D'una fotografia de Fanal Blau
Fa pocs dies vaig fer un apunt sobre una foto de Fanal Blau. Ella en el seu, ens en oferia tota una col·lecció d'imatges, jo en vaig dibuixar dues: la de l'altre post i aquesta, que vaig guardar sense saber ben bé perquè.
Fa uns dies, vaig anar a passar una bona estona, unes quantes hores, al Vallès veí, a l'Ametlla i La Garriga. Va ser una dia agradable, amb passejada, xerrada pels descosits i dinar.
Quan vaig arribar a casa, portava dins del cotxe una cuca (que em perdoni, la cuca, però no sé com es diu) i primer vaig pensar que era la del dibuix, me la vaig mirar i mirar i era clavada, però no era verda, era del color entre lila i granat de les flors dibuixades.
Li vaig donar la benvinguda a l'altre Vallès i va marxar, com si el conegués de tota la vida. Era una cuca que volia veure món... gairebé em va saber greu de no haver-la pogut portar més lluny.
És que les cuques són molt cuques i se les apanyen per aconseguir el que volen.
ResponEliminaElles també desitgen Salut i Terra.
Uala! Mai no havia sentit a dir que a les cuces els agrada anar de polissó. Segur que ara viu uns dies inobidables, descobrint nous paisatges...Sembla un conte, Carme! :-)
ResponEliminaI ara per tornar a casa segur que torna trobar una porta oberta o potser fa autoestop.....
ResponEliminaSón aprofitades les cuques, t'utilitzen per viatjar a disc de rebre un clatellot, però si les respectes i les transportes sense dir res, ni tan sols et diuen gràcies en arribar a destinació!
ResponEliminaDescobrir bellesa i també repartir-la-
ResponEliminaDoncs sí, li queda bé el nom de cuca viatgera. Si es veiés a la pantalla, tan ben dibuixada, estaria més contentaaaa...! Segur que presumiria amb les amigues de cuca model, o de cuca inspiradora, o de cuca cibernètica.
ResponEliminaUna forta abraçada.
Probablement era amiga de la que jo havia fotografiat, i aprofitant l'avinentesa i l'alegria de veure't per aquestes contrades, va decidir mentre xerràvem pels descosits, ficar-se dins del teu cotxe amb l'experança de que potser, amb una miqueta de sort, també la dibuixaries. I vés qe no anava gens desencaminada.
ResponEliminaPotser, quan vingui al teu Vallès, ens la tornem a trobar.
Quan vulguis repetim; ja saps que sempre se'ns escurça el temps!
Una abraçada!
Suposo que sí, Francesc, ho va aconseguir. :)
ResponEliminaPilar, doncs no sé ben bé com l'hi va, en realitat no l'he vista més. Sí que sé que va arribar en bones condicions.
Garbí, potser no tornarà, jo crec que aquí s'hi està molt bé, també!
Xexu, res de gràcies, no se'm va ni mirar! Desagraïda!
Noves Flors, potser podria posar un negoci de repartiment de cuques!
Galionar, gràcies per un comentari tant divertit!
Fanal blau, repetirem, no en tinguis cap dubte. Potser si vens tu cap aquí... la cuca podrà aprofitar per ficar-se al teu cotxe, mentre tornem a xerrar pels descosits... Una abraçada ben forta.
Penso com Fanalet. I si volia un retrat?
ResponEliminaUn altre dia, Carme, li preguntes el nom.
Ara ens hem quedat sense saber-lo!
Anna, jo he complert, li he fet el retrat. Ara, ella no em va fer ni cas, eh? Crec que ni que li hagués preguntat el nom, m'hagués contestat. Si la veig ho intentaré.
ResponEliminaSí sí segur que volia un retrat teu la cuca ! mira que cuca la cuca...eh!
ResponEliminaHahaha la Cuca Viatgera!! :-))
ResponEliminaSaps? M'has fet pensar en un post d'en SÀNSET que explicava que havien fet tot un viatge amb una mosca dins el cotxe... i feia alguns dels seus divertits comentaris... doncs quan tu has posat que quasi et va saber greu no haver-la pogut portar més lluny... hahaha també m'ha fet molta gràcia :-))
La cuca valenta i aventurera!
ResponEliminaÉs a dir: que la cuca va viatjar de gorra! a nosaltres, baixant d'Andorra, ens va passar el mateix amb una mosca. Si se la saben llarga...
ResponElimina*Sànset*
Vaja, Carme. Una cuca mal educada...? Un altre dia que vagi a peu! :)
ResponEliminaLa cuca ens ha fet gràcia, us ha fet companyia, ens ha donat conversa, ens ha tocat el fil tendre... ja s'ho ha guanyat, no creieu?
ResponEliminaCarme, fins i tot a les cuques els agrada viatjar. Elles ho fan a la seva manera i el meu Càlam amb la imaginació. M’ agradat aquest relat i, com diu la Pilar, gairebé has fet un conte amb la teva conversa i la teva deducció.
ResponEliminaUna abraçada cuca, des de Sinera.
els dibuixos entren en la realitat, com va entrar la cuca viatjera
ResponEliminaNo ha pagat el viatge.
ResponEliminaha trobat un cor molt bo
que li agraden les bestioles
i els hi fa tots els favors.
per les mans de la senyora
sense pressa ha caminat,
relliscava de tant fina...,
als seus ulls se la ha mirat...:
- Que em vols prendre cap a casa ?
- Pensava fer-te un dibuixet.
- I viatjaré per la xarxa ?
- Per la terra i pel cel.
.....................Anton.
Assumpta, ja recordo el post de Sànset, amb la mosca. Era molt divertit!
ResponEliminaGràcies Maria Consol, hi ha d'haver de tot en aquest món!
rosana, la cuca viatgera està afegida al dibuix anterior. Dues realitats que conflueixen.
La meva història feta poema, gràcies! Ets un sol, Anton!