Avui ens dóna el refrany que ha quedat en el desè lloc.
L'amic McAbeu al blog Xarel-10 ens dóna pistes, en primícia per si voleu endevinar-los abans d'hora.
Marieta de set taques
en el temps de la calor
corres i rius i t'engresques
sobre el pètal d'una flor.
.....................................................................................Carme
"Marieta de Set Cases
en el temps de la fredor
dorms, calles i t'amagues
sota fulles de tardor."
...............................................................................Pere
- Marieta carregada...
A on portes el sarró?
- Vaig de viatge de noces
al hostal del Girasol.
.....................................................................................................Anton
Que es donen aire aquestes marietes que se'ls acaba la calor.
ResponEliminaSalut i Terra
Jo les veig molt amistoses. :-)
ResponEliminaEps! no us penséssiu pas que totes les imatges seran així de suggerents, eh!
Gràcies, Carme, per fer d'altaveu.
I penseu que això de publicar els 10 refranys més populars només és la punta de l'iceberg de moltes altres coses que us vull explicar dels més de 12.000 refranys que m'heu fet arribar per a aquest estudi.
Ara que se'n va l'estiu:
ResponElimina"Marieta de Set Cases
en el temps de la fredor
dorms, calles i t'amagues
sota fulles de tardor."
Bona tarda Carme.
anem a veure que pesquem a cal Mcabeu.....
ResponEliminaMolt bonic el dibuix de les marietes! Sempre les he trobades ben boniques. I certament t'han quedat molt suggerents
ResponEliminaHo he encertat!! Quan he llegit que havies fet post he pensat... Segur que ha dibuixat la imatge del refrany d'avui!!! :-DDD Ets mega-ràpida! ;-))
ResponEliminaFrancesc, doncs si que se'ls acaba, pobretes!
ResponEliminaEstarem molt atents Víctor!
Oh! Pere això és com les itineràncies poètiques, o potser com jo volia que fossin. El poso, eh?
garbí, a veure quants en pesques!
Gràcies Khalina!
No esperava menys de tu, estimada Marpple, :) ets mega-intuïtiva!
Quin dibuix més maco i, com diu l'ASSUMPTA, fet en un temps rècord.
ResponEliminaMoltes gràcies per la part que em toca. :-))
Nosaltres, ací, no en diem "marieta", en diem "gallineta cega".
ResponEliminaque petites i delicades són les marietes!!!
ResponEliminaesclar que després penso en la marieta de la peli Bichos i em fa riure!!!
Hi ha una altra classe de "marietes" de color marronós que es mengen les fulles de les patates aggggg!
ResponEliminaEl teu dibuix maquíssim!
Bon cap de setmna Carme!
Gràcies Mc!
ResponEliminaNoves Flors, gràcies! gallineta cega... a veure si me'n recordo. M'encanta saber varietats en el nostre vocabulari.
rits, gràcies!
Joana, a veure si algun dia les fotografies... tot i que crec que ja les he vist. Gràcies. Bon cap de setmana.
- Marieta carregada...
ResponEliminaA on portes el sarró?
- Vaig de viatge de noces
al hostal del Girasol.
,,,,,,,,,,,,,,,,,,Anton.
Avui he anat a veure primer el refrany, els següents dies a veure si jugo una mica. Però ja ens vas fer una avançada ahir amb la bestioleta verda, no?
ResponEliminaQuin rodolins més macos que estan quedant... Anton. Afegeixo el teu.
ResponEliminaXexu, ahir jo no sabia res de res. :) Va ser casualitat pura, i encara tinc un altre apunt preparat amb més bestioles d'aquesta mena. Sembla que les circumstàncies m'hi porten cap a les cuques.
Ahir era natura sobre natura; avui és, directament, entrepà de natura. Estàs molt natural tu, darrerament...
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme!
Molt maques les marietes sempre m'ha fet gràcia el nom...no em queden neurones avui per pensar refranys...a veure demà
ResponEliminaSempre m'han agradat les marietes. Llàstima que en l'actualitat no es veuen tantes com abans.
ResponEliminaM'agrada molt el dibuix. Les mostre joganeres. :-)
Ja tenia ganes de tornar per ací, benvolguda Carme!!
ResponEliminaOh Déu meu! M'encanta ixe refrany, encara que sóc més d'altres estacions.
:)
També a mi m'agraden molt les marietes. Aquestes dues sembla que saben aprofitar el temps...
ResponEliminaUna abraçada, Cerme!
(Bé, volia dir Carme!)
ResponEliminaFerran, estic molt natural... gairebé sempre, fins i tot una mica "asilvestrada" sóc jo... :)
ResponEliminaElvira, gràcies per venir fins i tot quan se t'han gastat ja les neurones. Petonassos, maca!
Pilar, són boniques! Potser és veritat que no n'hi ha tantes... fa temps que no en veig.
Olguen! doncs a mi també m'encanta que tornis! Una abraçada ben forta!
Galionar, aquestes dues sembla que s'ho passen prou bé, oi?