- Caminarem junts.
- Deixarem esteles lluents.
- Tothom sabrà el nostre pas.
- Farem camins inventats.
- Comencem avui mateix
- Tronc enllà, camí de les branques.
- Entre fulles i frescor
- Viatjarem en la pluja
- I niarem sota el sol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
avui que he pogut entrar i no s'em penja..t'omplo de petons i abraçades.
ResponEliminavaig a veure si puc llegir mes
bon cap de setmana!!
m'ha agradat la història d'amor d'aquests cargols :) Es molt tendre!
ResponEliminaQue bonic és comprovar que la natura s'estima.
ResponEliminaPer cerft, abans no t'he dit: Gràcies!
... i entre el xim-xim aniran xino-xano lliscant per un nou camí, des de cada vesprada fins una nova albada.
ResponEliminaA aquests, tan monos... no, a aquests no me'ls menjaria amb all i oli!
ResponEliminaPerdó, perdó, és broma!!
animalons que busquen la frescor de la pluja i el recer de les nits fresques, benvinguda sigui la seva calma!
ResponEliminaPerò sempre ... a poc a poc
ResponEliminacom un cargol.
Bona nit Carme.
Sort que no menjo cargols, si en menges tindria remordiments desprès de llegir aquest poema.
ResponEliminaSalut!!!
I aquesta proposta del xim xim, de què va? Què s'ha de fer? Afegir una frase?
ResponEliminaBé, ja m'ho diràs, val?
Els csrgols no m'agraden de gust però si de forma.
D'ara endavant, sortirem a passejar emb el cargolets, de cuinar-los res de res.
ResponEliminaQue tingues bon diumenge, Carme. Estic de vacances blocaires, però passaré de tant en tant. Us tire en falta!
gràcies, sargantaneta, em deixo omplir doncs, i te'ls torno també!
ResponEliminaGràcies Khalina!
Pilar, jo bé crec que la natura s'estima... d'un manera o altra, oi?
Gràcies Rafel!
Ferran, au va! aquests no, home que estan enamorats, deixa'ls gaudir! :)
Joan, sempre m'han caigut bé els cargols i deu ser per això que no en menjo mai... aquesta calma que ens convé tant!
Pere, poc poc, home, poc a poc...
Montse, jo tampoc en menjo, veus?
Anna, la Nàtàlia del Xim-xim posa un foto i ens demana un diàleg. Què es diuen? Ara he posat l'enllaç. Gràcies altre cop per fer-me'n recordar. Pots anar-hi si vols a xafardejar.
Joana, gràcies per venir malgrat les vacances. Jo també et trobo a faltar! Una abraçada.
M'agrada molt la teva conversa dels cargols! molt!
ResponEliminaEs nit. Mullena.
ResponElimina- ja treuen banya
els caragols.
- Pluja s'estrena
bava i aranya
sota la col.
...........Anton.
Gràcies, Elvira!
ResponEliminaAnton, els cargolets treuen banya i ens expliquen històries. Bona nit, Anton!
qui puguera ser cargol i deixar esteles lluentes a la terra...un abraç
ResponEliminaUna abraçada, rosana!
ResponElimina