Col·lecció de moments: Copa i ampolla en B/N

dilluns, 7 d’octubre del 2013

Copa i ampolla en B/N

D'una foto del Barbollaire, dels Colors de la mirada

Tremoloses, les mans
alcen la copa,
com agafen el llapis.

De vidre brollen els mots,
trencadissos i incerts.

Transparència líquida
de cada gest
que flueix sense pensar.

Em bec un glop de mots
un altre de besos.

32 comentaris:

GEMMA7 d’octubre del 2013, a les 20:41
Veure's un glop de mots... M'agrada!
Petons, Carme.
ResponElimina
Respostes
Matemáticas de Gabriel7 d’octubre del 2013, a les 21:06
Xulíssima la metàfora "Transparència líquida de cada gest", a més d'una pintura preciosa.
Bona setmaneta.
ResponElimina
Respostes
Sergi7 d’octubre del 2013, a les 21:43
Ara potser diré una ximpleria, però fins i tot el poema em sembla de l'estil d'en Barbo, és possible?
ResponElimina
Respostes
Barbollaire7 d’octubre del 2013, a les 22:46
Gràcies XeXu... Però que més voldria en Barbo que escriure així!

Gràcies, Carme, carinyo, per escollir una de les meves fotos, donar-li força, i acotxar la imatge amb unes paraules tant belles.
Un petó ben dolç, nina estimada

:¬)*********
ResponElimina
Respostes
Relatus7 d’octubre del 2013, a les 23:17
La copa i l'ampolla s'atrauen mútuament, com es miren!
ResponElimina
Respostes
Pere8 d’octubre del 2013, a les 1:40
La paraula, com l'aigua, transparent i neta. El dibuix en blanc i negre, com els records. I les mans com de vidre, amb ... els anys.

Bona nit Carme.
ResponElimina
Respostes
Assumpta8 d’octubre del 2013, a les 2:37
Els grisos de nou!! ;-))
Definitivament, els van inventar per a tu!!

Transparència líquida... fresca?... sembla com si hi anés també... :-))
ResponElimina
Respostes
montse8 d’octubre del 2013, a les 8:17
M'ha agradat aquest gest que li has dibuixat a la copa...M'ha cridat l'atenció quan he contemplat el dibuix, però ara pel que li dius a la Loreto, ja veig que hi has posat una intenció...
A mí també m'agradaria, fer-ne un glop, d'aquests "mots" i un altre dels "besos" ...De bon matí, segur que va molt bé.
Una abraçada.
ResponElimina
Respostes
jpmerch8 d’octubre del 2013, a les 8:30
És bo beure mots sempre que no siguen els d'un mateix.
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 8 d’octubre del 2013, a les 12:16
Massa que en se d'eixos moments ... "No porten a enlloc i son plens de llocs"
ResponElimina
Respostes
Joan Abellaneda8 d’octubre del 2013, a les 12:50
molt bonics versos arrencats d'aquesta imatge, carme...
salutacions ! ;-)
ResponElimina
Respostes
M. Roser8 d’octubre del 2013, a les 16:39
Carme, mai hi haurà mots trencadissos, mentre puguin compartir un glop amb les besades...
Seran mots, molt estimats!
Petonets de mitja tarda.
ResponElimina
Respostes
Dafne8 d’octubre del 2013, a les 16:50
Que les paraules ens embriaguin, i els mots brollin constantment, per fer-nos sentir que la vida és un regal i que hi ha qui la pinta de colors, o bé amb grises tonalitats, i ens fa emocionar!!!
ResponElimina
Respostes
novesflors8 d’octubre del 2013, a les 19:21
Una beguda que, de segur, calma la set.
ResponElimina
Respostes
Garbí248 d’octubre del 2013, a les 19:29
ara no et beguis tots els mots que nosaltres també estem assedegats.....
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals8 d’octubre del 2013, a les 20:57
El teu dibuix, com el teu poema, és com un bon vi.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)