La pluja massa forta inunda la vila...
La cadira al riu, com una mostra.
L'aigua arrabassa la vida i la mort.
L'aigua profunda amaga un naufragi
sura, tan sols, una carcassa.
Baixa i riu combinant mil matisos
amb color sorrós i groc.
Baixa i plora, rugint somorta
d'un so paorós.
A la riba, una nina mira
amb ulls buits, la cadira.
A la riba, una dona l'abraça
cansada i massa trista.
Camina l'una, camina l'altra,
la mà amb la mà.
No hi ha vida, a la nostra riba,
tampoc a l'altra.
Brota una fulla, color maragda,
com la il·lusió d'un món tan nou
sorgit amb força, amb fang, amb fum.
Carme... és preciós!!
ResponEliminaTenia por que acabés de forma trista, però crec que la fulla maragda que brota als darrers versos ens dóna esperança, oi? :-))
N'has fet tot un poema. M'ha agradat molt!
ResponEliminaBon dia! Crec que ara, en aquest moment que han passat i llegit l'Assumpta i en Mc, és quan puc donar per segur que no se m'ha escapat cap "e".
ResponEliminaElls ho haurien vist! :)
Una abraçada a tots dos.
Noia, et felicito!
ResponEliminaMolt bon diumenge!
la imatge inspira fàcilment un sentiment de tristesa. Gràcies pel poema i l'esforç de precindir d'una lletra tan estimada
ResponEliminaMolt ben descrits els sentiments de tristesa amb la destrucció. Un gran detall final de tornar a la vida i la il·lusió.
ResponEliminaPD. Ara és una fulla, demà en seran més fullEs i la E tornarà al lloc que li pertoca.
Fanalet, ara a més a més d'estar segura que no se m'ha escapat cap "e" estic segura que no he fet cap altra pífia. ;) Un petó. Bon diumenge.
ResponEliminaGràcies a tu, Jesús!
Rafel, la "e" tornarà al lloc que li pertoca... sortosament... crec que no podríem viure sense es... ni viure, ni estimar, ni menjar, ni passejar, ni escriure, ni llegir.. uf! que trist que seria! Una abraçada.
La catàstrofe finalitza ab el crit de l'esperança. Al final guanya la vida, sortosament.
ResponEliminaPreciós, Carme i molt ben inventat. ;-)
m’agrada’t molt. Felicitats!
ResponEliminaQuè fas…
ResponEliminaLa seva mà baixava per la serralada del seu cos
passejava sense pressa pels turons dels seus pits
aurèoles volcàniques sense fum
més enllà de la vall humitejada
emparada en el seu refugi.
Què fas…..
Deixa’m.
Ja va sent hora que aixeques el cul de la cadira
aquestes lletres que escrius
no et portaran a cap lloc
desperta.
Què fas…..
Sobre els turons de la vall,
passada la tempesta,
contemplava la vergonya del riu
desbordat la llera
l’aigua, grisenca i trista com el dia
arrossegava la taula i
aquella cadira on escrivia
els seus quefers.
Carme m'ha agradat molt com ho has escrit i el que has escrit a més en vers! ara no voldria pas que m'agaféssiu mania però he vist una "de" em sap greu...la pots canviar per "amb" és a "de color sorrós i groc" si treus la "de" queda la mar de bé també ...eh?
ResponEliminaQuè deu passar avui, que tots els posts que visito tenen aire de tristesa (inclós el meu?) Aquest poema és magnífic; has sabut dibuixar molt bé el moment, el sentiment de cosa arrassada. Per sort, deixes la porta oberta a l'esperança, que sempre s'agraeix.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Molt bó...però s'ha escapat una E i tens un DE....apa acorregir abans que en Tibau s'enfadi...
ResponEliminaFelicitats, Has fet un gran poema i no has gastat cap "e"
ResponEliminaUn bon poema, per agafar la cadira i rellegir-lo assegut amb castanyes i vi dolç... L'aigua sempre busca el seu camí...
ResponEliminaDes del far amb bona mar.
onatge
Ostres, Carme, quina gràcia m'ha fet el teu comentari!! :-)))
ResponEliminaFantàstic, Carm!
ResponEliminaGràcies, Pilar i Bruixeta!
ResponEliminaGerman, això és la història sencera! Gràcies, altre cop!
Elvira, mania? Per què? Ets la millor correctora del món! Moltíssimes gràcies, amb solució inclosa i tot! Ja està canviat!
Galionar, sempre la porta oberta a una esperança de temps millors!
Corregida, garbí, gràcies!
Montse, sí, sí, se n'ha escapat una que ja està corregida!
onatge, gràcies!ª
Assumpta, doncs mira el meu comentari estava ben errat. S'havia colat una e i fins a l'Elvira ningú se n'ha adonat. Je, je, je... i jo que em pensava que éreu dos i la fanalet tres... que no us en passava ni una! :) Sort de l'Elvira, profe entre els profes, on n'hi hagi!
Gràcies, Isabel!
Que bé te n'has sortit!!! m'agrada molt!!! Ja fa temps que no participe als jocs del Tibau, m'hauré de posar les piles. Sempre trau el millor de tots!!!
ResponEliminaGràcies, Joana, jo miro de participar sempre que puc i que hi penso!
ResponEliminasensacional! felicitats!
ResponEliminaAquest trosset, Carme!
ResponEliminaTot ell és maquíssim, però aquest trosset....
A la riba, una nina mira
amb ulls buits, la cadira.
A la riba, una dona l'abraça
cansada i massa trista.
Camina l'una, camina l'altra,
la mà amb la mà.
No hi ha vida, a la nostra riba,
tampoc a l'altra.
...fantàstic!
Gràcies, Estrip!
ResponEliminaAnna, em fa gràcia que hagis copiat el trosset... :) una mica dramàtic, però mira em va sortir així. Gràcies, maca. Petonassos.
Artista, estàs feta una artista...jo ho he provat,però de moment...
ResponEliminaHauré de parar més atenció! :)
ResponEliminaPerò si a mi també se me'n va colar una!! ;-)) En el meu cas em va avisar en GARBI 24... era la paraula "aquEsta" :-)
ResponEliminasi brota una fulla i a més és de color maragada... segur que la il·lusió es farà realitat i tindrem un món nou..
ResponEliminasincerament, m'ha encantat el poema de dalt a baix!
moooolt bé!
ResponEliminapreciós!!!!
aquest cop ens ho ha posat complicat el Jesus.
salut! `^_^´