Com si volgués teixir-se
amb fulles i arrels
estira tots els dits
arrapant-se a la terra
...................................................Carme
catifa d'ocres que abriga la nostra terra del fred imminent
.........................................................................Garbí
D'aquí a no res
flaçada de la terra humida.
Sorollets als peus.
..........................................................Fanal Blau
Nasqué per ser estel,
per enlairar-se fàcil.
La rama la colpí d'anhel,
el vent la tornà gràcil.
................................................................... Anton.
...................................................Carme
catifa d'ocres que abriga la nostra terra del fred imminent
.........................................................................Garbí
D'aquí a no res
flaçada de la terra humida.
Sorollets als peus.
..........................................................Fanal Blau
Nasqué per ser estel,
per enlairar-se fàcil.
La rama la colpí d'anhel,
el vent la tornà gràcil.
................................................................... Anton.
catifa d'ocres que abriga la nostre terra del fred inminent
ResponEliminaA la fageda d'en Jordà ja li queda poc perquè agafi aquestes tonalitats que tan bé saps plasmar!
ResponElimina*Sànset*
Les fulles teixeixen l'abric de la terra, refugi acollidor per als animalets durant l'hivern.
ResponEliminaJo veig un palmell obert...M'agrada molt aquest dibuix, en especial els colors tardorens.
ResponEliminaI és clar que volen arrapar-se a terra; tenen una por infinita al vent tardoral que se les endurà d'ací cap allà i que les separarà per sempre de les seves germanes...!
ResponEliminaUna abraçada.
Per a mi, aquestes són les fulles més maques que hi ha... potser perquè són les úniques que reconec (i no ho dic per fer una broma... vull dir que em són familiars, entranyables) :-))
ResponEliminaÉs un paisatge preciós aquest de tardor.
ResponEliminaFulla de plàtan? Me n'acabo d'adonar que no he sopat i tinc gana!! ;)
ResponEliminadoncs saps que no sé si m'agraden o no? per una part les odio, em fan relliscar, embruten,... però per altra, són senyal de la tardor i n'hi ha de colors ben bonics.
ResponEliminaHola bonica!!!!
ResponEliminaQuan puguis passa pel meu blog que tinc una coseta per a tu.
Petonets!
D'aquí a no res
ResponEliminaflaçada de la terra humida.
Sorollets als peus.
Ahir aquestes mateixes fulles teixien l'aparador d'una perfuneria. Em van fer gràcia!
ResponEliminaSenyal de tardor...
No sé perquè m'agrada trepitjar una estora de fulles de plàtan....com quan era una nena
ResponEliminaM'agrada! Les teves paraules evoquen la tardor i donen la benvinguda a aquesta estació tan bonica :)
ResponEliminaNasqué per ser estel,
ResponEliminaper enlairar-se fàcil.
La rama la colpí d'anhel,
el vent la tornà gràcil.
.................. Anton.
CARME... hehehe... perdona! ;-)) El meu comentari ahir a ca l'EVA anava totalment en broma... també t'ho he explicat allí... és que em va fer molta gràcia i, mira, em va sortir així hehehe :-)))
ResponEliminagarbí, una catifa que fa goig de trepitjar a tothom.
ResponEliminaSànset, les fagedes són realment una meravella a la tardor. La d'en Jordà o la de Morou al Montseny.
Llaudal, creen un nu àmbit ple de vida!
Gràcies, Pilar, pel teu palmell sempre obert!
Galionar , sí, oi? una mica de por si que deuen tenir...
Són molt boniques, Assumpta, grosses i de colors preciosos. I no, no t'has de disculpar, de res, una broma és una broma...
Gràcies, kweilan!
Ferran, vigila, home! que aquests plàtans no es mengen! :)
rits si et fixes en els seus colors segur que ja no podràs odiar-les mai més. :)
Gràcies, Eva, contesto molt tard aquí... però ja saps que ja vaig passar per casa teva i vaig muntar un embolic de ca l'ample! :)
Gràcies, Fanal blau.
Anna, devia ser un aparador bonic, no?
Elvira, aquest plaer crec que és comú a totes les edats.
Gràcies, Caterina! Un petó!
Anton, com sempre paraules encertades, un regal més!