! Un raconet per a tu també.
EliminaDemano un raconet al teu costat!
ResponElimina:)
:) Ets un encant, fanaleta!!!
EliminaSempre temporalment, esclar :-)
ResponEliminaNo sé si per sort o per desgràcia, no serà ni temporalment, només virtualment i en el desig que fos. Si fos de veritat, seria temporalment perquè m'agrada massa la companyia de les persones com per prescindir-ne. Malgrat tot, en el fons, desitjaria ser capaç de fer-ho permanent. :-)
EliminaI que bé poder desitjar-ho tot sabent que t'agraden tant les persones! Bon dia, preciosa!
ResponEliminaNo sé ben bé, Núria, si això és un "que bé" :) millor agafar-ho així!
Elimina...I algun raconet amb sol per poder llegir un bon llibre... El lloc m'agrada molt, m'hi apunto si encara hi soc a temps!!
ResponEliminaUna abraçada.
:) Segur que això no és difícil de trobar, Montse... ni el sol ni el bon llibre. I igualment segur que el lloc t'agradarà. :)
EliminaNo sé si per amagar-me... però per descansar, ara mateix hi aniria... "lloc solitari tranquil"...
ResponEliminaM'alegro que a tots us hagi agradat aquest lloc... el compartim virtualment.
EliminaAbans només era un foto i ara ja me l'he fet una mica meu.