dilluns, 3 de març del 2014

Contrallum




La  bellesa d'un contrallum 
inclou també els cossos que deixa dins la fosca.


Llisca la pluja pels vidres
mentre  la tristesa t'acompanya la tarda.
Els records  de temps  passats,
s'escorren com els regalims  d'avui
que  somriuen amb  reflexes irisats.
Queda  la teva  imatge  en la penombra
dels  mots que  no t'expliquen.
Miro més  enllà,  en la claror del capvespre.
Intueixo només,  línies desdibuixades, entre les teves ombres.




38 comentaris:

  1. Després de tantes setmanes de tenir el blog un poc oblidat és un plaer tornar a passar de nou per casa teva i llegir un dels teus genials i sentits poemes, Carme, així com veure un dels teus dibuixos. Una besada! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades em feu una certa enveja aquests que podeu anar i tornar dels blogs... com si res... acostar-vos i allunyar-vos... Sempre un plaer veure't i llegir-te bonica. U/na abraçada.

      Elimina
  2. La claror del capvespre ens mostra els colors que hem captivat durant el dia.
    Dins la fosca s'hi amaga la promesa del demà.

    Fita

    ResponElimina
  3. Estava a mig escriure un comentari i m'ha tornat a fer "allò"... i, comprovat, només em passa aquí. Sort que no havia escrit massa ;-)

    Deia que aquest dibuix és "tecnològic" hehehe i que, sigui amb la tècnica que sigui, domines tant els colors!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, em sap greu, però no tinc ni idea de perquè passa!!!

      Tecnològic, sí! :)

      Elimina
  4. Potser el capvespre donarà per molt, mai se sap.

    ResponElimina
  5. Contrallum, clarobscur, són paraules que fan art i poesia, com el que tu fas.

    Jo tampoc he estat mai més de quatre dies desconnectada dels blocs, des del 2010 que vaig començar el tercer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena... som addictes... :) però és una addicció que no fa mal.

      Elimina
  6. M’agrada el color del cel amb el contrast fos de l’arbre. UN contrallum meravellós

    ResponElimina
  7. Sempre aniríem a buscar la llum que fuig, però ella corre més que nosaltres.
    Per això hi ha els pinzells i els poemes.

    ResponElimina
  8. Una pluja que fa companyia a la tristesa...
    La claror del capvespre pinta de colors i de somriures, els sentiments, i embolcalla els records , amb la seva llum...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada com el llegeixes... la teva interpretació em sembla molt encertada.

      Petonets de bona nit.

      Elimina
  9. Si estimo i vull allò que veig, bé hauré de voler i estimar allò que hi és i els meus ulls no abasten.
    Acullo els teus versos dins meu perquè m'acompamyin i la tristesa els deixi lloc en els meus dies
    I així no haver de viure del teu record sinó de la teva presència.
    Bona nit Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els versos de vegades acompanyen prou... amb tristesa o sense...

      Bona nit, Mònica.

      Elimina
  10. Ui, a mi també m'ha passat una cosa estranya a mig escriure el comentari... deuen ser els efectes potents d'aquesta contrallum meravellosa. Et deia que m'agradava molt, sobretot l'arbre. I que m'agrada molt el vers sobre "els mots que no t'expliquen". La bellesa de vegades és inexplicable!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tantes vegades penso això dels mots que no ens expliquen... potser no és només la bellesa, potser nosaltres també som inexplicables.

      Elimina
  11. De depèn de quins records més val fugir-ne el més aviat possible...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Depèn, a vegades sí i a vegades no... a vegades cal recordar, ens fa falta.

      Elimina
  12. M'agrada molt el dibuix! L'arbre sembla molt feliç contemplant el paisatge! preciós!

    ResponElimina
  13. Llum, color i textura molt ben combinats. M'agrada molt la pintura i també les paraules que l'acompanyen.

    ResponElimina
  14. Doncs jo ho trobo una mica trist...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que de fet és una mica trist... d'una tristesa prou domesticada, però, que no és capaç de fer gaire mal.

      Elimina
  15. Les tardes de pluja solen ser melancòliques.

    ResponElimina
  16. Preciós poema el d'avui que em recorda a un altre també bellíssim d'aquell poeta perdut en el temps en Xavier Roig.
    http://callearquimedes.blogspot.com.es/2011/10/els-poetes-perduts.html

    "La tendresa de la pluja tremola
    els infinits camins del vidre.
    Melangiós bulldog de la tarda
    reflecteix voravies de lassitud.
    Sobre l'esberlada pell feta charol
    he intentat de comprendre la meva tristesa."

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És preciós quest poema que ens portes fins aquí, m'agrada molt, em fa feliç que acompanyi el meu...

      Bona nit, Pere, gràcies!

      Elimina
  17. Què be has aconseguit aquest contrallum, amb la llum del capvespre!!...
    M'ha agradat molt aquesta imatge que ens descrius:
    "Llisca la pluja pels vidres.
    Els records de temps passats,
    s'escorren com els regalims d'avui"
    La "tristesa", poc a poc, s'ha esvaït.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, gràcies!!! Em va semblar un paral·lelisme prou eficaç per expressar el que volia dir. M'alegro que t'agradi, bonica... una abraçada.

      Elimina
  18. Contrallum de paraules i colors molt ben copsat.

    Aferradetes (des de la penombra encara) :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, lluneta, aferradetes de claror acolorida de capvespre.

      Elimina
  19. Hi ha molta bellesa, tant en el dibuix com en les paraules, xò en canvi, les sento tan tristes..... per molt que no sembli la intenció, crec que aquesta contrallum encara és massa fosca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, rits, a vegades la tristesa s'escapa de la gàbia on la voldríem tancada...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari