Primer és el color
després arriba el vent.
Groc sobre verd.
..........................................Carme
"M'adorm el fred
i em despullo
sobre catifes d'herba ..."
i em despullo
sobre catifes d'herba ..."
......................................................................Pere
Neix el color,
el vent el sembra,
groc i verd, quin or...
el vent el sembra,
groc i verd, quin or...
.................................................................onatge
Grog i verd,
el vent els uneix,
naixent un nou color.
el vent els uneix,
naixent un nou color.
.................................................Montse
La maragda acull l'or
l'amistat té valor.
..................................................... Anton.
l'amistat té valor.
..................................................... Anton.
L'arbre es lliura de flassada,
vent escorre nuvolada,
la catifa és ventolada,
la fulla neguit de fada.
........................................................ Anton.
vent escorre nuvolada,
la catifa és ventolada,
la fulla neguit de fada.
........................................................ Anton.
El groc es vindica com a avantguarda d'una nova primavera.
ResponEliminaSalut i Terra
el vent s'endú el groc a un altre lloc!
ResponEliminai el blanc de silenci.. pintava molt bé també...
El vent juga amb les fulles escampant-les. Per a després lliscar entre elles i xiular cançons malenconioses, en què ens arrecerem.
ResponElimina"M'adorm el fred
ResponEliminai em despullo
sobre catifes d'herba ..."
Bona tarda Carme.
Al caure les fulles observo el pas dels dies i com canvia el color del verd al color de la mel,
ResponEliminai el vent inflexible remou les branques per no deixar ni tan sols un trist record.
Gràcies Carme.
Només de veure el dibuix ja em poso de bon humor :-))
ResponEliminaQuè rebonica és la tardor!!
Llàstima del mal temps que anuncien per aquests dies...
Elements típics de la tardor, encara que ací fa una bonança...
ResponEliminaLa tardor ens demostra anualment que el verd és més resistent al vent que el groc. Serà perquè el verd és un color aerodinàmic? Serà que el groc té menys adherència?
ResponEliminaUn parc deliciós! voldria entrar en el teu dibuix i jugar a ser fulla verda, fulla groga i fulla vermellenca!
ResponEliminaAmb cada fulla caiguda ens acostem més a l'hivern
ResponEliminaNeix el color,
ResponEliminael vent el sembra,
groc i verd, quin or...
Des del far, bona nit.
onatge
Sí, Francesc, és un color viu que recorda els colors de la primavera.
ResponEliminaÉs un groc viatger, lolita! el vent no perdona els que pesen poc...
El vent com un cançoner...Pilar, gràcies per la poesia, sempre.
Aleshores, ets un arbre. Bona nit arbre Pere!
Gràcies a tu, Pep, regales paraules boniques.
Assumpta, és que la tardor ja ho té això de les pluges... :) res no és perfecte! (ja ho deia la guineu del Petit Príncep)
Noves Flors, encara que sigui lentament, la tardor va arribant...
Rafel, el groc té menys adherència, en aquest cas oi? podríem fer un estudi... je, je, je...
Elvira, va tu seràs la groga i jo la verd, algú més vol jugar? Però després jo també seré la groga, eh?
Garbí, a passes petites, però inexorables... :)
onatge, bona nit i gràcies un cop més! Una abraçada.
Entro en el teu parc descalça, m'hi m'estiro al damunt, escolto el cric cric del seu cos mentre m'envolten. Noto la seva abraçada, la seva escalfor... M'agrada potser més que el seu color...
ResponEliminaM'agafo el vermell per d'aquí a quatre dies, quan ens el porti el vent!
ResponEliminabon finde!
Grog i verd,
ResponEliminael vent els uneix,
naixent un nou color.
Salut!!!
La maragda acull l'or
ResponEliminal'amistat té valor.
.............. Anton.
L'arbre es lliura de flassada,
ResponEliminavent escorre nuvolada,
la catifa és ventolada,
la fulla neguit de fada.
..................... Anton.
Anna no t'estiris gaire lluny! :)
ResponEliminaFanal blau, d'acord! Anirem canviant colors...
Montse i Anton... cap amunt s'ha dit!