dimecres, 14 de novembre del 2012

No era suau, aquest banc blau

D'una foto d'en Fra  Miquel

Era d'un blau
tan baladrer
que blasonava
al seu carrer:
sóc bla i sóc ble,
no sóc  balder.
Ni tinc cap doble
en tot el poble.
Sóc un blasó
a tot color.
Lluny de la  balma
prop de la rambla.
No hi seuràs  bé
si dus bolquer.

31 comentaris:

  1. Ja ho veig aquest banc és un model exclusiu, una pesa única i irrepetible...
    M'ha fet molta gràcia això dels bolquers, pot seure a la falda de la mare...
    Petons que no fan vaga.

    ResponElimina
  2. Un banc preciós, vestit de blau, i gairebé musical, amb el ritme de 4 síl·labes de tots els versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí... però no havia comptat les síl·labes, ha sortit així, buscant l'al·literació de les bes i les eles. :)

      Elimina
  3. Doncs res.... si no era suau, no era suau! ara... de bonic n'és un rato llarg! :P Ptonets Carme!!!

    ResponElimina
  4. Aquest banc es mereixia un poema com aquest, has fet un bon joc sonor que acompanya el visual.

    ResponElimina
  5. ara entenc el teu comentari !!
    hem utilitzat les dues la mateixa paraula avui.
    retransmisió de pensament?

    (soc poc per el blog darrerament, pero per res del mon em voldria descoenctar de vosaltres i aquella canço nomes pretenia mantenir el lligam, pero si a sobre t'agradat..genial !!)

    pilots de petons...

    Àngels

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha fet gràcia la coincidència... i ja he pensat que potser no l'entendrie s si no m'havies llegit, però m'he arriscat.

      Pilons, pilons... de petons!

      Elimina
  6. Gràcies Carme, per pintar el "meu" banc blau :o) I t'ha quedat un poema gens babau.
    També m'ha fet gràcia lo del bolquer he he
    Un bes blau

    ResponElimina
  7. Ja ens convé de tant en tant fer una paradeta en un banc tant bonic com aquest.

    ResponElimina
  8. Caram, noia... haguessis hagut d'escriure'ns primer aquesta sonora ritme i preguntar-nos... què és? i més tard mostrar-nos la solució. Penso que pot esdevenir una bona endevinalla per la canalla i pel ganapia... també!
    Preciós banc, el blau és el meu color preferit!

    ResponElimina
  9. M'encanten els teus dibuixos! Un petó, Carme.

    ResponElimina
  10. Ai, pobre banc diferent!
    No era pas un banc dolent?
    No, no que aquells són de diners
    i aquests són cantoners!
    Tant hi fa que sigui blau
    o que no sigui suau
    si, fent la seva funció,
    permet descansar amb devoció,
    el tendó i l'articulació.

    :-DDDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. oooooOOOOHHHHHH...Assumpta!!!! plas...plas...plas!!!! :)

      Elimina
    2. Hahahahaha nooooooooo si la "poesia còmica" se'm dona bastant bé... ara... la de veritaaaaat hehehe negada total :-DDDD

      Elimina
    3. He, he, he... molt bon poema! :D

      Ell estava content
      de ser diferent
      i no semblava dolent:
      hi reposava la gent.

      Elimina
  11. M´agrada aquest banc clau, potser perquè és diferent.

    Aferradetes de colors!

    ResponElimina
  12. Caram, Carme! aquest banc no para d'inspirar-te.
    No m'estranya, amb aquest blau tan eixerit( que no baladrer) no passa desapercebut.

    ResponElimina
  13. M'encantaaaa!!!! Quines paraules tan boniques, originals i fresques! Molt original i divertit!

    ResponElimina
  14. Tot i que no m'agrada que em responguin amb monosíl·labs, admiro la capacitat d'utilitzar-los per a composar un poema.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari