La taula de fora

Cada  cop  que  vull anar  a seure  a la taula  de fora...   em trobo que en la meva  absència,  la natura s'ha dedicat  a ocupar-la.  L'últim  cop  hi havia  tot  això  (que fos  definit  i clar  i  dibuixable...)  hi havia  més coses,  però  eren  tant petites  que  no valia la pena  de posar-se  a dibuixar-les,  només  les més  evidents:   un tronquet, unes  tisoretes, tres  fulles,  una móra,  una herba  seca   i  una pila  de flors-penjollets.  No sé amb  quin objectiu  l'ocupa  ni per  a qui  són els seus  regalets,   perquè  jo sempre li  desmunto  la parada  abans  que  vingui  ningú.  Me'ls  apropio.  A vegades  penso  que  potser  són per  a mi. Però  alguna cosa  dintre  meu  em diu que no,  que  no són meus,  només  en préstec.