D'una foto de Barbollaire
Batec de cor.
Batec de fulla.
Suspesos
tots dos d'un fil.
La fulla aguanta,
el vent la gronxa.
El cor aguanta,
a ell, el gronxa, l'infinit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
I com diu la Clídice avui, tot generat per l'enamorament d'una partícula d'hidrogen i una d'heli.
ResponEliminaSalut i Terra
Totes les fulles semblen penjar d'un fil, aquests dies. En quinze dies, Berlin serà un camp d'arbres pelats!
ResponEliminaI a mi que m'agrada veure-les caure, esperar-les...
ResponEliminaAquesta fulla que ara cau del arbre, miraré de recollir-la amb les mans.
A cada fulla
ResponEliminala seva branca.
A cada cor
el seu galop
de vida.
I entre dues fragilitats,
la força de viure!
Des de del far una abraçada amb barretina.
onatge
I als fils trencats, immenses catifes cruixents.
ResponEliminaDels cors millor que aguanti el fil, encara que molt tensat.
Hi ha fils que no es veuen, però són tangibles i tenen molta força. La suficient per no deixar-nos caure, abans de pensar i posar quelcom que ens ajudi a esmorteir el cop.
ResponEliminaM'agradaria que jo fos una poeta!
ResponEliminaSalut i Terra, Francesc!
ResponEliminaFerran, em pensava que estaves tan atrafegat que ja t'acomiadaves fins al cap de setmana... però crec que havia entès malament el teu Bon cap de setmana! És bo perquè vens cap aquí, no pas perquè ens el desitgis ja d'avançada i desconnectis... Una abraçada mentre cauen les fulles, aquí i a Berlín: :)
Anna, vigila que no se't faci tard, que s'ha quedat enganxada en una teranyina i potser no cau... ara mateix. :)
Amb barretina, perquè fa fred, onatge? Gràcies pel poema!
Garbí, tens raó, el cor millor que aguanti! :)
Pilar m'encanta la teva aportació- interpretació, els fils intangibles que ens aguanten. tens raó i és preciós! Una abraçada.
Merike, a mi també m'agradaria que jo fos poeta! :) Una pregunta: ho has provat?
Potser ho ets i no ho saps.
Tal com està la cosa... molts pengem d'un fil!
ResponElimina*Sànset*
És ella!! La mateixa!! ;-))
ResponEliminaSànset, molts, tens raó! I en molts diferents sentits...
ResponEliminaAssumpta, que bé que l'hagis reconegut! :)
La vaig trobar tan bonica que a cal Barbollaire la vaig comentar amb un simple "Oh!" no fos cas que si feia massa soroll es trenquessin els filets ;-))
ResponEliminael cor gronxat per l'infinit.. déu n'hi do, quina emoció!
ResponEliminavaig veure la foto... fantàstica!
sort de l'infinit que ens gronxa el cor i ens evita caure, que de vegades el tenim encongit i tardoral però som capaços de passar el fred de l'hivern i arribar a la primavera.
ResponEliminaEl fil de la idea
ResponEliminas'encara amb la fulla
feta paraula...
Ha esmerçat la tinta
son pensament dilecte.
Per projectar-se el fil
- T'estimo fulla volaire.
Tu em portaràs lluny
Infinit de companyia
sembrant meu pensament...-
I la fulla transportava,,,
.................Anton.
Segueixo amb la tramoia. Els actors ja voldrien l'escenari llesta.
M'ha agradat molt, tant el dibuix com el poema.
ResponEliminaLa tardor es deixa sentir a tot arreu!
lolita, i tant que ho és de fantàstica la foto! I jo la vaig trobar irresistible...
ResponEliminaI tant que passarem el fred i arribarem a la primavera, Noves flors! Com unes Pasqües!
Anton... en mig de la tramoia, se t'escapen els teus versos, incontenibles... :)
maijo, moltíssimes gràcies, bonica... m'afalaga que em diguis això, ja que sempre he pensat que els meus dibuixos no es poden pas comparar amb els teus...
Molt bonic!
ResponEliminaVinc a gronxar-me una estona.
ResponEliminaGenial el dibuix! :)
quin moment, quan estàs suspesa d'un fil...d'emoció!
ResponEliminaperquè són tan boniques les fulles a la tardor? (i perquè tan molestes quan te les trobes a terra de la ciutat?)
ResponEliminafan patxoca els premis a la barra lateral!!!!!!
Doncs gronxem-nos suaument Carme. Petonets
ResponEliminaSempre cal que ens gronxem. Sempre.
ResponEliminaAhh! Quantes ganes tenia de llegir-te, benvolguda Carme! Per fi puc!
Moltes salutacions i abraçades!
kweilan, gràcies guapa!
ResponEliminaFanal blau, doncs va, l'infinit dóna per molt, hi cabem tots.
rosana, un fil d'emocioó... així mateix!
rits per a mi són més boniques que molestes... :) gràcies maca!
Petonets, Anna!
Olguen, bentornat, una abraçada bon forta. M'alegro de veure't per aquí, de nou.