Tot és possible
preparo l'escenari
tal com voldria.
Vermells s'embruten
el groc tot just s'aguanta
les boires cremen.
No hi ha trobada
la realitat s'esquerda
queden els trossos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Doncs mira, aquests trossets formen una bona composició.
ResponEliminaSegur que moli millor que sencer... :)
EliminaTambé fas trencaclosques? Ets una artistassa!
ResponElimina:) :DDDDDDDDD
EliminaTrossos escampats,
ResponEliminaesmicolen els records.
Temps de goteres.
Un haikú genial, gràcies Montse.
EliminaL'últim m'agrada molt! Realment t'has carregat la pintura?
ResponEliminaGràcies, Helena!
EliminaSí, sí, me l'he carregat, aquest i també el que sortirà demà... de tant en tant n'estripo alguns, el que passa que normalment no ho explico. :)
http://www.jigzone.com/puzzles/B816122B9A1?z=29&m=6D250D672A.A0AD7A9
ResponElimina:) Gràcies!!!!!
EliminaGràcies pel puzzle... ja l'he fet!!! :) era un ocell negre, crec que era una merla...
Elimina:):):) li traus partit a tot...
ResponElimina:) :) :)
EliminaFins i tot els trossos trencats fan un preciós mosaic!... I no ho dic per dir, no... que ho dic ben sincerament :-))
ResponEliminaGràcies, Assumpta, és molt més maco trencat que sencer, per això ho vaig fer... :)
EliminaSón bonics aquests retalls, segur que d'ells en pot sortir una nova pintura. Però també trobo molt bé llençar per tornar a començar.
ResponEliminaSí, i encara llenço poc... n'hauria de llençar molts més!!!
EliminaTot és possible però, de vegades, la realitat mai és com ens l'haviem imaginat o com ens agradaria que hagués estat...Amb els trossos, com tu has fet, sempre és pot tornar a crear una altra realitat.
ResponEliminaUna abraçada.
Amb els trossos, intentar crear una altra realitat, Montse, m'agrada com ho dius.
EliminaSi quan la feina o surt bé en fas un colage és una manera de no llençar la feina....Tot s'ha d'aprofitar
ResponEliminaDe fet no és pas un collage, només era un pas previ abans de la paperera. Potser podria ser un collage virtual i sense "encolar"
EliminaPerò, de vegades, aquests trossos es poden tornar a ajuntar i la vida continua...
ResponEliminaPetonets, Carme.
La vida sempre continua, amb els trossos ajuntats o no... si poguessis veure la quantitat de gent que va continuant la vida i estan fets a trossets.
EliminaLa pintura
ResponEliminacom la cuina moderna
desestructura
i al final un ... collage.
Bona nit Carme.
Desestructurats em sembla que hi anem una mica tots... la cuina la pintura i nosaltres mateixos, Pere!
EliminaBona nit!
A mi a vegades m'ha semblat que em feia trossos i amb paciència (i un cop de mà extern) he mirat de recompondre'm. Mai queda igual i a vegades algun tros es perd. I com diu la Roser, la vida continua.
ResponEliminaDe moment, m'oblido de la paperera.
Bona nit Carme, gràcies per les teves creacions i les teves "destruccions" creatives.
Tens raó mai queda igual, però potser està bé que no quedi igual, si ens hem trencat a trossets, millor que les coses siguin diferents que no pas tornar-nos a trencar.
EliminaEncara que trobo la composició molt encertada, la primera impressió quan l'he vist ha estat de tristor.
ResponEliminaIntueixo que no m'agrada trencar res.
Aferradetes de bona nit!!
Bé, potser tinguis raó de no trencar res... però hi ha coses que s'han d'estripar... que no tenen arreglo ni solució.
EliminaT'admiro, jo soc incapaç d'estripar res, em costa molt.
ResponEliminaT'ha quedat una mena de collage molt vistós, ho has fet expressament?
Si vols et puc fer classes particulars d'estripar... jo sóc llençadora i estripadora de mena, no guardo gaires coses... :DDD
EliminaVaig posar els trossos més boniquets a sobre i els lletjos a sota, però així tal com raja, sense matar-m'hi massa.
quan he vist el primer dibuix, ja m'ha enamorat. esta forma arrodonida dels fumerals... los colors... lo detall dels fumerals, pels diferents cantons.. la pintura escorrent-se...
ResponEliminai l'últim, fet a trossets... que preciós! a l'instant he pensat que era un dibuix... i he al·lucinat de pensar, guau! sembla en tres dimensions! :)
sovint me costa una mica pillar el què passa... :) només després de la primera impressió, suposo que també gràcies a les paraules, he vist la trencadissa que has fet, nimaleta!
i m'ha agradat molt. tota la composició... amb trencadissa inclosa. m'encanta.
alguna vegada t'he dit "sobre tot, guarda'ls"... però ara veig que també trencats m'agraden molt los teus dibuixos, noieta.
M'encanta el teu comentari, xiqueta... i sobretot em fa sentir genial formar part de les teves "nimaletes" :DDD
EliminaEn realitat els guardo gairebé tots, eh? en trenco moooolt poquets!!!
Gràcies per ser tan dolça, noieta.
Quan tot s'esquerda
ResponEliminai recollim els trossos
qui sap si un dia...
M'han agradat molt els haikus i el dibuix... també els trossos. És casualitat que els arrodonits hagin quedat en primer pla? Què faríem sense les formes rodones, t'ho imagines?
Gràcies per teu haikú optimista, dius molt bé... qui sap si un dia... però ara de moment ho estripo.
ResponEliminaHe triat, per posar a sobre els que eren menys impresentables i són els arrodonits, casualitat o no... no ho sé... sense formes arrodonides el món no existiria, no? Ni la Terra ni la lluna ni el sol... si ens agafem tots d'una com una sola cosa (gaia?) som rodons, es veu. :DDD. I jo també sóc rodona, per tant sense les formes rodones jo ho passaria fatal... ;DDDDD
Senyora Carme, permeti'm que li digui que m'ha trencat el cor. Jo que n'estic tant i tant enamorat de les seves pintures, veure-les esquerdades em produeix una sensació de buidor indescriptible. Entenc que quan un no està content amb les seves coses, faci net i torni a començar. I ben fet que fa. Però, si us plau, no ens mostri els detalls tan prometedors i després la imatge de la destrucció. No ho podria soportar. Moltes gràcies pel seu temps i disculpi si el meu comentari li pot resultar molest o ofensiu.
ResponEliminaSenyor Strike, em sap molt de greu haver-li trencat el cor, perquè jo no tinc costum de fer aquests coses tant dolentes. Jo, si vol, i per fer-me perdonar li regalo una de les meves pintures en paper i no pas virtualment... no valen res, però ja se sap, l'amor és cec i si vostè n'està enamorat, la trobarà preciosa... encara que no en sigui...
EliminaEl seu comentari és d'una correcció indiscutible i no podria resultar-me molest ni ofensiu de cap manera.
Li agraeixo molt el seu amor per les meves pintures que no se'l mereixen ni de bon tros. És vostè molt i molt generós.
:( què has fet?
ResponElimina