A la primera tardor hi va haver una porta oberta i va entrar-hi.
Agosaradament va jeure sobre les gespes voluptuoses.
A la segona tardor, un camí de llum, després de la poesia, sentint les petjades a l'esquena.
Mirar, sense llegir, veure, sense llegir i a vegades entendre-ho tot igualment.
A la tercera tardor, surava com les fulles damunt de l'aigua.
Deixar-se portar, sabent que al final del trajecte hi ha una acollida.
A la quarta tardor, l'aire portava perfums d'inicis, però no era cap inici.
Les paraules esperaven tranquil·les, i el temps portava com una mena seguretat quasi inexplicable.
Un trajecte interessant, de tardor en tardor...
ResponEliminafelicitats, per oferir-nos totes aquestes visites tardorals, on podem gaudir de tots aquests post, fets amb tocs de color, fantasia i poesia.
ResponEliminaSalut i endavant sumant tardors.
Gràcies a tu, Carme, veiem que la tardor ha existit o potser encara existeix. I es que, en la realitat, jo trobo que les tardors cada cop són més curtes. Passem de l'estiu a l'hivern en un tres i no res. Que tinguis un feliç diumenge!
ResponEliminaM'agrada la teva col-lecció de tardors. Llisquen pel pensament,com la ressina ho fa per la soca dels arbres, i arrelen ben fort en els sentits i els setiments.
ResponEliminaGràcies per deixar els àlbums escampats per aquí.
Una abraçada, col-leccionista!
Quan arriba l'hora de les tardors estimes cada cop més el camí, les sensacions d'aquest viatge.
ResponEliminaAra que tot sembla que descansa, és l'hora de la creació, de l'explosió dels colors, de descobrir un nou món vital ple d'olors i bellesa.
Les teves paraules d'avui m'han agradat molt, he vist les teves cuatro tardors ...
Bon dia Carme.
Son aquestes les tardors del teu blog? Em sembla que les hem viscut plegats, no sé si de la mateixa manera, però hem fet el camí de bracet. No entenc la majoria de sensacions que descrius, però m'ha agradat la idea, i m'ha atret molt el títol. M'agrada.
ResponEliminaAmb aquest itinerari de tardors acabes de descriure un camí iniciàtic: travesses una porta, busques el camí de la llum empesa per la intuició, eleves l'esperit en un deixar-se portar quasi zen i arribes, amb la subtil imatge dels perfums, al nivell emocional de l'equilibri, de la saviesa. La síntesi del camí vital d'una persona. Insuperable.
ResponEliminaPer moltes més tardors amb les teues paraules i els teus dibuixos.
ResponEliminaPreciós dibuix. Per què no l'has signat?
M'agrada moltíssim aquest dibuix teu i ja sé que em reitero però és que m'agrada mooolt! benvinguda quarta tardor on les paraules tranquil.les es descabellen un xic amb la tramuntana
ResponEliminaSoc una dona de tardor vaig neixer una tardor, m'encanta aquesta estació de renovació i m'encanta aquest dibuix i les paraules tan i tan boniques que has escrit Carme.
ResponEliminaGràcies per compartir-ho
A mi m'ha agradat molt, el trajecte, Vida.
ResponEliminaMontse, espero sumar-ne moltes més.
Josep Lluís, deu ser que dissimulen, les tardors, a veure si així les podem caçar al vol i que es notin una mica més.
Moltes gràcies Pilar! Sempre m'han agradat les tardors!
Pere, no sé si s'ajunten tardors estacionals i tardors vitals, però b0oiques de totes maneres. M'afalaga que t'agradi.
XeXu.... Són les tardors del meu blog, compartides, per descomptat. A vegades escrius i surt com surt. Barreja de coses, com un blog, que duu tantes experiències dins...
Joan, no només m'afalaga la teva lectura, sinó que em fas rumiar molt. Un camí iniciàtic, acaba amb un començament. Potser si que les sensacions d'inici són d'un nou inici. Gràcies!
Noves flors, he oblidat la firma, simplement això. Alguns cops em passa.
Elfri! benvinguda a la Cole de moments! :) Gràcies i un petonarro ben gros.
Lisebe, moltes gràcies a tu, per les teves paraules. Petons.
I a la quarta tardor arriba la serenitat,Carme.
ResponEliminaPrimer felicitar-te i segona: tornar-ho a fer. Aquestes llums de la branca molt ben aconsseguides.
Bon dia!
Hola Carme, sembla quem portis la trardor a la sang. De tota manera els teus dibuixos i les teves paraules, són primavera i tardor..., tot depèn de la lluna...
ResponEliminaDes del far amb metàfora de pluja.
onatge
Carme!! Quin dibuix tan requetepreciós amb aquests tons tan macos retallats sobre el cel blau :-))
ResponEliminaJo també penso que la tardor és fa curta... i tan bonica que és!!
El teu post d'avui s'escriu "4a. Tardor d.b. perquè a.b i d.b. no és el mateix, eh? ;-))
M'ha agradat molt el dibuix i molt també el títol d'aquest post.
ResponEliminaM'ha recordat les dates d'algunes novel·les de ciència ficció, (et sona allò de TT/7138 o any 7138 de la Nova Era?), però el bo d'aquesta 4arta Tardor d.b. és que no és gens de ficció sinó ben real.
Així que Moltes Felicitats!! :-)
que bé que les paraules esperin tranquil·les i respiris seguretat...
ResponEliminael teu bloc escampa les fulles amb molta tendresa, ara mateix la catosfera n'està plena..
moltes felicitats per aquestes quatre tardors!
ResponEliminaplenes d'emocions totes quatre
Sempre buscant la serenitat... no? a vegades arriba. Bona setmana senyu! Gràcies
ResponEliminaonatge, gràcies, la tardor m'agrada i la primavera també.
Assumpta, no, no és el mateix, a.b. que d.b. és molt diferent! Gràcies, guapa!
Gràcies Kweilan!
És ben real, Mc! I tant que sí, però m'ha fet gràcia la sensació d'un abans i un després.
Gràcies, lolita, espero que les meves fulles no embrutin gaire ... je, je, je,,, un petó, preciosa!
rits, gràcies! no s'han de perdre mai les emocions.
L'experiència és un grau....això dóna la confiança necessària per seguir fent-ho tant bé. Felicitats
ResponEliminaLa quarta tardor, ja? ;)
ResponEliminaDoncs amb les tardors et superes...!
Una abraçada tardoral!
garbí, gràcies...
ResponEliminafanalet, vaig començar en primavera, el dia 13 de maig... i encara que no fa 4 anys, és la quarta tardor... a vegades les tardors s'assemblen les unes a les altres, a vegades en altres aspectes són molt diferents. Una abraçada de colors.
Molt bonic carme!!! Et deixe un haiku regal de la quinta tardor:
ResponEliminaL'aire del camp
relaxa l'ambient.
Riu el xiprer.
Per moltes tardors més!!!
És com el vaitge als cels, carme, això teu no té preu, ets una joia... Petons!
ResponEliminaJoana, moltíssimes gràcies! et torno un regalet per a tu també clica aquí
ResponEliminaGràcies, Zel, petons per a tu també!
I les tardos que et queden, petita gran carme. Aquesa es ideal per fer contes a la vora del foc. Muakaaaaa
ResponEliminaHola, Carme, jo he arribat quan ja era a punt de començar la quarta tardor, però estic molt contenta d'haver descobert la teva col·lecció de moments. El dibuix de les fulles, d'aquells que no poden superar-se.
ResponEliminaQue tinguem moltes més tardors per endavant!
Espero que moltes, wizard i que les puguem compartir!
ResponEliminaGràcies, Galionar, igualment estic contenta jo d'haver descobert el teu espai. Amb els teus relats i les teves tertúlies interessants.
Que bonic, Carme!!! Mil gràcies. L'aprofitare per a l'entrada de demà com a regal teu. Tu no ho sabies però és el meu aniversari i reinicie l'activitat al Bosc. Ho afegiré com al teu regal, el primer de tots i a més totalment desiteressat.
ResponElimina7milb7s!!!
No, no sabia que és el teu aniversari... de veritat, però m'ha agafat les ganes de dibuixar el teu haikú. M'alegro que el Bosc torni a la seva poètica activitat. Ens veurem per allà, al teu Bosc. Moltes felcitats i una abraçada.
ResponEliminaOstres Carme, la "teva" tardor té molts més colors que la "meva"; quin arbre més divers, qué bonic!
ResponEliminaÉs la meva primera tardor a casa teva, i ja saps que estic molt content d'haver-te "descobert". Enhorabona pel camí recorregut!
Gràcies, Ferran, doncs que consti que el teu arbre m'ha agradat molt. Té un color preciós. La veritat és que aquest camí ha estat un camí bonic de recórrer. Bona nit i una abraçada.
ResponElimina