Sense terra no hi ha arbre i és d'ella que treu la força i l'embranzida per a créixer i en fer-se arbre, amb les arrels reforça la terra que l'ha fet néixer
L'arbre alça els seus braços al cel, mostrant-li els seus fills (les fulles), mentre extén els seus arrels fins arribar a les entranyes de la terra. És sense cap dubte un fill d'ella. Meravellosa reflexió, Carme.
Carme! El dia que torno i ja em dones feina! hehehe... És una pregunta que dona molt que pensar, em recorda el tipic "que és primer l'ou o la gallina? Petons preciosa!
Caram, quina pregunta tan filosòfica!
ResponEliminaBon cap de setmana.
Ja sé que no té res a veure, però m'has fet pensar en 'El nombre del viento', aquell llibre que potser recordes que l'Assumpta i jo vam ressenyar.
ResponEliminaEstic lligada a l'arbre i ell a la terra. Sense terra, morim els dos.
ResponEliminaterra suporta,
ResponEliminal'arbre vida porta.
junts l'un i l'altre.
................Anton
per les fulles, l'arbre, per l'arbre la terra, per la terra l'aigua, per l'aigua, els núvols, pels núvols el sol..
ResponEliminacadascú el seu propi lligam.. potser la corda que ens lliga sigui la mateixa..
bona pregunta!
Una gran pregunta per a reflexionar, la d'avui, Carme. Em quedo amb ella.
ResponEliminaUna forta abraçada.
Carme, el teu blog ha estat tot un descobriment per a mi. És tot poesia i sentiment. Enhorabona!!
ResponEliminaSense terra no hi ha arbre i és d'ella que treu la força i l'embranzida per a créixer i en fer-se arbre, amb les arrels reforça la terra que l'ha fet néixer
ResponEliminaTot depend ara a la tardor la terra.
ResponEliminaPer a les fulles de roure, sense dubte, l'arbre és el lligam més fort. La terra li cau massa lluny...
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme.
L'arbre alça els seus braços al cel, mostrant-li els seus fills (les fulles), mentre extén els seus arrels fins arribar a les entranyes de la terra. És sense cap dubte un fill d'ella.
ResponEliminaMeravellosa reflexió, Carme.
La terra. Sempre la terra.
ResponEliminaQuè maques són!!
ResponEliminaHem de triar? Jo vull l'arbre i vull la terra :-)
Hem de votar? De fet aquests lligams estan sotmesos al temps.
ResponEliminaM'agrada tots aquests dibuixos de tardor que has estat fent :) Tot i que avui feia una calor...
Per fi podrà volar a la merce dels vents i descobrir paratges nous. A tots ens agrada viatjar
ResponEliminaCarme!
ResponEliminaEl dia que torno i ja em dones feina! hehehe... És una pregunta que dona molt que pensar, em recorda el tipic "que és primer l'ou o la gallina?
Petons preciosa!
Noves Flors, ha de caure, ha de caure... i a vegades no cau, saps?
ResponEliminaSí, me'n recordo, Xexu, però no l'he llegit encara!
Anna, per la terra, un vot!
Anton, pels dos a la vegada, un vot!
lolita, segur que la corda que ens lliga és sempre la mateixa! tens raó!
Una abraçada, Galionar.
Gràcies, Josep Lluís!
Elvira per la terra, ja van dos vots!
Tres per la terra, Striper!
Ferran, per l'arbre, un vot!
Quatre per la terra, Pilar!
Olguen, ja sou cinc per la terra!
Assumpta, com l'Anton pels dos a la vegada , ja van dos vots.
Gràcies, Khalina, de tu he tret la idea dels vots...:)
garbí, viatger fins al final!
Benvinguda, Anna, m'alegro de veure't per aquí. Una abraçada.