- Què has trobat, mare?
- La teva capsa de tresors secrets de quan eres petita.
- Una capsa blanca amb una sanefa de colors i un osset dibuixat?
- Sí la mateixa! Te la portaré demà quan vingui a veure els nens.
L'Àngels no podia pas recordar què hi havia guardat. Tenia la il·lusió que quan la obrís, allò que sortís de dins li regalaria moments màgics de infantesa que potser no recordava.
La va obrir emocionada i ... res! cap dels objectes no li deia res. Realment eren seus? O algú havia canviat les seves coses per unes altres? Sentia tant perduts aquests records esperats i inexistents, que va decidir d'inventar una història imaginada per a cada objecte.
- Si no tinc els records reals, prou que me'ls puc inventar. Demà mateix començo! es va dir ella per consolar-se.
Si a mi em passés una cosa semblant preferiria pensar que m'havien canviat els objectes i que per tant no recordava res perquè no eren els meus tresors. Inventar els records per consolar-me, em penso que no em donaria gaire consol.
ResponEliminaBona participació als Jocs Literaris. :-)
Home, inventar records és divertit, no et pensis! :)
EliminaOstres, quina pena. Hi ha casos com aquest, jo vaig trobar joguines de quan era petita que ni recordava que tingués i hi hagués jugat. Suposo que és molt difícil recordar-les totes i que n'hi ha moltes que queden en un calaix en l'oblit, com tantes altres coses en la vida. La solució que pren ella és bona, potser inventant li ve algun record per llunyà que sigui que faci una mica de llum a la memòria, qui ho sap? Diuen que escrivint, fent fotografies i pintant estimulem la memòria, no? Petonets :))
ResponEliminaSi que fa pena quan veus que no recordes les coses...
Eliminagràcies de nou. Ja no porto el compte dels cos que participa tothom, però en deus portar moltíssims. Així dóna goig
ResponEliminaDiuen les etiquetes del blog que en porto 53... com a mínim, perquè a vegades em descuido d'etiquetar! :) El goig és compartit!
EliminaPeneta fa quan no recordes coses, però és que n´hi ha tantes per recordar...
ResponEliminasort que ens queda la imaginació!!
Molt ben pensat! :)
Bessets.
Sí que en fa de peneta... :) Bona nit, preciosa!
EliminaA mi m'ha passat a vegades trobar un escrit meu de fa anys i pensar "això ho vaig escriure jo?" No perquè no em sembli la meva forma d'escriure, estigui millor o pitjor... és que no recordo pas que en un moment concret de la meva vida jo escrivís sobre "allò"... Per tant, el relat és perfectament possible!! ;-))
ResponEliminaA mi també m'ha passat, això, Assumpta!!!!
EliminaPerò… s'acaba ací o la història per a cada objecte l'escriuràs tu;)?
ResponElimina;) és una idea, Noves Flors!
EliminaLa meua capsa de tresors secrets, el dia que la vaig retrobar era buida, germanes i cosins que vingueren darrere meu, van comportar-se com vertaders pirates.
ResponEliminaJa se sap, els tresors sempre ha estat molt importants pels pirates!
EliminaPotser és que havia perdut la infància...I per això no tenia records!
ResponEliminaAixò encara seria més trist!
EliminaInventar-se records és sensacional! Es poden canviar tantes coses...
ResponElimina