diumenge, 11 de novembre del 2012

Trajectòria de la llum


D'una foto de la Montse

Claror que s'esbiaixa 
just en arribar-me. 
Creua mars i cels 
en línia recta, inesgotable. 

Només fregar-me, 
la llum tremolosa 
té textures d'ombra, 
i acota el cap. 

La deixo marxar. 
Polígons irregulars de llum 
en viatge de retorn.

24 comentaris:

  1. Geometria i poesia unides per crear bellesa. :)

    ResponElimina
  2. Tens un cor tant gran com els teus dibuixos i les teves paraules. Si no impossible que et sortissin tant be.

    ResponElimina
  3. uuauuu!!!! La foto de la Montse em va encantar, però aquest dibuix també és molt i molt xulo!

    ResponElimina
  4. La llum passa però la claror i serenor que transmet la de la fotografia pot donar moltíssim. El dia d'avui era tan clar i tan bonic que la llum del sol acaronava i donava força.

    ResponElimina
  5. La llum sol i de la lluna, entra una mica esbiaixada, com si s'inclinés cap a nosaltres petit éssers humans...En una simple finestra il·luminada i trobem poesia...
    Petonets i bona setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona setmana, M Roser! La poesia, a vegades surt de la cosa més petita... si surt!

      Elimina
  6. Oh, quina finestra! I quins blaus...
    Deixo volar la imaginació i endevino paisatges de llum i sol meravellosos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una finestra misteriosa, que no veiem el que hi ha fora... però veiem la llum, a vegades és suficient. Bon dia Glòria!

      Elimina
  7. Molts dies també sento que deixo marxar la llum...un petó, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Procurarem deixar-la marxar cada cop menys... Petonassos!!!

      Elimina
  8. Què ben aconseguit t'ha quedat el dibuix!!... Tenia moltes ganes de veure'l, perquè, em semblava molt difícil trobar la manera de reflectir la llum i la transparència, però, estar clar, això era per mí...Per a tu, on poses l'ull, allà surt el dibuix i la seva ànima (això últim és el millor que saps captar, dibuixar i expresar en paraules)
    Gràcies!!
    Em fa molta il.lusió que les meves imatges se't fagin irresistibles.
    Una abraçada molt forta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és el Paint, que en ser dibuix virtual, té la llum de la pantalla. Mai no m'hauria atrevit amb paper fer un dibuix de llum.

      Captar l'ànima... és el que més m'importa, si tu creus que ho aconsegueixo... doncs m'animes a continuar. de tècnica no en tinc gaire... si no hi barrejo les ànimes, tot quedaria molt insuls... Gràcies a tu.

      Encara en tinc una altra de teva... preparada dins del cap!

      Una abraçada molt forta, Montse.

      Elimina
  9. Cert que la llum ens recorre la pell: sempre la mateixa llum des del començament del món.
    Com sempre és la mateixa aigua, que corre, s'absorbeix, cau i torna a córrer... Per això algunes dites fallen, com ara aquella que no et banyaràs dues vegades a la mateixa aigua del riu. És una i no n'hi ha d'altra. Com la clara llum de la finestra que mostres.

    ResponElimina
  10. M'agrada el teu estat equilibri. Una forta abraçada, Carme.

    ResponElimina
  11. Dibuix i poema: dues delicades filigranes. Bravo!

    ResponElimina
  12. Com la llum, he passat un moment per gaudir dels teus dibuixos sempre tan ben acompanyats de parules belles que ens conviden a relfexionar. I ara surto, i res no és igual.

    Bessets, nina.

    ResponElimina
  13. Tu no la perds mai la llum, encara que la deixis marxar! Bona nit, Carme ;)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari