Hi ha silencis
compartits, contemplatius,
que produeixen
una mena d’unió espiritual,
mentre mirem el mar
mentre mirem el mar
o qualsevol paisatge,
o la posta de sol.
Són silencis líquids,
que poden prendre la forma
que els vulguem donar
i barrejar-se l’un amb l’altre
i ser només un.
I tant que sí!
ResponEliminaSilenci...i somriures...
Ostres, mira que ho intento, però en el meu cap no hi ha silenci, encara sento crits, rialles i aplaudiments, no sé si podré dormir després de la festassa. Felicitats mama, et mereixes tots els premis del món mundial, i el món dóna la raó a les meves paraules!
ResponEliminaTrenco el silenci ... per felicitar-te pels teus dos premis C@ats.
ResponEliminaBona nit Carme.
Ai, hauré de venir a relaxar-me una mica aquí... em passa com a en XeXu... encara estic ben "esvalotada" ;-)))
ResponEliminaFELICITATS, CARMETA! ESTIC MOLT CONTENTA PER TOTS VOSALTRES!
ResponEliminaPETONÀRROS!
Nena? Una mica acaparadora, no? ;-)
ResponEliminaEnhorabona pels Cats!
ResponEliminaMoltíssimes felicitats!!!!
Pels premis rebuts. Ben merescuts!!
Estic content aquest any ja que hi ha molts blogs galardonats que m'aprecio molt.
Una salutació!
Em sé d'una que es mereix una felicitació, no creus? Enhorabona! Sabia que alguna cosa t'emportaries d'aquesta nit. T'ho mereixes.
ResponElimina:)
Si jo ja tinc il·lusió per tu (i els que s'heu fet amb un premi), no m'imagine en quin estat estaràs tu.
Besos i abraços per felicitar-te.
Salut i felicitats de tot cor!!!
ResponEliminaMoltes moltes felicitats felicitats!
ResponEliminaEls silencis compartits, són els millors silencis ja que és molt difícil dir sense dir...sentint.
ResponEliminaT'escolto en el silenci, si m'o permets. Rep una forta abraçada i un gran somriure.
CARME? POTS FER UN ANUNCI, MACA?
ResponEliminaAQUEST. ESTEU TOTS CONVIDATS A VISUALITZAR LA GALA EN DIReCTA A CAN MORTADEl.LA!
de la barreja dels líquids en sol sortir un bon còctel.
ResponEliminaFelicitats per lo d'ahir!!!!
Ens agrada el silenci... però t'hem de dir alguna cosa: moltes felicitats, acaparadora de premis C@ts!
ResponEliminaUtnoa i Sànset
Moltíssimes i merescudíssimes felicitats, Carme.
ResponEliminaSalut i Terra
Silencis d’aigua,
ResponEliminaarrosseguen paraules.
Rius adormits.
Felicitats, Carme !! Molt merescuts els premis C@ts.
Una abraçada, com sempre, des de Sinera.
aquells amb qui podem estar lliurement en silenci són el tresor més gran..
ResponEliminaaquest silenci deu ser un contrapunt al xivarri d'ahir, no?
Moltíssimes felicitats Carme! molt i molt merescut!
quan es donen aquests silencis és que amb qui estàs és ben especial i proper. Són molt recomfortants aquests silencis
ResponEliminaQuin silenci més preciós, Carme.
ResponEliminaOsti, t'ho dic de debò, no entenc com he pogut bloguejar durant quatre anys i haver-te conegut fa tant poquetes setmanes! Plas, plas, plas!!
Uai, m'agrada aquesta idea de silencis líquids.
ResponEliminaFelicitats pels premis.
M'agrada aquest nom de silenci líquid aplicat a aquest concepte. És com si dos esperits es convertissin en un de sol, en comunió perfecta, i besllumessin la mateixa cosa de la mateixa manera. I és clar, en aquest cas, els mots hi sobren...
ResponEliminaFelicitats pels dos premis, Carme; et fan justícia i me n'alegro molt.
Una forta abraçada!
És maco. A vegades s'aconsegueix, altres els silencis semblen patris o de plastilina, la comunió es fa difícil. Mira, així són les meves coses. Ara, el terme està molt ben trobat.
ResponEliminaTots estem necessitats de trobar moments de silenci i pau per trobar-nos a nosaltres mateixos i intentar trobar el sentit de tot plegat. Gràcies per recordar-m'ho, Carme. Felicitats pels premis!!
ResponEliminaBarrejo el silencis líquids en una llarga i límpida copa de cristall per multifelicitar-te pels premis c@ts!!!!
ResponEliminaAvui no surt cap trenet, estem de festa fins el maquinista i el revisor... FELICITATS.. !!!!!!!!!!!
ResponEliminaUna abraçada molt forta. Gràcies a tu... molts tenim premi. Anton.
El silenci diu tantes coses, m'agrada estar contemplatiu. Muakaaa!!!
ResponEliminapasso a felicitar-te pels premis Cats. Es nota, i no cal cal premi per a adonar-se'n, que ets emotiva i original. I molt maca.
ResponEliminaPetons
Fanal blau, :) petonassos, guapa!
ResponEliminaXexu... :) je, je, fins ara hi ha gales virtuals, amics virtuals, excursions virtuals... però potser acabem d'inventar les mames i fills virtuals. :) Bona nit, maco!
Gràcies, Pere!
Assumpta, jo... és que ja tenia programat aquest silenci d'abans, que esvalotada també n'estava molt en aquest a hora! :)
Gràcies Anna...
Gràcies Gabriel, una abraçada!
Una abraçada ben forta Olguen, i moltes gràcies, bonic!
Gràcies, Montse!
Gràcies, llum!
Pilar, són difícils i privilegiats. Una abraçada.
Fins ara no m'hi poso... Anna!
Moltes gràcies, garbí!
Sànset, Utnoa, una abraçada compartida... em feu agafar vergonya amb això d'acaparadora!
Moltes gràcies, Francesc!
Moltes gràcies, Maria Consol!
lolita, és així mateix! Gràcies guapa!
Són bonics, rits, reconfortants i bonics!
Ferran, el mateix et dic! :) gràcies, maco!
Gràcies, Noves flors!
Així mateix ho sentia mentre escrivia, gràcies Galionar! Una abraçada.
I tant que sí Llaudal, no són pas tos bonics els silencis... però alguns sí!
Una abraçada agraïda, Elvira!
Anton, gràcies per venir i per posa r el premi al teu blog. Una abraçada.
wizard, els mags ja se sap... sou mags! Petonassos!
Ui! jesús... moltíssimes gràcies! quan he començat a escriure no hi eres encara! Una abraçada.
ResponEliminajo havia deixat aquí que el maquinista dels trenets estava content i que no treballaria respectant la festa... Ara resulta que no va entrar.
ResponEliminaFELICITATS complertes... T'ho mereixes per tota la tramoia que portes entre mans com una xica fadrina que no es cansa de parar taula, fer requisits per tothom i que no en falti... no sé que tothom hi està be al teu costat...
Admiro la teva fortalesa, dedicació, voluntat... En fi que T'ESTIMEM TOTS. Una abraçada de l'avi Anton.