Admirava els personatges de novel·la o de pel·lícula que sabien resoldre les seves coses parlant, que sabien no deixar aparcats i morts de fàstic els conflictes sense resoldre, que semblaven fer les coses ordenadament.
Ella els envejava i intentava aprendre, somiant que un dia podria parlar les coses de la mateixa manera i continuar creient que les paraules podien resoldre qualsevol cosa. No li semblava gens fàcil.
Va decidir començar a escriure contes, ella mateixa. Històries inventades, però que tenien relació amb la seva vida. Com més històries escrivia més se sorprenia del seu efecte. Algunes vegades compartir històries l'acostava fins a la voreta mateix de les converses impossibles o complicades. I aprenia a aprofitar-ho. Altres vegades, i deixant que el temps l'ajudés una mica, s'adonava que escrivint una història inventada sobre ella mateixa, canviava la seva realitat.
Va continuar construint la seva realitat escrivint els seus somnis i desitjos. Mai no li va fallar el sistema.
Va continuar construint la seva realitat escrivint els seus somnis i desitjos. Mai no li va fallar el sistema.
Una bona eina de modificació de conducta. Més potent que la visualització i potser menys que la dramatització.
ResponEliminaUna vegada, algú em va dir: "Mira-t'ho des de fora". No sabia com mirar-m'ho de la manera que m'indicaven, fins que vaig començar a escriure-ho. La perpectiva canvia. Vues més parts des de fora que quan ets a dins, la qual cosa et facilita trobar solucions o evitar que t'esquitxi segons què.
ResponEliminaHi ha moltes coses més, amb aquest reinventar, reescriure, reviure...Però són altres temes.
Petonets, Carme.
Verbalitzar-nos ens fa més comprensibles a nosaltres mateixos :) una bona tàctica. A més, què és real?
ResponEliminaQuant un troba el seu sistema, l'ha de fer servir per la seva felicitat i la dels altres.
ResponEliminala realitat, com la memòria l'anem construint dia da dia i el que hi tenim al cap condiciona la manera de veure-la, de viure-la
ResponEliminaUn escrit molt bonic i alentador!
Molt bonic, Carme. La felicitat ha d'aconseguir-se pels mitjans que siga. Amb l'escriptura moltes vegades quasi la tenim!!!
ResponEliminaCarme jo també crec que hi ha una altra realitat i no està més enllà sinò més endins i que a través de l'escriptura ens ajuda a comprende la nostra vida
ResponEliminaDe segur que enscriure ens ajuda a construir una realitat que ens agrada més, la del nostre interior.
ResponEliminaA vegades la realitat és tan crua i dura que ens agrada construir-ne una altra on tot és millor i més racional. És el que fa la teva protagonista.
ResponEliminaEstic amb la Clídice, què és real?
ResponEliminaSalut i Terra
Bon sistema, Carme. Molt bo!
ResponEliminaEscriure et fa entendre millor la teua pròpia realitat. Molt bo!
ResponEliminaSovint he pensat que escriure és com posar paraules a les coses: podem fer-ho en veu alta, o en un full de paper.
ResponEliminaI sovint, acabem per trobar respostes.
Més aviat o més tard.
Alguna vegada, però, potser si que falla...:)
L'Alba va fer un descobriment que per aquí molts hem fet, com n'és de gratificant escriure històries, sempre amb una mica de propi, sempre amb una mica d'inventat, però deixant que flueixin de ben endins!
ResponEliminaÉs una bona eina, sense cap dubte, Llaudal!
ResponEliminaPilar, tens raó, és això i moltes altres coses...
Clídice, què és real... tens raó!
Garbí hi ha sistemes que cal cuidar i mantenir bé!
lolita i per tant la construeix a la seva manera. :)
Joana, doncs sí, molt sovint la tenim.
rosana, comprendre i construir-la ala nostra manera.
Noves Flors, la del nostre interior i aquesta modifica l'exterior també en una mesura o altra.
Albert, qui sap si més racional o més emocional... :)
Doncs mantenim la pregunta... Francesc, en un altre post intentaré la meva resposta... a veure si m'hi atreveixo.
Gràcies, Anna!
Gràcies, Kweilan!
Fanalet, alguna vegada sí que falla, així en general... però a l'Alba, en particular, no li falla mai!
Xexu, nen! que no hi eres quan he començat a escriure... he trigat molt això sí!
ResponEliminaÉs cert que per aquest barris blocaires hem descobert la importància del fet d'escriure, però a vegades falta descobrir una mica més enllà. Escriure les coses com voldries que fossin, per fer que siguin així. Parlo de coses personals no de política. Però fins i tot així, quan es comença a parlar i a escriure d'una cosa col·lectiva... ens acostem més a ella que no pas si no ho fem.
Doncs no ho he provat mai... escriure sobre un conflicte o un problema que tingui però posar-lo "en la vida" d'una altre persona i, així, poder veure-ho "des de lluny"...
ResponEliminaO escriure coses meves com m'agradaria que fossin... i... però llavors, com ho faria perquè realment fossin així?
Carme, ets un sol :-))
Assumpta, doncs ja tens dues experiències noves per provar. Una i l'altra. Les dues molt emocionants, però la segona és superemocionant!
ResponEliminaDoncs ja m'aniria bé, ja... ;-) A la protagonista li podria dir... no sé... Míriam, per exemple:
ResponElimina"La Míriam es va llevar però, enlloc d'anar directe a l'ordinador, va pensar que aquell dia posaria una mica de mètode al seu matí. Va somriure recordant com, a vegades, veient la Súper Nanny per la tele, ella havia pensat que necessitava una rutina com aquells nens petits.
Des de que no treballava, s'adonava que anava una mica desorganitzada i perdia més temps que mai...
Aquell dia seria diferent, miraria de seguir un horari i complir allò que li deia sempre la mare quan era petita "Míriam, carinyo, primer l'obligació que la devoció"...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaA veure si funciona :-DDD
ResponEliminaCarai Carme em recorda a mi mateixa aquesta Alba....més o menys! escriure, crear ens salva de tantes coses! i ens permet crear un món on tot és possible!
ResponEliminaLlegir, escriure, és com... viure dues vides alhora.
ResponEliminaAssumpta, doncs a veure si funciona!
ResponEliminaElvira... ah! que potser doncs en assemblem tu i jo? ;)
Josep Lluís, dues o més... es poden escriure tantes coses!