Col·lecció de moments: Tardor sobre blau

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Tardor sobre blau

D'una foto de la Consol d'Hora Blava

Creix la tardor sobre blaus tan nets,

de cel i de mar i parets pintades.

Com qui no gosa, avança poc a poc,

i ens fa gruar els seus colors que

ens arriben molt de mica en mica,

i ens fa pensar que vindrà l'hivern

de cop, esquivant-la, passant-la de llarg.

Potser com tu, que véns de mica en mica,

i potser l'hivern de l'absència et prendrà el lloc

fins i tot abans que arribis.

30 comentaris:

Garbí2428 d’octubre del 2013, a les 22:38
Cal agafar lloc rapidament doncs.
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog28 d’octubre del 2013, a les 23:10
La tardor sempre arriba, encara que poc a poc i amb retràs. No passa igual amb els sentiments, pots perdre la tardor com qui perd l'ultim tren...
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals29 d’octubre del 2013, a les 9:07
Espero que no em passi el que diuen els dos últims versos.
ResponElimina
Respostes
Joan Abellaneda29 d’octubre del 2013, a les 11:05
a part del poema que és molt bonic Carme, avui m'has enriquit amb un mot que desconeixia: " gruar"...
una abraçada !! ;-)
ResponElimina
Respostes
Assumpta29 d’octubre del 2013, a les 12:38
Ara, tombant per aquesta galeria, podrem observar una altre de les múltiples facetes de la pintora: La decoració. Aquests dibuixos de sanefes, fetes amb el bon gust habitual de l'autora per la selecció de colors, han estat utilitzats per a estampats de roba, cobertes de col·leccions de blocs i quaderns, i moltes altres aplicacions...
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca29 d’octubre del 2013, a les 12:52
Molt emotius, molt vius, els pronoms gens febles dels últims versos.
ResponElimina
Respostes
Relatus29 d’octubre del 2013, a les 14:11
A aquest any li ha costat d'arribar, però segur que a partir d'ara es deixarà veure ben bonica
ResponElimina
Respostes
mònica29 d’octubre del 2013, a les 16:24
Que mai l'hivern ens prengui la tardor.
Que mai l'àbsència arribi abans de temps.
Avui a Girona fa un dia gris. La tardor treu el cap i l'hivern, de lluny, se la mira.
ResponElimina
Respostes
Consol29 d’octubre del 2013, a les 18:03
El teu dibuix millora la fotografia. El últims versos em són enigmàtics i em perdo en l'absència però em sembla que no hi ha uns bons presagis. O sí.
ResponElimina
Respostes
Olga Xirinacs29 d’octubre del 2013, a les 18:44
Ai, aquest dolor d'absència, bell i fugitiu com la tardor mateixa.
ResponElimina
Respostes
jpmerch29 d’octubre del 2013, a les 21:17
Hi hagué una època, fa molts molts anys, en què les quatre estacions se simultanejaven, l'oratge estava completament boig i hom no sabia quina roba posar-se i si agafar un paraigua o no.
ResponElimina
Respostes
novesflors29 d’octubre del 2013, a les 21:32
És la quarta vegada que intente deixar-te el comentari, a veure si ara em deixa. Et deia que m'agrada el paral·lelisme que fas entre pas d'estacions i estats d'ànim i sentiments de persones.
ResponElimina
Respostes
rits29 d’octubre del 2013, a les 22:38
Hem tingut uns dies d'un blau intens que han estat un regal (amb massa calor, pel meu gust, xò un regal per la vista). Avui, sembla que el cel ja ens anuncia que arriba el fred, xò la tardor encara ens prepara. Recollim tot el que hem sembrat, qui sap, si tb tu i la teva arribada.
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)30 d’octubre del 2013, a les 11:21
Aquí avui ja tenim la tardor en tot el seu esplendor. Fent companyia a un cel balu trencat pel blanc dels nuvols... no hi falta res, però hi falta tot....
ResponElimina
Respostes
M. Roser31 d’octubre del 2013, a les 21:18
La tardor arriba de mica en mica...És que vol que l'esperem amb candeletes...Aquests dies ha fet un petit salt.
Petonets, Carme.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)