dijous, 8 de novembre del 2012

Elna - 1 - Racó davant de la catedral

Carreró  davant  l'entrada  principal de la catedral -  dues  versions.





No hi veig tristesa 
en aquest  racó tan quiet.  
Hi han plantat una olivera. 
Té fulles de color blau verd
i ens diu murmuris 
si parla amb el vent.
I ben sovint reprèn la dansa 
ara tímida, de les fulles
ara apassionada, de les branques.
No hi ha tristesa
en aquest racó  tant quiet.
D'altres l'envegen.







I  avui  dia 9 de Novembre  del 2010,  no podeu  perdre-us   aquest  vídeo.   Enderroquem el nostre  mur!!!

20 comentaris:

  1. quan no hi reina la tristesa és de bon envejar qualsevol racó.

    ResponElimina
  2. Per sort, o per desgràcia, els llocs els associem a les experiències viscudes. Així doncs, allà on jo no hi veig tristesa i hi veig alegria, d'altres hi poden veure el record d'alguna cosa trista. Així i tot, i gràcies a déu, la majoria de llocs jo crec que ens porten bons records!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sempre és així, associem llocs amb els records, ben sovint! :)

      Elimina
  3. Les oliveres són uns arbres ben peculiars però no em semblen tristos. Deu ser perquè m'agraden.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tampoc m'ho semblen. Aquesta alegrava un racó que crec que era bonic perquè ella hi era...

      Elimina
  4. Segur que tristesa no... calma, molta calma, que és millor... calma, pau, serenor, tranquil·litat...

    *****************

    Genial el vídeo!! :-))

    ResponElimina
  5. Bellesa i pell de gallina...un petó, bonica, i gràcies per compartir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per fer més difusió del vídeo. Crec que val la pena!

      Elimina
  6. A mi Elna em suposa una barreja de sentiments i paraules. Hi ha exili, esperança, acolliment, treball,temps passats,noms, familia...Tu hi has afegit la pau de les oliveres i l´enderroc dels murs. No podies haver tancat millor el cercle. Gràcies Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com ho expliques fas que m'alegri d'haver fet aquest post així! Primer el vídeo no hi era i quan el vaig trobar al Twitter i vaig tenir ganes de posar-lo al blog... havia pensat en un post nou, però sense saber massa per què vaig canviar de pensament. :) Gràcies a tu,l preciosa!

      Elimina
  7. Fantàstic!!! No hi pot haver tristesa en un racó així, ui tant com no. Hi ha de regnar a la pau si o si. L'arbre de la primera versió és espectacular, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Gràcies, Sílvia! ara digues per què en fer la segona versió no em podia sortir l'arbre igual de maco... doncs no em va sortir! És el que té ser aprenent... :)

      Elimina
  8. Sort que hi ha gent com tu, que sap difondre alegria en temps de tristesa.
    T'envejo de tanta pau que hi ha a casa teva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo t'envejo sovint la teva... Pep, el teu blog és un lloc de pau absoluta...

      Elimina
  9. Com m'agraden les oliveres amb les fulles de color turquesa...Ho transformen tot. Fins i tot canvien el color de les façanes que l'encerclen.

    ResponElimina
  10. És l'Elna de la maternitat Carme? Aleshores fa alegria, però també molta tristor...

    M'ha agradat molt el vídeo, sobretot la frase que diu "les lleis no estan per sobre les persones, sinó que han de servir les persones" i ara toca enderrocar el nostre, de mur...
    Si el futur de Catalunya el decideixo jo, ja fa temps que ho he fet!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, M Roser, aquesta Elna. La maternitat ara està tancada per obres i no la vam poder visitar, però han traslladat l'exposició a un altre museu. I sí és tot molt trist. Malgrat l'esperança que va representar.

      Maco, eh? el vídeo? El vaig trobar al twitter!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari